“La cultura dels Estats Units està impregnada de violència”
Alex Vitale, sociòleg i autor del llibre ‘El final del control policial’
Des de la terrassa d’un bar del barri de Prospect Heights, Alex Vitale, autor i professor de Sociologia del Brooklyn College, dissecciona una de les qüestions centrals de la vida dels Estats Units a partir del seu llibre El final del control policial, tot just publicat en castellà (Capitán Swing).
El volum va aparèixer originalment el 2017. Ja havia irromput Black Lives Matter i la denúncia contra la brutalitat uniformada. Però aquesta versió té un epíleg en què parla de la mort de George Floyd (sota el genoll de l’agent Derek Chauvin, culpable d’assassinat, que rebrà condemna el pròxim dia 25) i del debat sobre la reforma policial.
Com s’arriba a aquest punt? Els Estats Units han adoptat durant 40 anys una espècie d’austeritat neoliberal que se suposava que donaria una gran prosperitat. Però ha donat lloc a una desigualtat radical, amb una indigència massiva, el fracàs de les famílies, de les escoles, l’abandonament dels malalts mentals i problemes d’abusos de drogues. Tot s’ha etiquetat com a crim i s’afronta amb una vigilància policial intensiva.
A Nova York es registra un increment de criminalitat, més marcat després de les manifestacions per Floyd.
Hi ha hagut un repunt de la violència al país per la pressió de la covid i l’ansietat de la incertesa econòmica. Però els conservadors sempre recorren al crim i el desordre per defensar intervencions més autoritàries. Si el crim baixa, diuen que la policia funciona i, per tant, es necessiten més policies. Si el crim puja, diuen que està fora de control i demanen més policies. Passi el que passi tenen l’argument de més policia.
Dermot Shea, cap dels uniformats novaiorquesos, afirma que s’escampa la desmoralització perquè els polítics parlen de redistribuir el seu pressupost. Quan Shea es refereix a desfinançar la policia ho tergiversa intencionalment. Diu que s’eliminaran els agents i que cadascú farà el que vulgui, que qualsevol morirà al carrer. Però aquest moviment vol crear una infraestructura que permeti una seguretat pública més efectiva que la que ofereix la policia.
Els crítics parlen del caos. Buscar la resposta dels nostres problemes socials en la policia significa més violència, perquè els policies són treballadors violents. El que els distingeix dels altres funcionaris governamentals és la seva autoritat i capacitat per utilitzar la violència.
Són un perill?
Als policies se’ls ha dit que són l’única solució a cada un dels problemes, que són l’única manera d’oferir seguretat pública. Això vol dir que fan servir la violència massa ràpid on seria més prudent esperar i fer un pas enrere. Moltes vegades disparen sense conèixer la situació i maten algú, cosa que fa, també, que hi hagi un risc massiu. Necessitem reequilibrar aquests riscos.
Assegura que en altres països la policia no mata tant.
Si mires Europa hi ha una dinàmica molt diferent, que és històrica. Europa va exportar l’esclavitud i el colonialisme. Les tortures, la violència, els assassinats van passar a les Índies Occidentals, al sud-est d’Àsia, a l’Àfrica. En canvi, el nostre colonialisme i esclavitud va passar aquí, dins del país. Van ser projectes domèstics i això explica per què tenim tantes armes.
És una marca nacional... Tenim la cultura de voler resoldre els problemes amb la violència. La nostra cultura està impregnada de violència i la policia actua en aquest sentit quan reprodueix aquesta cultura. A Europa hi ha menys armes, la policia no les acostuma a a fer servir. No és fàcil limitar-se a demanar que actuïn aquí com la policia europea.
Què s’ha de fer?
Abans necessitem resoldre aquests problemes històrics. Hem de deixar de dir que els problemes d’aquest país s’arreglen enviant gent armada. Hem d’acceptar la història de colonialisme, racisme i esclavitud. Però ara hi ha càrrecs electes que volen prohibir que s’estudiï l’esclavitud i el racisme.
Al seu llibre explica la relació entre la brutalitat policial i el pecat original dels EUA. L’origen de la policia urbana al sud està vinculada amb l’esclavitud i al nord va implicar els caçadors d’esclaus.
D’aquí ve la gran passió per les armes?
Un dels errors és pensar que el control d’armes resoldrà el problema de la violència.
No?
Si algú es pensa que il·legalitzar les armes arreglarà el tema, s’equivoca. Ja hi ha més armes que població. A més, això significa criminalitzar molta gent que no utilitza les armes de manera il·legal. El que no fem és abordar la demanda d’armes i el seu ús. Hem d’invertir més energia a corregir
EL DICTAMEN “Buscar la solució dels nostres problemes socials en la policia significa més violència”
DESPRÉS DE LA MORT DE FLOYD “La gent és molt escèptica sobre la reforma de la policia i demana alternatives”
aquesta qüestió. Per què la gent se sent tant insegura? Això és el que impulsa les armes. La gent pensa que vindrà algú i li robarà o el violarà. Posant més armes en circulació no es posarà fi a això.
Les vendes són de rècord. Portar armes és símptoma d’un sentit profund d’alienació, frustració, ansietat i por. La gent pensa que sempre hi ha una apocalipsi zombi a l’horitzó, surt la xenofòbia.
Així que més policia...
El sistema s’autoreforça. La policia diu que és la solució, però no ho és. Els ciutadans es continuen sentint insegurs i reclamen més policia. Estem atrapats en aquest cercle i per trencar-lo hem de reconèixer que la policia no genera més seguretat.
Creu que ha canviat alguna cosa després de la mort de Floyd?
La gent és molt escèptica sobre la reforma de la policia i demana alternatives. No crec que hagi canviat la cultura de la policia.
Chauvin, l’agent del genoll al coll, espera la seva pena... Després del veredicte, els líders policials de tot el país van subratllar la condemna, que era una poma podrida i que, per tant, el sistema havia funcionat, i així poden continuar igual.
No fa falta la seva reforma? Hi ha problemes evidents amb la policia. L’entrenament no és bo, no hi ha supervisió, ni responsabilitat. Hi ha impunitat. Però no podem arreglar res fins que no ens desfem de la guerra contra les drogues, traguem la policia de les escoles o deixem de fer servir els agents per caçar els sensesostre.