Vertical sobre horitzontal

Rússia projecta el segon gratacel més alt del món a Sant Petersburg, al costat d’un altre que ja va crear polèmica fa una dècada

Explica una llegenda que el 1724 el tsar Pere el Gran, quan era a la seva casa de camp de Blizhnie Dubkí, als afores de la jove capital del seu imperi, Sant Petersburg, va veure que un vaixell estava en perill. Com aquell qui res, es va llançar a l’aigua per ajudar en el rescat i evitar que els mariners s’ofeguessin al golf de Finlàndia. Era ja ben entrat el novembre i l’hivern que estava a punt d’arribar portaria fred i neu a aquella regió. L’emperador es va refredar i, uns mesos després, es va morir.

Encara que al llarg de tres segles l’antiga capital imperial ha anat creixent, la zona anomenada Lajta segueix estant als afores. Tot i això, des del 2012 és més a prop del centre històric. Aquell any hi va començar a créixer una altra llegenda, un gratacel de 462 metres, el Centre Lajta o Lakhta Center, que es va convertir en el més alt de Rússia i un dels més alts del món.

El 2020 l’edifici, que representa una flama cremant que gira i puja cap al cel, va rebre el guardó al millor gratacel de l’any als premis Emporis Skyscraper, que passen revista cada dotze mesos als més impactants del món.

La torre, dissenyada per l’arquitecte britànic Tony Kettle i el seu estudi RMJM per convertirse en la seu central del gegant energètic Gazprom, es va acabar el 2019, encara que des d’aleshores continuen els treballs d’acabat. Ara, l’empresa de gas natural i el govern de Sant Petersburg han donat una sorpresa i han anunciat la construcció d’un nou gratacel a la ciutat del riu Nevà.

Aquest serà molt més alt i molt més gran.

Portarà per nom Centre Lajta 2 (Lakhta Center 2) i, tot i que no desbancarà l’edifici més alt del món, el Burj Khalifa de Dubai (828 metres d’altura), sí que està cridada a ser la segona construcció del planeta. El responsable del projecte és també Kettle, però amb un altre estudi del qual també és responsable, el Kettle Collective. Amb 150 pisos, s’ha volgut que el nou gegant tingui 703 metres d’altura, perquè aquesta és una xifra simbòlica per a Sant Petersburg. La capital dels tsars va ser fundada per Pere I l’any 1703.

Aquesta altura serà suficient per avançar la Shanghái Tower (amb els seus 632 metres) o la Makka Royal Clock Tower de la Meca (601).

“703 metres d’altura és un homenatge a la ciutat, que fa referència a la data de la seva fundació”, explicava el director de Gazprom, Aleksei Miller, a un grup d’escolars que visitava l’1 de juny la primera torre Lajta coincidint amb el Fòrum Econòmic de Sant Petersburg, celebrat aquest mes. El cap de Gazprom sí que va assenyalar un aspecte en què el gratacel rus avantatjarà el de Dubai. “El nou edifici serà el primer del món amb el pis habitat més alt, i també hi haurà una plataforma d’observació, un mirador, a 590 metres”, va dir. El pis ocupat més alt del Burk Khalifa de la ciutat dels Emirats és a 585 metres de terra.

El Centre Lajta 2 tindrà una forma helicoïdal creada gràcies a una columnes en espiral. Representarà així “l’energia en totes les seves formes”, va apuntar Kettle en la seva presentació. L’acabat en punta és, a més, un homenatge a les esglésies de Sant Petersburg.

Tant el primer gratacel com el que ara s’ha presentat han fet que hi haguessin no poques protestes a la capital russa del nord. La segona ciutat de Rússia, el centre històric de la qual és considerat una “ciutat-museu”, no necessita homenatges així perquè distorsionen la imatge tradicional creada els segles XVIII i XIX, diuen els qui s’oposen.

