L’ampliació del Prat, la màxima inversió de l’Estat en una dècada
El sector aeri i turístic alerten del risc de deixar perdre l’oportunitat
L’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat seria la inversió més gran de l’Estat en infraestructures que rep Catalunya en una dècada.
L’actuació està pressupostada en 1.700 milions d’euros, una suma que es desemborsaria al llarg dels pròxims 10 o 15 anys i que es podria elevar a causa de l’augment de les compensacions mediambientals, tal com reconeixien aquesta setmana fonts del gestor aeroportuari Aena arran de les protestes per la destrucció de l’espai protegit de la Ricarda, al delta de Llobregat.
Es tracta d’una suma de diners que recorda els macroprojectes de l’Estat iniciats la dècada passada, quan el 2010 van començar les obres de l’estació intermodal de la Sagrera, pressupostades en uns 2.000 milions d’euros, o quan el 2006 es va posar en marxa la construcció del tram de l’AVE Barcelona-Figueres, que va suposar una inversió de 3.700 milions d’euros. Altres macroprojectes que van rebre sumes semblants van ser l’ampliació del port de Barcelona, que va arribar als 2.965 milions d’euros o la creació del canal Segarra-Garrigues, amb 1.400 milions d’euros.
L’ampliació de l’aeroport és un macroprojecte de magnitud similar que, en aquest cas, pretén acabar amb la saturació que vivia la infraestructura abans de l’arribada de la pandèmia. La iniciativa –que contempla ampliar una pista i construir una terminal– és considerada indispensable per al món empresarial, que en les últimes setmanes s’ha mobilitzat en massa a favor de la inversió. També hi dona suport una part de la classe política. El secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, va instar ahir el president Pere Aragonès a donar suport “nítidament” a l’ampliació. Demà, la Generalitat constitueix la taula de treball amb les parts implicades: Aena i diversos municipis, com l’Ajuntament del Prat o el de Barcelona, que han mostrat reticències.
El més interessat en el projecte és Aena, que és qui ha dissenyat tota la proposta perquè considera que l’aeroport deixarà de ser competitiu una vegada es recuperi el trànsit d’avions a partir del 2024. Però també les aerolínies donen suport de manera unànime a l’ampliació. “Barcelona corre el risc de quedar-se estancada i de perdre un gran potencial de passatgers si no tiren endavant els pressupostos d’inversió, que s’han d’aprovar com a màxim el 30 de setembre”, alerta Javier Gándara, el president de l’Associació de Línies Aèries (ALA).
Les aerolínies conceben el Prat com un hub internacional on aterrin i s’enlairin avions de llarg radi procedents d’Àsia i Amèrica. La gran oportunitat, afirma Gándara, consisteix a convertir l’aeroport en un centre de connexions (o escales) més que a fer de Barcelona la destinació final. “L’atractiu turístic de la ciutat és indubtable però el gran volum de trànsit internacional el portarien els vols de connexions. En aquest sentit, Barcelona podria ser el lloc d’escala de vols procedents dels Estats Units i amb destinació final a Àsia”. Aquest fenomen, comenta, ja es dona a Madrid-Barajas, on un 70% de les connexions amb Llatinoamèrica no tenen Madrid com a origen o destinació final, sinó altres ciutats europees. Gándara conclou que “la clau és poder competir amb d’altres hubs europeus pel que fa a connexions”. El president d’ALA està convençut que hi haurà demanda de passatgers, però que per comprovar-ho primer cal crear l’oferta i, per tant, ampliar l’aeroport.
En canvi, el sector turístic de Catalunya veu l’ampliació del Prat com a eina clau per augmentar l’arribada de visitants d’alt poder adquisitiu. “Amb turistes procedents dels Estats Units i la Xina, podríem avançar cap a un model de turisme de més qualitat”, comenta Martí Sarrate, president d’Acave (Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades). A més, l’augment de connexions directes “permetrà reduir la dependència de turistes de països com el Regne Unit o Rússia”, que són uns dels emissors més importants, assegura Manel Casals, director general del Gremi d’Hotels de Barcelona.
JAVIER GÁNDARA (ALA) Les aerolínies veuen Barcelona com un ‘hub’ de connexions dels Estats Units a Àsia
CANVI DE MODEL El sector turístic creu que podrien arribar visitants de més poder adquisitiu