Tornada a Colón, sense plans alternatius
La plataforma cívica Unión 78, impulsada per figures com Rosa Díez, María San Gil i Fernando Savater, ha convocat per avui a les 12, a la plaça Colón de Madrid, una concentració “contra la concessió d’indults als condemnats per sedició a Catalunya, i en suport al poder judicial, atacat pel Govern Sánchez, i en defensa de la igualtat davant la llei de tots els espanyols, sense excepció”. En l’esmentada convocatòria ressonen ecos de la del 10 de febrer del 2019, organitzada pel PP al mateix lloc per protestar contra les negociacions entre el Govern central i els independentistes catalans. El seu principal fruit va ser l’anomenada foto de Colón, en què apareixien junts Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, aleshores líders del PP, Ciutadans i Vox, respectivament. Aquella imatge va donar carta de naturalització, al flanc dret de l’espectre polític, a la ultradreta.
La convocatòria d’avui a la plaça Colón és legítima. Però té un recorregut limitat, atès que l’indult, com a mesura de gràcia, en aquest cas per als dotze condemnats en el judici del procés, que s’espera que sigui concedit pròximament, respon a una facultat del Govern espanyol reconeguda per la Constitució. I exercida, tot sigui dit de passada, per anteriors executius de tot signe, sovint amb una gran liberalitat.
Però que aquesta mesura sigui legítima i que tingui un recorregut limitat no significa que sigui innòcua. Ni, tampoc, que no aporti cap solució al conflicte de la Generalitat amb l’Estat, que afligeix els ciutadans d’aquest país des de fa anys, i en el qual s’emmarca l’esmentada concessió dels indults. Diem que no és innòcua perquè, de moment, ja ha revelat, per exemple, les discrepàncies existents al si del PP. Barons moderats com ara el president gallec, Núñez Feijóo, el castellanolleonès, Fernández Mañueco, o l’andalús, Moreno Bonilla, han adduït raons de diversa índole per justificar la seva absència a la plaça. Ciutadans va tenir dubtes sobre la conveniència d’anar-hi, tot i que al final hi participarà la seva plana major. Tan sols Vox acudirà sense titubejos, potser perquè és la força que pot capitalitzar més bé els rèdits de la jornada, si n’hi ha.
Tampoc no sembla que la concentració d’avui hagi de suscitar una segona foto de Colón. El líder del PP, Pablo Casado, i la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ja han anunciat que no tenen gaire interès a propiciar una trobada entre ells ni, menys encara, amb Abascal.
La política espanyola és dinàmica, fluïda, canviant. Fa un parell de setmanes el president Sánchez semblava contra les cordes. Però l’article publicat dilluns passat per Oriol Junqueras, en què reconeixia el valor dels indults i s’allunyava de la via unilateral, va remoure el tauler. Va aigualir, en certa mesura, els arguments contraris als indults. I va reduir a les files populars i socialistes el nombre de militants que s’hi oposaven completament. Qui ho va voler fer així va reconèixer en les paraules de Junqueras el senyal que les posicions es movien i que les –encara no represes– negociacions entre la Generalitat i l’Estat s’encaraven amb bona disposició i, tant de bo sigui així, amb possibilitats d’èxit.
En el fons, i més enllà de la retòrica patriotera que els qualifica d’“humiliació”, d’“ignomínia” i –amb manifesta mala memòria– de “la pitjor traïció al poble espanyol que es recorda”, els indults només són part d’una estratègia política lícita per rebaixar la tensió i avançar cap a la solució del contenciós. Els arguments contra els indults poden ser molt sorollosos. Però tenen el seu teló d’Aquil·les: no s’acompanyen d’una solució alternativa i millor per reconduir i pacificar el país. Apel·len, ans al contrari, sota l’argument de donar suport al poder judicial i denunciar el Govern espanyol, a persistir en un enfrontament sense espai per al diàleg, que és precisament el que ha contribuït tant a situar-nos a l’actual atzucac.
Els indults són part d’una estratègia lícita, encara que hi hagi qui els qualifiqui d’“humiliació”