Una aposta d’èxit per a Barcelona
Novetats sobre el prometedor escenari barceloní d’art i ciència: el simposi ISEA el 2022, la pròxima residència artística del CERN, el projecte Roots & Seeds sobre biodiversitat i resistència vegetal...
Una característica de les metròpolis globals és que són inaprehensibles. Qualsevol diagnòstic aparentment irrefutable és susceptible de quedar obsolet tot seguit. Quan un ciutat creu que ha assolit l’estatus que es mereix hi ha corrents subterranis que laminen la solidesa del seu projecte. I en el sentit contrari: quan se certifica que una ciutat ha entrat en crisi és perquè encara no ha aflorat el talent que està germinant als seus angles morts.
Aquesta lògica remet a la percepció de la ciutat com un tot, però també a sectors concrets del seu ecosistema cultural. Per exemple, a la Barcelona de l’art. Recordem que d’un temps ençà s’ha estès la sensació que la ciutat ha perdut rellevància en l’escena artística perquè no disposa d’una gran fira com ara Arco o Basel, pel decaïment de les seves galeries, pel nivell desigual de les seves exposicions o per l’absència d’un col·leccionisme equiparable al d’altres municipis amb què Barcelona s’acostuma a comparar.
Són apreciacions amb què es pot estar més o menys d’acord, però és evident que el futur d’aquest sector genera més dubtes que no pas certeses. I, tot i això, als seus angles morts ha anat brollant un col·lectiu de creadores, creadors, productors i gestors culturals que desafien els codis tradicionals i que per la seva audàcia i transversalitat poden arribar a convertir-se en una aposta de ciutat.
Ja fa bastant anys que són actius a Barcelona col·lectius d’artistes que desobeeixen la divisió entre l’art i la ciència o la tecnologia. Però mai com ara no se n’havia visualitzat el potencial. La seva evolució és paral·lela al creixement a Barcelona d’institucions científiques de primer nivell que, a més, estan dirigides per persones obertes a establir vincles amb la comunitat d’artistes locals.
Gràcies a aquesta interrelació, l’art barceloní es pot dotar d’una identitat diferencial. Per descomptat, l’emergència del binomi art i ciència és un fenomen estès. També es veu a Madrid, amb institucions sensibles respecte a aquest corrent, com ara el Centre d’Art Reina Sofia o el Matadero, per bé que la degradació per part de l’Ajuntament del PP del laboratori ciutadà Medialab Prado sigui un senyal preocupant. En qualsevol cas, és a Barcelona on s’està configurant una comunitat d’art i ciència amb una projecció global.
La qüestió s’ha debatut aquests dies a la Biennal Ciutat i Ciència, permeable a aquests plantejaments transversals. La biennal ha ocupat un espai del CosmoCaixa en què fins dimarts es pot veure una mostra del programa Arts at CERN, el projecte artístic desenvolupat al si de l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear, el laboratori que indaga sobre el bosó de Higgs, o partícula de Déu. El programa d’Art del CERN, que dirigeix Mónica Bello, resident a Barcelona, desenvolupa amb la capital catalana el programa de residències artístiques Collide. L’artista holandesa Rosa Menkman, guanyadora del premi el 2019, exposa aquests dies al CosmoCaixa la colpidora instal·lació de vídeo Whiteout.
A la tardor està previst que facin la seva residència temporal a Barcelona les guanyadores del Collide 2020, el col·lectiu Black Quantum Futurism, integrat per Rasheedah Phillips i Camae Ayewa.
Les dues artistes, que viuen a Filadèlfia, ja tenen tancada una ronda de trobades amb algunes de les principals institucions científiques de la ciutat.
Abans, entre el 15 i 16 de juny, el programa Roots & Seeds sobre diversitat i resistència vegetal haurà dut a terme el seu projecte Multidisciplinary Garden Cartography al jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona. Roots & Seeds està impulsat per la fundació barcelonina Quo Artis (organitzadora de la Biennal d’Art de l’Antàrtida el 2017), que lidera Tatiana Kourochkina, i hi participen així mateix Ars Electronica, Leonardo-OLATS i la mateixa Universitat de Barcelona.
També al mes d’octubre el Sónar organitzarà l’AI and Music Festival, sobre l’aplicació a la música de la intel·ligència artificial. I el juny del 2022 s’espera el plat fort: l’edició barcelonina d’ISEA, l’International Symposium of Electronic Art, una cruïlla de disciplines com l’art, el disseny, la ciència, la tecnologia i la innovació social. Aquest simposi nòmada tindrà la seu principal al CCCB. A Barcelona està impulsat per la UOC, amb el seu professor Pau Alsina com a director general. D’aquest esdeveniment se n’espera que actuï com un catalitzador d’aquest sector emergent. Que deixi pòsit, en definitiva.