Belarra aconsegueix el suport per liderar Podem
La candidatura rep el vot d’un 86% dels militants
La millor dada per a Ione Belarra, des d’ahir nova secretària general de Podem, són els més de 50.000 militants que van votar, dels quals un 86% van donar suport a la seva llista. La militància de Podem –malgrat tractar-se d’una elecció rutinària, ja que no tenia rivals d’entitat per succeir Pablo Iglesias– continua sent la més activa de la política espanyola.
La IV assemblea ciutadana estatal de Podem es va tancar ahir amb dos moments d’alta emoció que acompanyen la transició del partit lila: un vídeo a tall de rèquiem pel dimitit Pablo Iglesias, que va posar l’amfiteatre dret –ho tornaria fer unes quantes vegades, cada cop que un intervinent hi al·ludia– i l’abraçada entre les ministres Irene Montero i Ione Belarra, durant la intervenció de la primera, visiblement emocionada. Belarra va aconseguir folgadament col·locar al consell ciutadà estatal de Podem el seu centenar de consellers, encapçalats per sis dones, i va llançar el seu primer discurs en qualitat de secretària general en un to jeffersionià –la Declaració d’Independència de Thomas Jefferson va ser el primer text fundador de la política en què “la recerca de la felicitat” apareix com a dret legítim dels ciutadans– en què es va evitar identificar com un partit de revenja dels perdedors de la globalització: “Volem un país que mereixi l’alegria, i no només que valgui la pena”, va dir invocant “un futur en què les persones tinguem la llibertat de decidir què fem amb les nostres vides, amb el nostre temps, en el qual els i les joves puguin tenir una feina estable i triar lliurement si volen ser mares, pares o no; un futur en el qual deixem d’endarrerir l’edat de jubilació i l’avancem, amb pensions dignes per a les persones grans que han estat tota la vida treballant, i en què les persones puguin fer alguna cosa més que treballar tot el dia i tinguin temps per generar lligams o simplement per no perdre’t moments importants de la vida de la gent que t’estimes”; en resum, va subratllar, “un futur sense tanta por, sense tantes depressions i sense tanta ansietat”.
A l’amfiteatre Paco de Lucía d’Alcorcón Belarra va tenir paraules per al que a la mateixa hora passava a 13 quilòmetres, a la plaça de Colón, un acte que va caracteritzar com a antítesi de l’Espanya per la qual treballarà des de la direcció de Podem –“Davant l’alegria de lluitar per un país millor, les dretes es tornen a petrificar avui de nou en una foto en blanc i negre a la plaça de Colón”–, a més de categoritzar-ho com un intent de desviar l’atenció de la corrupció estructural de la dreta: “Senyor Casado, és impossible que vostè tapi la corrupció del Partit Popular per més gran que sigui la bandera que porti o la plaça on vagi; la gent no és ximple, i a ningú no se li oblida que vostè és president del PP gràcies als vots de María Dolores de Cospedal”.
Envoltada dels líders d’IU, el PCE, CC.OO. i la UGT, i amb la presència de polítics d’ERC i EH Bildu –la líder de l’espai confederal, la vicepresidenta Yolanda Díaz, hi va intervenir de manera telemàtica, ja que estava de viatge–, Belarra es va conjurar per mantenir viva l’aliança de les forces progressistes a la direcció d’Estat i per aconseguir que Unides Podem sigui la força hegemònica del pròxim govern de coalició. “Vam venir a la política per guanyar; no ens conformem”, va proclamar, i va recordar que la formació aspira a convertir Espanya en una “república plurinacional”. Va tancar així una assemblea sense rivalitats, sense drama però marcada per la incertesa que genera al partit l’absència de qui va ser pater familias de Podem durant set anys, Iglesias, que en coherència amb la seva decisió d’esborrar-se de la vida pública després de dimitir no va participar en el congrés del partit que va fundar. Un fet que encara va fer més present la seva figura absent.
La nova líder dels liles vol que el seu partit sigui força hegemònica de la coalició de govern