Voleu ser superdotats?
La Biennal Ciutat i Ciència examina les promeses i els riscos del transhumanisme
Voldríeu tenir 70 punts més de coeficient intel·lectual? Augmentar les vostres capacitats? Ser immunes al VIH i molts altres virus? Viure fins als 200 anys? Ser més empàtics? Controlar millor els vostres impulsos? En realitat, qui no ho voldria? Potser sense saberho ja sou un transhumanista. I potser els vostres somnis no queden tan llunyans, va apuntar ahir a la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona el catedràtic d’Ètica a Oxford Julian Savulescu, sobretot si es considera el que està invertint en aquests moments la Xina en genètica de la intel·ligència: aproximadament un 50% del nostre intel·lecte, assenyala Savulescu, és genètic i amb edició genètica “podríem afegir 70 punts de coeficient intel·lectual a gent normal”, explica. De manera que a la Xina estan seqüenciant els genomes de molts individus superdotats amb l’objectiu d’augmentar la intel·ligència. De fet, científics xinesos ja van utilitzar el 2018 l’edició genètica perquè naixessin la Lulu i la Nana, dues bessones nascudes resistents al VIH. Dues transhumanes.
El transhumanisme, va recordar ahir Savulescu (Melbourne, 1963) en una entrevista pròpia de temps pandèmics –ell connectat des de Melbourne, que està confinada, i Mònica Terribas a peu dret davant la pantalla gran amb la cara del filòsof a la plaça de Joan Coromines, al Raval–, és un moviment “que vol millorar l’ésser humà, no només prevenint o tractant malalties sinó capacitant els humans per viure més, tenir més bon caràcter i grans capacitats físiques i intel·lectuals utilitzant ciència, medicina i tecnologia per millorar-los fins i tot més enllà del normal”.
I això pot aconseguir-se sobretot amb genètica, ja sigui editant gens o seleccionant embrions, però també podria aconseguir-se amb tecnologia, incloent-hi la connexió del nostre cervell a un computador. O carregant-nos en ell. I per descomptat es pot aconseguir també amb drogues, legals o no, com fan els corredors olímpics per baixar de 10 segons –el dopatge millora la capacitat humana, recorda– o tants estudiants dels Estats Units prenent metilfenidat per ampliar la seva concentració i la seva memòria de treball, assenyala l’australià. Tot i que, apunta, “el sant greal del transhumanisme no és només cognitiu o físic, sinó també quant vivim, molts busquen una extensió radical de la vida, alguns la immortalitat: creuen que si apliquem prou coneixement viurem 200 anys, que és al que arribaríem amb la taxa a la qual envelleix un nen de deu anys”.
Pot sonar a ciència-ficció i a pel·lícula amb geni boig. En tot cas, assenyala, ciència-ficció ja no ho és. “El ratolí Matusalem –explica– viu gairebé el doble que un ratolí normal a través de la modificació genètica. I ja hi ha ratolins capaços de córrer cinc quilòmetres en comptes d’uns centenars de metres, d’altres resisteixen a l’obesitat, d’altres tenen més bona memòria... i a nivell biològic no som tan diferents dels ratolins”, raona. I afegeix un exemple molt més senzill que mostra que no és res que no hàgim fet ja... amb els gossos. “Tenim 300 races que venen d’un petit grup de llops després de centenars d’anys de selecció humana. Uns són llestos, altres estúpids, uns forts, altres febles, tot és genètic, i el mateix passarà al laboratori amb éssers humans”.
Savulescu assenyala que no és transhumanista però sí que simpatitza amb moltes de les seves idees, i recorda que la millora és una cosa que han buscat els humans tota la seva història i, de fet, “ser humà és ser millor”. “Avui uns viuen cent anys i d’altres tenen malalties terribles des del principi, uns neixen molt dotats i d’altres poc, hi ha privilegiats i subprivilegiats des de la concepció. Jo no veig cap benefici a la desigualtat natural. Viure és augmentar la probabilitat de les coses bones i reduir la de les dolentes. La psicopatia extrema és altament genètica, per exemple. I de 70 a 130 un té un coeficient d’intel·ligència normal, però si està entre 70 i 85 potser no pot fer la declaració de la renda als EUA o adaptar-se a la revolució tecnològica”, remata. I afirma que els objectius del transhumanisme a la vora ja d’una revolució han de ser “permetre a la gent millors vides, millorarne l’autonomia i també les capacitats morals”.
Reconeix que de dilemes no en faltaran, ni complicacions, perquè moltes de les nostres característiques són poligenètiques, hi influeixen diversos gens, i potser es fa a algú més intel·ligent i autista. L’Estat ha de posar alguns límits: “No pots crear un psicòpata perquè vols que sigui campió mundial de boxa”. I segur que inicialment hi haurà molta desigualtat en l’accés a les millores, malgrat que creu que d’aquí 10 o 20 anys poden estar àmpliament disponibles. “I la gent pot fer-se la virtuosa i dir que no les utilitzarà, com amb la vacunació quan no hi havia vacuna, però quan estiguin disponibles la gent pot córrer”, somriu. La Biennal tanca avui amb una gran festa ciutadana amb 79 actes que van de tallers a espectacles, visites guiades i itineraris.
Savulescu: “Alguns transhumanistes creuen que si apliquem prou coneixement viurem 200 anys”