L’Església catòlica dels barris populars serà filipina i llatinoamericana o no serà

És atrevit fer aquesta formulació del titular? Haig de confessar el seu origen. En efecte, tot conversant fa un cert temps amb el director del prestigiós diari catòlic francés La Croix a la pregunta de com estava l’Església Catòlica a França em respongué: “Al nostre país l’Església popular està desapareixent, ja que el món popular francés està dominat majoritariament pel món musulmà, i això fa que l’Església popular francesa s’estigui reduint”. I va ésser a partir d’aquesta resposta del director de La Croix que em vaig atrevir a forjar aquesta afirmació de cara a la nostra realitat present a Barcelona, amb els seus barris populars i amb situacions semblants arreu de les nostres terres, tot apuntant que l’Església catòlica dels barris populars de Barcelona serà filipina i llatinoamericana o no serà...

Parteixo de la meva experiència concreta de rector de la parròquia de Santa Maria del Mar des de fa vuit anys, i alhora d’arxiprest de la catedral amb vuit parròquies i sis centres de culte, tots situats als barris populars de Ciutat Vella a Barcelona. Alhora cal constatar que a la majoria d’aquestes Esglésies hi ha un progressiu envelliment dels participants, sobretot d’origen català.

De manera similar hem viscut aquesta situació a la missa major dominical de Santa Maria del Mar de les 12 h. Per això vàrem pensar que a les famílies i als infants filipins (22% dels 23.000 habitants del barri de la Ribera), com també als llatinoamericans (12% del barri de la Ribera), seria bo que, més que oferir-los celebracions i activitats només per a ells, poguessin participar –també amb un ús intel·ligent del castellà, en què molts d’ells pensen, resen i canten– en la nostra missa parroquial del diumenge, que és la nostra missa major o, altrament, en la “missa vespertina”, on hi participa des de temps un bon nucli de llatinoamericans.

En aquest context ens ressonen les paraules del papa Francesc quan afirma que “l’arribada de persones diferents, que procedeixen d’un context vital i cultural diferent, es converteix en un do. En efecte, les històries de migrants també són històries de trobada entre persones i entre cultures: per a les comunitats a què arriben són una oportunitat d’enriquiment i desenvolupament humà integral de tots” (Fratelli tutti, n. 133, amb cita de Christus vivit, n. 93).

Com han sorgit sobretot els infants i la seva participació habitual en la nostra missa major? Ha estat a partir d’un nou plantejament de la preparació de la primera comunió i la confirmació, que emmarca tot aquest procés d’iniciació cristiana dins el sector d’infants de l’Acció Catòlica General, que engloba més àmpliament la tasca catequètica i educativa dels infants. Això ha fet possible que un notable nombre d’infants, un cop celebrada la primera comunió i la confirmació, continuïn, ja que l’objectiu de tot aquest procés no s’acaba llavors, sinó que continuen formant part dels “grups de vida” dels infants d’ACG. I això és una de les grans joies que estem vivint en el camí actual que fem amb aquesta nova Acció Catòlica General, que més recentment promouen els nostres bisbes com a xarxa del laïcat habitual de la parròquia, amb tres sectors: infants, joves i adults, i orientada a la missió i al testimoni evangèlic.

El material propi de l’ACG que es fa servir té com a eix d’aquest procés d’infants el text del Catecisme oficial proposat pels nostres bisbes: Jesús és el Senyor, treballat amb una metodologia activa que comença per veure la realitat que viuen els infants, continua per jutjar seguint el text de Jesús és el Senyor i acaba amb el fet d’actuar de cada infant que ho formula i que a la pròxima reunió explica com ho ha fet. He de dir que després de més de quatre anys d’aquest camí, en el moment actual a la nostra parròquia hi ha, gràcies a Déu, uns consistents “grups de vida” d’ACG: d’infants, d’adolescents, de joves i d’adults.

I és en aquest context que volem dur a terme “la creativitat missionera” que el papa Francesc recorda quan diu que “la parròquia no és una estructura caduca, ja que pot assumir formes molt diverses que necessiten la docilitat i la creativitat missionera del pastor i de la comunitat” (Evangelii gaudium , n. 28). En aquest context, la recent Instrucció romana sobre La conversió pastoral de la parròquia (2020), indica lúcidament que “especialment avui el territori ja no és només un espai geogràficament delimitat, sinó el context on cadascú desenvolupa la seva pròpia vida, formada per relacions, servei recíproc i antigues tradicions. És en aquest “territori existencial” on es juga del tot el desafiament de l’Església enmig de la comunitat” (n. 16).

Confiem, en definitiva, que aquesta participació significativa de laïcat filipí i llatinoamericà relativament jove, que viu des de fa un cert temps a casa nostra i participa en Santa Maria del Mar –que des del barri de la Ribera s’obre a tot Barcelona i més enllà–, es converteixi en un ampli “territori existencial” d’una “comunitat popular viva” en clau d’“Església en sortida”, que faci més possible ésser Església Catòlica dels barris populars de Barcelona!

Cal un ús intel·ligent també del castellà, en què molts d’ells pensen, resen i canten, a les misses del diumenge