Seducció, no imposició

Davant la concentració d’avui a la plaça de Colón de Madrid, una pregunta que continua sense resposta és quina és l’alternativa que els convocants plantegen per a Catalunya. Escoltant aquests dies a molts dirigents del PP i llegint molta opinió publicada de col·legues de mitjans de Madrid, alguns dels quals tinc en alta consideració, no aconsegueixo entendre la visceral reacció que susciten els indults als líders del procés. Estem vivint una situació molt semblant a la crisi del 2017 quan davant l’atzucac que oferia el Govern del PP, els liders nacionalistes van optar per la via radical de la declaració d’independència, encara que no van creure mai que fos possible. Jordi Sànchez ho ha dit molt clar aquesta setmana a l’explicar que l’1-O tenia com a objecte forçar la negociació a un estàtic Mariano Rajoy.

En l’entrevista que publiquem avui amb la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, torna a fer un esforç de pedagogia per explicar que els indults es plantegen per normalitzar les relacions institucionals i per tractar de frenar el continu enfrontament entre l’independentisme i els sectors espanyols més intransigents. El sentiment d’identitat catalana no desapareixerà i el que seria intel·ligent per part de qui vulgui governar Espanya és seduir amb un projecte que permeti a molts d’aquests ciutadans, que han desconnectat amb l’imaginari espanyol, sentir-se còmodes al mateix país. Amb imatges com les que veurem avui, molts catalans es ratificaran en el desig de trencar amb Espanya i donaran aire al moviment independentista. A ells cal recordarlos que no tots els espanyols pensen així. Calvo és un bon exemple quan admet sense cap problema que ERC persegueix la independència, però aplaudeix que ho faci per la via pacífica.

Aquests sectors recalcitrants que faran sentir les seves veus contra “la traïció més gran de la història” han d’entendre que el sentiment independentista existeix, encara que els pugui ofendre, i no es pot erradicar per molta cridòria, campanyes i taules petitòries que s’organitzin. Que l’assenyat, en tot cas, és dialogar i buscar una solució entre tots. Sempre la seducció abans que la imposició.