Benjamin Netanyahu
Primer ministre d’Israel
Netanyahu no ha paït que la seva era en el poder (dotze anys consecutius) està a punt de concloure. Agita una suposada conspiració i acusa els rivals d’estar “convertint Israel en una fosca dictadura, semblant a Corea del Nord o l’Iran”.
Hauria de venir un terratrèmol d’incalculable magnitud per evitar l’inevitable. Al migdia d’avui, el plenari de la Knesset (Parlament) votarà la conformació del “govern del canvi”, la qual cosa suposarà el relleu de Benjamin Netanyahu al capdavant d’Israel. La premsa i la ciutadania esperen cautelosos la coronació del tàndem format per Naftali Bennet (Yamina) i Yair Lapid (Yesh Atid), que posarà fi a més de dotze anys seguits de Bibi com a primer ministre.
Encara que els pactes de coalició entre els vuit partits estan firmats, un únic desertor dretà podria engegar-ho tot en orris. Conscients d’això, el Likud ha bolcat la seva estratègia en els escarnis a diputats de Yamina, als qui titllen de traïdors que “van robar vots per lliurar-los a l’esquerra”.
Per certificar la victòria, es necessiten almenys 61 vots favorables. El canvi d’inquilí en la residència oficial del carrer Balfour de Jerusalem pot necessitar encara diverses setmanes, encara que Netanyahu pot ser que exerceixi des d’avui mateix com a líder de l’oposició. Fins a darrera hora, no va aclarir si anirà a la tradicional cerimònia de traspàs del poder.
El missatge d’aquest divendres de Yair Netanyahu, el polèmic fill menor de Bibi, feia presagiar que des del Likud havien llançat definitivament la tovallola. Va recalcar que el seu pare ha estat “un dels líders més grans que no va tenir mai el poble jueu”, i això “malgrat la caça de bruixes, la incitació i la humiliapacifistes ció que vas patir per part de la premsa i l’Estat profund”.
Aquesta setmana, Netanyahu va suggerir que hi ha en marxa una conspiració organitzada per fer-lo caure, i que s’està cometent “el frau més gran en la història del país”. Des del compte de Twitter del partit van anar més enllà: “Lapid i Bennet estan convertint Israel en una fosca dictadura, semblant a Corea del Nord o l’Iran”.
Bennet, que exercirà com a primer ministre els dos primers anys –el 2023 haurà de traspassar el càrrec a Lapid–, pretén enviar un missatge conciliador, sobretot davant les furioses bases nacionalistes, que desconfien de la seva aposta per aliar-se amb formacions d’esquerra i la facció àrab islamista Ra'am.
Al document que estableix els pilars d’actuació del nou executiu figuren la millora del sistema productiu; promoure l’estabilitat governamental; enfortir la seguretat interna –les ferides de la violència entre jueus i àrabs durant la recent operació militar a Gaza continuen obertes–; o reforçar el sistema educatiu i sanitari. En el nacional, només es destaca la preservació de Jerusalem com a capital, així com plans per impulsar la construcció a la ciutat.
Davant la disparitat ideològica de l’executiu, que agrupa des de antiocupació a ferris defensors de les colònies jueves a Cisjordània, es pretén congelar la situació davant el conflicte amb els palestins.
Però amb els desallotjaments de desenes de famílies palestines de Jerusalem Est en marxa, la pretensió de l’extrema dreta jueva de repetir la marxa de les banderes al barri musulmà de la Ciutat Vella dimarts vinent, o les renovades advertències de Hamàs de reprendre els llançaments de míssils si “es creua la línia vermella d’Al-Aqsa”, un esclat prematur podria descol·locar l’executiu naixent.
Al front exterior, Lapid té intenció de viatjar com més aviat millor a Washington per consolidar la vital relació amb l’administració Biden. Sobre la taula, la previsió que el nou govern israelià mantindrà l’oposició frontal als plans de la Casa Blanca de tornar al pacte nuclear amb l’Iran, o comprovar la influència de l’ala esquerrana del Partit Demòcrata, que durant l’escalada a Gaza va exigir reduir la bilionària ajuda militar a l’estat jueu.
L’analista Alon Pinkhas va escriure al diari Ha'aretz que una de les tasques essencials de Lapid serà aclarir al seu homòleg com s’ho farà davant la necessitat de mantenir una política exterior unànime amb un executiu tan heterogeni. “Els nord-americans volen entendre qui són Naftali Bennet i Yair Lapid, i no ocupar-se de les crisis entre Netanyahu i Obama o de l’era Trump. En les properes setmanes coneixerem la postura de la Casa Blanca”, va apuntar. L’analista destaca que durant els mandats de Bibi es va desgastar el tradicional suport bipartidista als EUA cap a l’estat jueu.
A nivell domèstic, molts apunten a coincidir que l’estabilitat a mitjà termini del “govern del canvi” passa per la construcció de sòlids vincles personals. Ara per ara, la goma d’enganxar que uneix als dispars partits és l’urgent desig de desplaçar Netanyahu, a qui acusen de dividir i enfrontar el poble a favor dels seus interessos polítics.
Per satisfer els múltiples actors, l’executiu naixent comptarà amb 28 ministeris, el tercer més ampli de la història. I això malgrat que Lapid va criticar el “govern d’emergència” format el març del 2020 per Benny Gantz i Netanyahu, que va batre el rècord amb 36 carteres ministerials. “En això vaig fracassar, jo pretenia un govern amb menys càrrecs, però això és el que ens va permetre assolir l’acord”, va aclarir el líder de Yesh Atid.
El Likud no ha captat cap dels diputats dels vuit partits que donen suport a la nova coalició