El jugador d’escacs

Pedro Sánchez es pren el mandat com una partida d’escacs. I com a bon jugador sap que la pot guanyar, i l’ha de guanyar. Que el preu a pagar serà alt, ho sap perfectament i ja li està bé. El faran caure. Ell hauria pogut alliberar els presos fa molt de temps, però no ho va fer perquè no era el moment, no tocava. Sánchez deia que ell no era ningú per decidir sobre l’excarceració dels presos. Excuses, ja ho sabem.

És probable que tingui la vista posada en Europa, aconseguir la presidència del Parlament Europeu o de la Comissió Europea. Càrrecs de prestigi internacional. Diran d’ell que va tenir la valentia i l’enorme generositat d’haver-se atrevit a desafiar els contraris als indults, arriscant la seva pròpia carrera política... serà mereixedor d’admiració i respecte.

I encara més: amb els indults creu estar segur de deixar fora de la partida tot l’independentisme. S’hauran acabat els arguments que retreuen a Espanya que sigui un país autoritari i poc democràtic. Tot plegat un èxit aclaparador, haurà estat una gran partida d’escacs.

Jaume Saladrigas Cussons

Barcelona