Barbora Krejcíková
Tennista
La txeca Barbora Krejcíková (25) va instaurar el seu nom entre les grans tennistes de la història ahir, a l’adjudicar-se el títol de Roland Garros, el primer gran de la seva carrera, i pensa avançar un altre pas avui, quan disputi la final de dobles. /
Una cosa estranya va passar a París a les 17.09 h d’ahir.
Anastàssia Pavliutxénkova va llançar una pilota llarga, tan llarga que se n’havia anat vorejant la línia, però Barbora Krejcíková (25) no ho veia clar.
No s’atrevia a alçar els braços. No hi donava crèdit. No es creia que s’acabava d’adjudicar el títol de Roland Garros, el primer gran de la seva vida (6-1, 2-6 i 6-4).
Tots assentien: el títol era seu.
També, fins i tot, Pavliutxénkova, que ja avançava unes passes cap a la xarxa.
Desconcertada, Krejcíková es va girar cap al jutge, que havia cantat fora aquesta pilota, i després cap al seu entrenador, Ales Kartus, que s’exclamava, superat per tot el que acabava de passar. I llavors, ho va assumir.
Tot i que en silenci, encara incrèdula. Krejcíková no va alçar els braços, ni va llançar les canelleres a la grada, ni es va recargolar a la terra.
Tan sols va fer cara d’ensurt.
Tot el que va venir tot seguit va ser un desplegament txec.
Krejcíková (33a de la WTA; avui també juga la final en dobles amb Katerina Siniakova; només Mary Pierce havia fet el doblet el 2000) va dedicar el triomf a Jana Novotna, que havia estat la seva entrenadora fins que va morir de càncer el 2017 –“en algun lloc del cel està gaudint d’aquest moment”, li va dir a Marion Bartoli–, i a Martina Navratilova, llegenda del tennis, campiona a París el 1982 i el 1984 i finalista en quatre ocasions més, que baixaria a la sorra per lliurarli la Copa Suzanne Lenglen.
–Em sento molt orgullosa d’ella. Sobretot, perquè el 2014, quan Barbora Krejcíková tornava a Brno a la recerca d’ajuda, havia anat a picar a la porta de Novotna –va dir Navratilova.