Un barri de l’Hospitalet i un altre de París, els més poblats d’Europa

Espanya és el país que té les àrees més denses per km2 i les més deshabitades

Els demògrafs diuen que el talent sempre emergeix als llocs més poblats. Si la concentració de població és sinònim de creativitat, aleshores el barri de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, i el de Clignancourt, al nord de París, en són el màxim exponent.

La Florida i Clignancourt, els dos llocs més poblats d’Europa, viuen realitats paral·leles a un miler de quilòmetres de distància: més de 50.000 habitants en tan sols un quilòmetre quadrat, una comunitat de veïns que encarna a la perfecció el gresol de cultures que conviuen a Europa i una mateixa banda sonora: el drill.

Aquest subgènere de rap va néixer a l’extraradi de Chicago l’any 2010 i s’ha convertit en l’altaveu dels joves que viuen als barris marginals de les grans ciutats. Morad, un cantant molt popular a Youtube, és la veu de l’Hospitalet, i Freeze Carleon, un raper que va arrasar a França l’any passat, és l’altaveu de les barriades del nord de París.

Les seves lletres, que destaquen perquè inclouen la violència explícita, s’han convertit en el crit ofegat d’una joventut que viu un dels índexs d’exclusió social més grans dels seus respectius països i en una expressió artística que neix de la desigualtat social i demogràfica que impera en aquestes àrees d’Europa.

En aquest sentit, des del punt de vista socioeconòmic, Espanya és el quart Estat amb més desigualtat de la Unió Europea, i en el terreny demogràfic el que concentra un desequilibri més gran: no només és el país que més àrees superpoblades agrupa, sinó que, a més, és el que té un percentatge més elevat de superfície totalment deshabitada.

Segons les dades de població que publica Eurostat, a Europa hi ha una trentena de quilòmetres quadrats que concentren més de 40.000 habitants i un 68% són a Espanya.

A escala municipal, l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’emporta la palma i agrupa la majoria d’aquests densos quilòmetres. Però també n’hi ha als barris madrilenys de la Chopera, Trafalgar i Lavapiés; a Delicias, a Saragossa; a Santutxu, a Bilbao, i a Ceares, a Gijón. L’única ciutat del rànquing que no és a la Península és la Regió de París, que agrupa, a la zona nord de la capital, un grapat d’aquestes àrees.

L’alta densitat de població a les àrees costaneres del nord, del sud d’Espanya i a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona contrasten amb el desert demogràfic que impera al centre de la Península. Per Joaquín Recaño, doctor en Geografia i investigador al Centre d’estudis Demogràfics, aquest desequilibri es produeix en la mesura que Espanya, a diferència d’altres veïns europeus, “no té una xarxa de ciutats mitjanes amb base econòmica sòlida al centre de la Península per absorbir l’èxode rural que va tenir lloc a mitjans del segle passat”.

El desert demogràfic que preval a la Meseta és una anomalia al conjunt europeu. Amb un 32% del territori, Espanya és el país amb una proporció de sòl deshabitat més important: és l’Espanya

A LA UNIÓ EUROPEA... Hi ha una trentena de quilòmetres que concentren més de 40.000 habitants

...DELS QUALS Un 68% estan repartits entre les ciutats espanyoles

buida o buidada.

Aquest terme es va popularitzar amb el llibre de l’escriptor Sergio del Molino La España Vacía: viaje por un país que nunca fue (Turner, 2016), i posteriorment va servir com a marc de referència perquè aquests territoris reivindiquessin l’abandonament de les institucions.

Malgrat la resignificació d’aquesta conjuntura, les referències a la despoblació de la Meseta es remunten al segle XVI. Aleshores les circumstàncies històriques de la zona, amb assentaments petits i pobres juntament amb una baixa productivitat agrària de la serralada del sistema ibèric, ja “van impedir un creixement de la població, perquè tampoc no hi havia recursos agraris per alimentar-la”, detalla Recaño. L’èxode rural dels anys cinquanta i seixanta va accentuar encara més aquest procés de despoblació. Madrid va exercir a l’altiplà un paper de forat negre que va absorbir –i encara continua absorbint– la població de la resta de la Meseta, mentre que la regió metropolitana de Barcelona va fer el mateix a la costa.

Justament les dues zones més densament poblades de Barcelona –el barri de la Florida, a l’Hospitalet, i el de Llefià i la Salut, a Badalona– són producte de l’urbanisme salvatge durant l’onada d’immigració de mitjans del segle passat. Concretament, els blocs de la Florida van ser construïts per allotjar immigrants d’altres parts d’Espanya que vivien a les barraques de la platja del Somorrostro de Barcelona. Amb els anys els habitatges han anat canviant de mans i ara allotgen veïns provinents d’unes desenes de països que van arribar a Espanya en moviments migratoris posteriors.

En aquest sentit, el cantant Morad, els pares del qual són d’origen marroquí, és l’expressió artística d’aquesta realitat demogràfica que conflueix a la Florida i que, al seu torn, beu de referents semblants al voltant del tot el món. Sense anar gaire lluny, l’equip que acompanya Morad es fa anomenar M.D.L.R –per les sigles de

mec de la rue, o noi del carrer, en català–, que és una clara referència al moviment del drill francès.

Aquest corrent musical té molta més força a França o al Regne Unit que no pas a Espanya, en part també perquè les regions metropolitanes de les dues ciutats més importants –Madrid i Barcelona– tenen dimensions molt més reduïdes que la resta. Amb un total de 12,4 milions d’habitants, l’àrea de París, la més gran de tota la Unió Europea, agrupa el doble de residents que la de Madrid. I, com a conseqüència, també és molt més competitiva.

En termes econòmics, la concentració d’habitants entorn dels nuclis urbans és positiva. “Faciliten certs processos econòmics que no passen en poblacions disseminades”. detalla Recaño. Però mentre el motor d’aquests centres econòmics continuï funcionant d’esquena als suburbis que l’envolten, l’esquerda de la desigualtat entre centre i perifèria també es continuarà eixamplant.

Segons les dades d’Eurostat, un 32% de la superfície d’Espanya està deshabitada

L’AMB reuneix els quilòmetres quadrats amb més densitat de població