“La singularitat característica de Sant Petersburg és que és una ciutat amb una disposició horitzontal i unida per monuments arquitectònics de finals del segle XVIII i començaments del XIX. I s’ha conservat sense cap modificació durant el període soviètic, i uns quants canvis a principis del XXI. La construcció del Centre Lajta de Gazprom, que fins ara no ha utilitzat, ja va trencar la vista panoràmica de la ciutat. La construcció d’un altre gratacel absurd l’alterarà molt més”, explica a La Vanguardia Nikolai Ribakov, president nacional del partit liberal Iàbloko i nascut en aquesta ciutat. “No sorprendrem ningú al món construint un gratacel més. La gent que vol veure els gratacels se’n va a Nova York o als Emirats Àrabs, però de cap manera a Sant Petersburg. I això no només des del punt de vista d’una persona que va néixer en aquesta ciutat, sinó des del punt de vista del turista. El turista viatja a un lloc per veure el que és únic. Si s’espatlla el centre històric i la seva vista panoràmica, aquesta singularitat es perdrà. És molt perillós”, afegeix.

Segons reflecteixen fotografies de l’època, la llegenda de Pere el Gran i els mariners que va salvar

MILLER, CAP DE GAZPROM

“Els 703 metres d’altura homenatgen la ciutat per la data de la seva fundació”

SEGONS EL PROJECTE

El Centre Lajta 2 tindrà el mirador més alt del món, a 590 metres de terra

va quedar plasmada en un conjunt escultòric obra de Léopold Bernstamm, que el 1909 es va col·locar davant del pavelló oriental de l’Almirallat. Va estar allà fins a la revolució russa.

L’Almirallat és una de les alçàries dominants clàssiques de la ciutat. Una altra és l’església de Sant Pere i Sant Pau, a la fortalesa del mateix nom. Però quan la perspectiva és des del Museu de l’Hermitage (l’antic Palau d’Hivern) la mirada xoca inevitablement amb el gratacel de Gazprom. Segons els detractors dels gratacels, les llegendes d’ahir i d’avui han de quedar circumscrites al ric entorn històric de Sant

Peterburg. Sense distorsions.

Iúlia Minútina-Lobánova, coordinadora del moviment ciutadà Ciutat Viva, creu que no és necessari posar altures dominants a tota la ciutat. Sí que es podrien crear aquesta mena de referències als barris dormitori, però sense ser tan alts. “No soc una fanàtica dels gratacels. Em sento incòmoda al costat d’aquesta mena d’edificis. No hi veig cap sentit ni bellesa, però admeto que hi pot haver altres punts de vista”, explicava a la premsa local.

No és de la mateixa opinió Féliks Buiànov, que dirigeix l’estudi d’arquitectura B2. En l’econòmic RBK, defensava el Centre Lajta com una altura dominant de referència en la vista panoràmica de la ciutat. “Segons la meva opinió, el Centre Lajta és la contribució més seriosa a la formació de la façana marítima de la ciutat, i només un boig ho negarà”, va explicar.

Minútina-Lobànova, que també forma part del Consell de Patrimoni de Sant Petersburg, opina que, en cas de construir gratacel, caldria situar-los a l’interior, i no a la costa com l’actual Centre Lajta. I tampoc als espais urbans ja existents, com és el cas, sinó per formar un entorn fonamentalment nou.

La mateixa opinió té Ribakov en la conversa amb aquest diari. L’exemple que posa és la Moscow City de la capital russa, un espai diferenciat de la resta de la ciutat on es va dissenyar el districte financer. “La Moscow City, amb algunes excepcions, en general s’ha construït com una decisió arquitectònica completa, amb harmonia entre els seus gratacels. Però construir gratacels eclèctics a Sant Petersburg, que no s’harmonitzaran ni amb la mateixa ciutat ni entre si, demostra una falta total de gust”, diu el polític opositor.

En el costat oposat hi ha els qui veuen els avantatges del faraònic projecte.

Tot i que encara el segon gratacel de Sant Petersburg és més un esbós que un projecte tancat, Buiànov dona suport a la idea perquè “com a mínim, portarà noves inversions importants a la ciutat”. Significarà també experiència, noves tecnologies.

“El Centre Lajta 2 té una escala sense precedents, però això també és interessant. La pura existència de Sant Petersburg (la seva fundació) va ser un desafiament agressiu per al medi ambient, la natura i els veïns. Una idea tan atrevida mereix atenció i suport. La pregunta és com organitzarla, com serà d’efectiva. És important que la construcció no es congeli a la meitat. Al cap i a la fi, el projecte és molt car i comporta certs riscos”, reconeix.

