Belarra substitueix Iglesias a Podem amb un lideratge més suau
La nova dirigent vol emprar un to menys èpic i un poder més distribuït
Era perceptible la decepció d’una part de les bases de Podem ahir a l’auditori Paco de Lucía d’Alcorcón davant l’aposta política de l’oficialisme, que hauria d’arrasar en les votacions d’avui de la IV Assemblea Ciutadana Estatal, perquè impugna i rectifica el model de gestió conegut. No era estrany sentir expressions d’orfandat, no només per l’absència de Pablo Iglesias sinó també perquè l’oferta que ha de ser guanyadora, la de l’oficialitat, ni vol ni aspira a suplir la pugnacitat del carismàtic líder fundador.
Ione Belarra proposa al partit fer-se gran i prescindir d’un pare. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, aspirant a la secretaria general, no anhela reemplaçar a Iglesias com a referent de Podem sinó, ben al contrari, a diluir el seu comandament en un lideratge coral i femení, i alhora distribuir la potència de tracció de Podem en dos sentits: el personal, mitjançant un lideratge coral en el qual no és menor la transcendència de la figura de la vicepresidenta Yolanda Díaz com a eventual cap de llista; i l’orgànic, en el qual Belarra insisteix en una feminització del govern polític on es dilueix el discurs performatiu del líder a favor d’una coralitat que també té una plasmació territorial, mitjançant la incorporació al pont de comandament de la seva candidatura de lideratges territorials.
Es tracta de ser sincerament confederals per empènyer un futur confederal del país. Podem pretén fer-se menys vertical i menys viril (la gosadia, de vegades suïcida, de l’anterior secretari general va ser senya d’identitat d’un lustre i segurament la condició de possibilitat de supervivència del projecte en les pitjors hores) i això no només té conseqüències en l’arquitectura de la candidatura de Belarra, que tracta de regatejar el focus zenital que la il·lumina, sinó que té trascendència aigües avall en la praxi política i, aquí sí, el projecte és plenament coherent amb el llegat d’Iglesias: Belarra, que actua sota el paraigua d’una eventual candidatura de Díaz, llançava ahir, des de l’assolat auditori Paco de Lucía d’Alcorcón, una oferta política menys pop i melodramàtica que les anteriors assemblees de Podem.
A efectes territorials, aquest gir té un correlat en el posicionament de Podem respecte a les tensions territorials del país. Al document polític de Belarra, la plurinacional i tat apareix diluïda e nun marc de p l ur i cultural i tat i tensions materials en el qual tan respectables són les aspiracions territorials identitàries com el greuge històric de l’Espanya rural i de les ciutats de mida mitjana, depredades pel disseny radial del país i pel dúmping fiscal del Turbomadrid.
En la proposta política de Belarra, contra la que no s’ha presentat cap alternativa de pes –més enllà de l’aventurerisme habitual de tot congrés polític, en aquest cas plasmat en vells i irats coneguts dels congressos de Podem–, la mirada està centrada en l’immediat i aquesta correcció de la verticalitat, encara que sembli un sarcasme, consisteix a consolidar la línia traçada per Iglesias quant a la relació amb diferents partits d’ancoratge territorial i de naturalesa independentista o no –d’ERC i EH-Bildu a BNG, Nova Canària o Terol Existeix–: incorporar-los a la direcció d’Estat, és a dir, a l’estabilitat de la legislatura i el full de ruta legislatiu. El col·lapse electoral i estructural
El partit vol trencar una estructura orgànica centrada en excés en la política madrilenya
de Ciutadans solidifica l’aposta política d’Iglesias respecte al que ell va anomenar “el bloc històric”, i Belarra està convençuda de consolidar aquest camí.
Mentre ahir alguna de les candidatures alternatives, sota un sol immisericordiós que rostia les grades, defensava una tornada a la puresa antisistema original, Belarra i el seu equip defensaven un projecte possibilista i poc erotitzant –el pragmatisme habitualment manca d’èpica i de banda sonora– que, en el cas català, es plasmarà en una posició sobre la solució territorial basada en la mesura possible i no tant en el que seria desitjable. Podem, que ha deixat d’insistir en l’autodeterminació als seus documents polítics, aspira a l’èxit de la taula de negociació Espanya-Catalunya, i per això posarà l’accent al camí, en lloc de fer-ho en l’eventual destinació.
Fonts de la direcció subratllen aquesta elusió de l’èpica en la posició política de Podem: es tracta que en les primeres reunions de la taula la cura es posi en el diagnòstic just de la situació i al catàleg de solucions disponibles, i no tant en una tensió entre les solucions concretes a què cada part aspiri. La desil·lusió que proposa Podem per a l’acció política futura gira entorn de l’edat adulta, aquell punt en què l’eròtica de la batalla i l’èpica del lideratge són atributs de l’adolescència que inspiren principis però no són operatius per a la política real. Aquest bany de realitat posthomèric es comptabilitzarà avui en vots.