El Barça vola cap a la desena
Els blaugrana superen un rocós Nantes i s’enfrontaran a l’Aalborg, que va guanyar el PSG
L’anhelada i fugissera desena corona continental espera avui a Colònia a les 18 h. Contra el rocós Nantes, el Barça va complir el seu estatus de millor equip de la competició, va elevar el seu invicte a 19 partits –l’únic que ho ha guanyat tot aquesta temporada– i jugarà la final de la Lliga de Campions per segon any consecutiu, disposat a arrencar-se l’espina de desembre, i la del 2019. L’espera un rival sorprenent, l’Aalborg, un llop amb pell de xai que va fulminar el PSG merescudament (33-35).
El Barça arribarà a la sisena final en les nou participacions a Colònia –qui en dona més?– després de superar un combatiu Nantes amb ofici i serietat, sabent patir i “mantenir el cap fred”, com deia Dika Mem. Els francesos, que dirigeix l’escollit millor tècnic del torneig, Alberto Entrerríos, van oposar una resistència duríssima fins al 21-19 de Cavalcanti, quan faltaven 12 minuts. Llavors, en aquest tram final, hi va aparèixer la millor versió blaugrana, un vendaval que es va emportar la fins aleshores gran defensa francesa i el seu excel·lent porter, Emil Nielsen –fitxat per David Barrufet i Xavi Pascual per al Barça a partir del 2022–.
El triomf blaugrana, seixantè d’aquesta temporada en 60 partits –reiterem: qui en dona més?–, es va sustentar en una gran defensa i un magnífic Gonzalo Pérez de Vargas, autor de 16 atrades i un 39% d’encert. Però més enllà de les xifres asèptiques, el pròxim capità blaudifícil grana (amb Ludo Fàbregas) va exercir el lideratge dels grans. Gonchi va evitar gols que haurien canviat el signe del partit, com el possible 17-18 després de dos gols seguits de Valero Rivera que havien igualat l’enfrontament després de 38 minuts de domini blaugrana de fins a 3 gols.
Fins a aquest 17-17, el Barça havia portat la iniciativa i s’havia mostrat superior al Nantes, tot i que no havia pogut passar el corró i trencar el partit, més enllà de la referida màxima renda de +3, des del 3-0 de sortida fins al 15-12 al descans. El duel de porteries arribava igualat al descans (8 parades per a cada un) i la bona defensa francesa que liderava Feliho mantenien el Nantes “agafat al partit”, com havia pronosticat Raúl Entrerríos a aquest diari. Es complia la seva anàlisi: “És un equip molt dur defensivament, que en cap moment no marxa del partit, i molt de batre perquè té un joc molt lineal i no abaixa el nivell”. El perill era el sorpasso, el que va evitar Pérez de Vargas amb les seves aturades i Pasqui amb el temps mort després de l’empat a 17 per evitar que se li escapés la victòria.
El tècnic blaugrana va fer entrar a Makuc per alternar-se amb Entrerríos en la batuta per un desdibuixat Cindric – va trobar molt a faltar la connexió amb el lesionat Aron Pálmarsson– i el conjunt català va recuperar el +3 amb un 3-0 a càrrec d’Aleix Gómez –que trencava una sequera preocupant de 8 minuts–, Dolenec i Mem, la millor carta ofensiva del Barça.
El partit semblava precipitar-se a un duel d’encerts, una ruleta russa de llançaments, ja que el Barça no se’n podia anar. Havia de trencar la dinàmica, desempallegar-se de l’enganxifós Nantes. I va trobar la fórmula magistral: les aturades de Pérez de Vargas i la velocitat endimoniada. De manera que l’acceleració blaugrana va ser furibunda. Després de l’exclusió de Feliho, al Nantes li va caure una pluja torrencial de gols, un parcial de 5-1 en tres minuts trepidants, amb gols de Dolenec, Makuc, Mortensen (2) i el mateix Gonzalo des de la seva porteria, que posaven el 26-20 quan faltaven 7m30s. La victòria ja no va perillar. El Barça tenia encarrilat l’accés a la final, la sisena en format de final four.
I a la llotja saltava d’alegria Joan Laporta, l’enterrador d’aquest equip que avui li pot donar la segona Champions del seu regnat després de la del futbol femení.
En la primera semifinal, l’Aalborg, debutant en una final four , va sorprendre contra el PSG gràcies a una excel·lent defensa i al sensacional central suec Felix Claar (8 gols); tota una amenaça per al Barça.
FACTOR DECISIU L’encert de Pérez de Vargas, amb 16 aturades (39%), va ser clau per mantenir i propulsar el Barça