Ribakov qüestiona els avantatges econòmics. “El segon motiu pel qual estic en contra és perquè és una despesa absolutament irracional d’una empresa estatal en un moment en què el nostre país està en una crisi econòmica, quan no es desenvolupen gaires sectors de producció, quan estem en una situació mundial molt dura i Rússia encara no ha sortit de la pandèmia de coronavirus”, explica.

Abans que es comencés a llançar ciment als fonaments per aixecar el primer gratacel de Gazprom, una campanya ciutadana iniciada el 2009 va aconseguir modificar el projecte original. En aquest el gratacel es deia Centre Ojta, perquè la gasista pretenia construir-lo al mateix centre de la ciutat, a la vora del riu del mateix nom i davant la catedral de la Resurrecció (Smolni), cosa que també li va valer crítiques de la Unesco. Ribakov va ser un dels impulsors de la protesta i un dels querellants que van portar el projecte als tribunals. “Va ser un gran èxit de la societat civil i tots els que van lluitar per ell, perquè si s’hagués construït al centre hauria estat una tragèdia irreversible”, assenyala. Al final hi va haver un compromís entre govern i opositors, el projecte es va traslladar a Lajta i va canviar de nom, tot i que el polític lamenta que el gratacel encara es vegi des del centre de la ciutat.

La presentació oficial del segon gegant de Gazprom va ser el 29 de maig, en una reunió del consell que vetlla per l’acord de col·laboració entre Gazprom i la ciutat de Sant Petersburg. “El Centre Lajta 2 és la continuació de les tradicions de Sant Petersburg, ja que a començaments del segle XVIII la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, fundada per Pere I, es va convertir en un dels edificis més alts del món”, va dir Miller

a l’Institut Smolni, seu de l’administració municipal. “La creació al barri del Centre Lajta d’un nucli que va formant un centre modern i nou, permetrà no només fer un pas endavant en totes les esferes del desenvolupament de la ciutat, sinó també oferir l’oportunitat de conservar el Petersburg històric tal com el coneixem i ho volem”.

Però per a Ribakov l’ideal seria utilitzar els recursos per “instal·lar moderns centres d’oficines als edificis del centre de Sant Petersburg abandonats”. I apunta que al centre de la ciutat “hi ha moltes zones industrials de finals del XIX i principis del XX declarades monuments arquitectònics i que es fan malbé perquè no hi ha recursos per mantenir-les”. Si s’invertís en la seva recuperació, en horitzontal i no en vertical, “llavors sí que es conservaria el centre històric de la ciutat”, afirma.

La nova torre de Gazprom ha de ser un lloc ideal “per viure, treballar i jugar”, va dir Tony Kettle, autor del projecte. Per això tindrà ús tant residencial com comercial, i disposarà d’espai per a oficines, aparcaments i zones verdes. L’arquitecte britànic juga així amb el contrast respecte a l’acer i al vidre que utilitzarà en la construcció. A més, es vol que sigui un edifici sostenible, amb un consum d’energia baix. Del transport dins de l’edifici se n’encarregaran vehicles elèctrics multifuncionals.

Però encara no se sap ni la data, ni el lloc exacte, ni quan començarà la construcció.

Per tant, encara és aviat per discutir cap detall, ha opinat al diari econòmic RBK Aleksandr Kononov, vicepresident de la secció peterburguesa de la Societat Russa per a la Preservació dels Monuments Històrics i Culturals. “Tampoc no hi ha un projecte de construcció, només van presentar uns dibuixos i es va presentar una idea conceptual. Recordo que des que per primer cop es va fer pública la idea del gratacel d’Ojta fins a la realització del projecte van passar gairebé deu anys”, apunta.

Per això, ja hi haurà temps per alimentar-ne la llegenda.

EN CONTRA

“L’horitzontal de Sant Petersburg, la seva essència, es trenca”, diu Nikolai Ribakov

A FAVOR

El projecte portarà inversions, noves tecnologies i experiències