Pren forma una onada virtual
Per primera vegada en la història, la competició humana s’està desfent de la seva càrrega més antiga: el cos
William Collis,
‘El libro de los eSports’
Benvinguts a l’estadi Asobu del
CN Sabadell.
No és una piscina.
Ni una pista de bàsquet. L’estadi és en una sala de la planta 3 del club a Can Llong.
Hi ha deu ordinadors a dues files de cinc, amb les seves respectives butaques, una peixera per al caster i una pantalla gran.
Dos equips s’enfronten entre si: es tracta de cinc competidors per banda. Els atletes, així se’ls considera, es cruixen els dits, ocupen les butaques i s’ajusten els cascos. Molt pocs arriben als 30 anys. La majoria són homes.
El caster retransmet l’esdeveniment.
Els atletes juguen al LoL, al Rocket League oal Valorant, les tres disciplines més populars en la cultura actual dels eSports.
In situ, desenes d’espectadors contemplen l’enfrontament. Milers més d’espectadors el segueixen a través de l’ordinador.
Al voltant de vuit milions de joves juguen diàriament al LoL.
(...)
Fa uns anys, vaig preguntar a Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional (COI):
–Com veu els eSports? Seran olímpics?
–Primer s’han de definir. –Ells o vostès?
(Amb vostès, em refereixo a la família olímpica).
–Havíem discutit molt sobre els eSports el 2018. Vam aprendre molt. A Lausana vam parlar amb la indústria. Ja sap: els videojocs són una indústria, i no es basen en els nostres valors.
–¿...?
–Es basen en els beneficis. –¿I...?
–I estan molt dividits. Es barallen entre ells. Vam convidar un dels millors jugadors de Overwatch i a un altre de FIFA. Són dos jocs.
–I què va passar?
–No es coneixien entre si. Parlaven llengües molt diferents. A més, hem d’analitzar cada joc. Els que xoquen amb els valors olímpics no tenen cabuda.
–Per què?
–Alguns promouen la mort, o la violència, o algun tipus de discriminació. Amb aquests no parlarem. Amb els altres, ja ho veurem. (...)
Emilio Hurtado, director de l’àrea legal d’eSports&Gaming a Auren, comparteix la idea. Almenys, en part: per ser olímpics, creu, els eSports encara estan verds:
–El mercat internacional està fragmentat. A la Xina, als eSports se’ls considera esport oficial. A Alemanya hi ha discrepàncies. Als Estats Units tenen una forta presència a les universitats. Fins i tot es concedeixen beques als gamers que acreditin un bon expedient acadèmic. A Espanya no hi ha una normativa regulada: el mercat va per lliure.
–Però podria plantejar-se una llei de l’esport electrònic? –se li pregunta.
–Podria ser. Tot i que primer cal reestructurar el sistema i aconseguir que l’Administració pública el reconegui com una activitat econòmica emergent i com a font de riquesa cultural per al país.
Que els eSports rebin aquest reconeixement és només qüestió de temps.
Els números són eloqüents: 2.000 milions de persones coneixen els eSports (un quart de la població mundial). 222,9 milions de persones es declaren entusiastes de la disciplina. Els eSports tancaran el 2021 amb uns ingressos de 1.084 milions d’euros, un 15% més que el 2020.
A Espanya hi ha tres milions d’entusiastes i el 2019 la indústria va generar 35 milions d’euros, amb un creixement d’un 140% en tres anys.
–A veure, un 90% dels usuaris tenen una percepció positiva de la indústria –diu Jordi Urea, vicepresident d’Ogilvy España–. L’ecosistema no està saturat d’anunciants. I les seves possibilitats són infinites. Tres milions de persones van seguir una acció de Domino’s Pizza amb Ibai Llanos. Gerard Piqué li va concedir una entrevista de dues hores! Els eSports poden o no aparèixer als Jocs. Però el que és clar és que tenen força per fer les seves pròpies coses.
De moment, creixen. Asobu (significa jugar, en japonès) és pionera a Espanya. La companyia aspira a ser referència al món dels eSports. Ha creat una àrea de representació de gamers ,i també l’Asobu Academy (un sistema
EL FUTUR 2.000 milions de persones coneixen els eSports; el 2021 la indústria ingressarà un 15% més que el 2020
LA VISIÓ DE THOMAS BACH “Abans de plantejar-se entrar als Jocs, els eSports s’han de definir: són indústria o esport?”
per educar a través dels videojocs), els Asobu Studios i els Asobu Arena.
Hi ha arenes (instal·lacions de joc) al Campus Nord de la UPC (400 m2) i al CN Sabadell (400 m2 també), i es projecten dues instal·lacions més a Barcelona (a la zona de Can Dragó, de 1.800 m2) i a Madrid (1.200 m2).
–Els eSports i l’esport estan condemnats a entendre’s –diu Roberto Expósito, CEO d’Asobu eSports.
–Arribarà el dia que no trobarem diferències entre l’esport tradicional i les noves formes que venen –afegeix Carles Poyato, el director general de CN Sabadell–: tant l’esport com els eSports tenen les seves estratègies, i hi ha entrenadors i hi ha reaccions davant de tot el que passa. La diferència és que als eSports hi ha un ordinador pel mig.
–Jo no entraré en el debat de si els eSports són o no un esport –diu Ferran Llobet, cofundador de United Gamers–. Però als eSports, com a l’esport, hi ha grups de persones que treballen en equip. I hi ha competicions entre clubs. Si no són esport, són el més semblant que hi ha, amb entrenadors, preparadors físics i psicòlegs. És cert que en l’àmbit estrictament físic als eSports amb prou feines hi ha moviments de dits o oculars. Però la part cognitiva hi té un paper enorme, com a l’F-1.
–Els eSports han de recollir la veta de mercat que queda per a les persones que aposten per aquest tipus d’experiències, com el bàsquet té la seva –diu Poyato–. Els nostres esportistes professionals també fan sessions en eSports. No serà fàcil, perquès hi ha vent en contra, però aquesta sortida és apropiada: no veurà aquests atletes suant la samarreta. però sí el cervell. N’he vist alguns queixant-se perquè necessitaven un físio, o atabalats en un entrenament.
Al CN Sabadell l’aposta és ferma. La sala d’eSports obre diàriament, de 15 h a 21 h. Els dissabtes l’espai s’omple. Accedir-hi per un dia surt a dos euros. Pagar la quota mensual, per 25.
Majoritàriament, els usuaris són adolescents i d’uns vint anys. També són homes.
–En general, els eSports van endarrerits en la incorporació del món femení. Això mateix passa en l’esport tradicional. I cal corregirho. No podem continuar caient en els mateixos errors –diu Josep M. Monti, president d’Hub23.
–Que el futur és seu? Això és inqüestionable –tanca Llobet–. Jo segueixo els partits de futbol. I sovint són avorrits. Els eSports no són avorrits: sempre passen coses. I les seves estrelles interactuen a les xarxes socials, una cosa que un futbolista no sol fer. Contra això com lluitaràs?
Els eSports prenen posicions en clubs esportius mentre es debaten en l’imaginari olímpic