Bacteris al rescat dels Mèdici
Uns curiosos restauradors tornen l’esplendor a la Sagristia Nova de les Capelles dels Mèdici a Florència
A Florència, uns curiosos restauradors han tornat l’esplendor a la Sagristia Nova de les Capelles dels Mèdici, dissenyada i concebuda per Miquel Àngel. Es tracta de tres tipus de bacteris diferents, capaços d’eliminar les taques tan profundes que gairebé deu anys de treballs de neteja i restauració havien estat impossibles d’esborrar. “Eren unes taques que feien nosa als ulls. Trencaven l’harmonia visual del lloc”, explica Monica Bietti, l’anterior directora del Museu de les Capelles dels Mèdici a Florència, que va decidir arrencar el projecte el 2013.
Les primeres taques van començar a ser visibles ja a finals del segle XVI, dècades després que el mestre renaixentista abandonés, el 1534, la Basílica de Sant Llorenç, on hi ha unes obres mestres que va començar per voluntat de Giovanni di Lorenzo de Mèdici, Lleó X. El primer papa del més poderós llinatge florentí volia un lloc majestuós per enterrar la seva família, incloent-hi el seu pare, Lorenzo el Magnífic, el tercer de la dinastia i un dels més importants homes polítics del Renaixement. Lorenzo està enterrat en una tomba més modesta, sota la Madonna dels Mèdici.
El grup de dones al capdavant de la restauració de la Sagristia Nova es va adonar al final que per a aquestes taques, que no sabien com s’havien produït, necessitaven una ajuda externa. Llavors, el novembre del 2019, van cridar els experts del Consell Nacional d’Investigació (ISPC-CNR) italià, que van ser capaços d’identificar les substàncies que havien danyat la superfície d’unes obres que al llarg de 500 anys havien estat copiades i calcades en innombrables ocasions, per la qual cosa hi havia taques de residus orgànics i altres de procedències diferents, com fosfats, guix, traces de silicats o traces d’oxalat de calci.
Això va ser suficient per a la biòloga Anna Rosa Sprocati, de l’Agència Nacional italiana per a Noves Tecnologies, que d’una col·lecció de gairebé mil soques bacterianes al seu laboratori en va escollir onze per portarles a la Basílica de Sant Llorenç i provar en un marbre d’assaig quines serien les més adequades per a aquesta delicada operació.
Les tres finalistes que van ser utilitzades són un tipus de bacteris molt famolencs, paquets de cèl·lules de les soques Serratia ficaria SH7, Pseudomonas stutzeri CONC11 i Rhodococcus sp Z-CONT, que van ser immobilitzades en un gel especial per mantenir la humitat adequada i retirar-lo fàcilment sense deixar cap mena de residus.
El lloc més difícil va ser la tomba del principal culpable de les incòmodes taques, el sarcòfag on hi ha enterrat Alessandro de Mèdici, a qui van sepultar al costat del seu pare Lorenzo di Piero, duc d’Urbino, sense que el cos fos eviscerat correctament. “Alessandro va ser el menys afortunat de tota la dinastia, era molt odiat en vida, i va morir assassinat en una conjura del seu propi cosí”, comenta Paola d’Agostino, directora dels Museus del Bargello, que gestionen les Capelles dels Mèdici.
Al llarg dels segles va penetrar en els marbres de Miquel Àngel fins ara, que ha estat una menja per al bacteri més golafre, l’SH7. “En aquest cas vam posar dues vegades el gel al sarcòfag, durant dues nits, i després retirant la massa ja es veien claríssim els resultats”, celebra la biòloga Sprocati.
La Sagristia Nova és l’últim projecte florentí de Miquel Àngel abans que decidís abandonar per sempre la ciutat. Va iniciar el projecte el mes de novembre del 1519 sota les ordres de Lleó X. Durant el setge de Florència, deu anys més tard, l’artista va defensar la llibertat de la seva ciutat contra els Mèdici i Carles V però després del final del conflicte, els Mèdici, a través del seu segon papa Climent VII, el van perdonar amb l’esperança que pogués acabar la magnífica feina. Les últimes tombes construïdes van ser les del duc d’Urbino –la figura a qui Maquiavel va dedicar El príncep– i Giuliano, duc de Nemours, i s’hi destaquen uns dels més poderosos grups d’escultures del geni renaixentista que representen el Dia i la Nit i l’Alba i el Crepuscle. “Miquel Àngel estava molt orgullós d’aquestes escultures però tenia un odi profund per Alessandro de Mèdici, el primer duc de Florència–relata D’Agostino–, i no volia completar una obra d’un món que ja no compartia”.