Esquerra s’emmiralla en el PNB
ERC concreta la bicefàlia perquè el lideratge polític de Junqueras acompanyi l’institucional d’Aragonès
Un lideratge polític i un altre d’institucional. Oriol Junqueras i Pere Aragonès. Esquerra va camí d’una bicefàlia buscada i meditada que va ensenyar la poteta a l’acte de dilluns a Barcelona organitzat per Foment del Treball, quan el president d’ERC li va deixar llesta la pista d’aterratge al cap del Govern català perquè només baixar de l’avió la seva primera trobada amb Pedro Sánchez fos d’allò més còmoda . El mirall dels republicans és el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el binomi Andoni Ortuzar al capdavant del partit, a Sabin Etxea, i Iñigo Urkullu a Ajuria Enea.
La penabelització dels republicans està en marxa. Els jeltzales són un model a imitar per a ERC pel que fa a la seva estructuració. De la formació catalana s’ha dit que vol ocupar l’espai que abraçava CiU alhora que prova d’esdevenir el pal de paller de l’independentisme, mentre s’agermana amb EH-Bildu pel que fa a la filosofia per assolir la independència de Catalunya i Euskadi. La combinació és curiosa, però esdevindrà del tot eclèctica quan manllevi aquesta bicefàlia del PNB. Això sí, de la pàtina de dretes dels bascos els republicans no en volen saber res.
Junqueras trepitjarà territori, com ho farà Aragonès, però el primer assumirà molt més que el president de la Generalitat el paper polític de la formació, “mentre el president de la Generalitat es dedica al que ha de fer: governar”, assenyalen des d’ERC.
El frec a frec, la brega, el relat, els posicionaments de partit estaran en mans preferentment del líder del partit. Junqueras ho està fent ja des de la presó de Lledoners. Ho va assajar durant la campanya del 14-F aprofitant el tercer grau. I ho potenciarà quan, si com es preveu, surti del centre penitenciari gràcies als indults del Govern PSOEUnides Podem, que li impediran, però, exercir qualsevol càrrec públic.
Aragonès s’hi afegirà, però es pretén que estigui més alliberat per dedicar-se a la gestió del Govern. En cap cas, però, es tracta que un s’imposi a l’altre o que hi hagi tuteles, sinó que es complementin, com ho fan Urkullu i Ortuzar amb èxit. Que el partit no imposi al president de la Generalitat com ha de governar, però que a la vegada la formació mantingui la capacitat de contrapès, i que Aragonès en el Govern no perdi el contacte amb la política de base.
En tot cas, ERC estrenarà una metodologia de separació de poders que li és nova i caldrà veure si això acaba creant tensions entre els dos lideratges. En l’experiència basca hi ha exemples: la relació entre Josu Jon Imaz al capdavant del PNB i Juan José Ibarretxe com a lehendakari va grinyolar.
Però aquest nou plantejament d’Esquerra implicarà també canvis pel que fa a l’organització del partit. Tornen a fixar-se en el PNB, però amb alguna diferència. La intenció és que els que formin part del Govern de la Generalitat no siguin tampoc a l’executiva nacional. A grans trets i exemplificant-ho, Urkullu és lehendakari i prou i cap dels seus consellers té cap possibilitat de comandament en el partit. I a l’inrevés, Ortuzar és el president de l’Euzkadi Buru Batzar (EBB), l’executiva nacional de la formació, i ni ell ni els altres membres de la direcció dels jeltzales poden tenir càrrecs al Govern basc com podria ser una conselleria. Hi ha excepcions: poden fer funcions d’assessoria a Ajuria Enea.
Els estatuts del PNB són clars en aquest sentit i té un règim d’incompatibilitats força detallat i extens. ERC no les té recollides als seus estatuts, però el partit confirma que, malgrat aquesta mancança, hi ha “una decisió política” presa per separar les funcions a la Generalitat de l’organització interna que es va
El model és el d’Urkullu i Ortuzar: que el partit no imposi com governar mentre fa de contrapès
Les incompatibilitats de càrrecs entre Govern i partit s’anunciaran en el consell nacional de la formació del 19 de juny
començar a raonar en l’últim congrés de la formació, el desembre del 2019.
Tanmateix, a diferència dels bascos, els republicans mantindran en la seva executiva alguns integrants del Govern. El més clar, Aragonès, que seguirà sent coordinador nacional d’ERC i assistirà a les reunions internes per prendre decisions alhora que exerceix de president de la Generalitat. Això sí, hi anirà mentre l’agenda governamental li ho permeti. Altres noms quedaran fora de la direcció d’Esquerra, com ara la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el que serà director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire. Els canvis s’anunciaran en el consell nacional que el partit farà el 19 de juny. Pel que fa a Sergi Sabrià, director de l’Oficina del President de la Generalitat, ja es veurà si també queda fora de l’òrgan intern del partit.
Tot plegat es tradueix en la voluntat dels republicans de separar l’acció governamental de la pròpia dels partits. Ja es va palesar quan Aragonès va escollir Patrícia Plaja com a portaveu del Govern, una periodista sense cap vinculació amb el Consell Executiu. Plaja detallarà els acords del Govern, però no farà posicionaments polítics com ho feien anteriorment consellers portaveus adscrits a un partit. Les coses de palau han de quedar-se a Palau i la lluita de partit fora de les seves quatre parets.