Quan és notícia un suïcidi
La decisió d’una persona de llevar-se no ha de transcendir l’àmbit privat si no és per denunciar una problemàtica social
Unes deu persones es treuen la vida cada dia a Espanya. El suïcidi és una de les tragèdies més grans de la nostra societat i la causa externa de mort més important. Cadascuna d’aquestes morts i les circumstàncies que les envolten pertanyen a l’àmbit privat i familiar, i mereixen el més sagrat dels respectes. Així ho entenem els mitjans de comunicació, però aquest respecte no pot contribuir al fet que continuï sent tabú un problema social tan greu ni tampoc que els periodistes ens censurem davant situacions que han de ser denunciades.
La redactora en cap de la secció de Societat, Susana Quadrado, apunta que una interpretació massa restrictiva d’aquesta norma deontològica periodística ha portat durant molt de temps a no informar prou de xacres com les morts per violència domèstica o de situacions d’assetjament que poden arribar a acabar en suïcidi o en greus seqüeles psicològiques.
Aquest és el motiu pel qual La Vanguardia sí que va informar aquest divendres d’un cas de suïcidi: el d’una adolescent de 15 anys de Barcelona que els Mossos d’Esquadra estan investigant si es va produir després d’un possible cas de bullying i si l’escola va seguir els protocols necessaris per aturar-lo. “Els suïcidis sí que són notícia quan amaguen alguna cosa al darrere, si no n’informem podem estar ocultant greus realitats socials com l’assetjament”, explica Quadrado.
Les informacions que aborden una mort per suïcidi s’han de fer amb la màxima prudència i rigor, i prescindint de detalls superflus sobre la mort. En aquest cas, explica Quadrado, es va tenir en compte que s’havia presentat una denúncia davant els Mossos i que la família també havia portat el cas al Síndic de Greuges. Són informacions, en qualsevol cas, “difícils i doloroses d’escriure” que s’han de sustentar sempre sobre els fets confirmats i no recrear-se mai en la desgràcia.
La funció dels mitjans de comunicació no es limita a informar d’aquests casos –des del màxim respecte als morts i les seves famílies–, sinó que al fer-ho contribuïm a crear una consciència comuna que s’acaba traduint en canvis socials i legals. Informar obertament del suïcidi –des d’un punt de vista estadístic general, però també des de casos particulars que sensibilitzen la societat– ens ajuda a tots a identificar els senyals d’alerta dels qui se senten impel·lits a una acció tan tràgica. Obliga a millorar i revisar els programes sanitaris i dels serveis d’assistència social. I contribueix també perquè els qui per un motiu o un altre tenen aquests pensaments sàpiguen que poden demanar ajuda, que els seus problemes no s’han d’amagar ni els han d’avergonyir i que el conjunt de la societat està disposada a donar-los suport.