“EstemDANI oberts a escoltar el Marroc sobre el Sàhara”
Fa un mes, el 17 de maig, esclatava una complicada crisi diplomàtica d’Espanya amb el Marroc, després d’una allau humana a la ciutat de Ceuta facilitada per les pròpies autoritats marroquines. En l’era de la informació accelerada, quatre setmanes són una eternitat, però la fissura amb el Marroc no s’ha tancat pas. La
Vanguardia ha volgut entrevistar la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, per tractar a fons aquesta qüestió i altres temes de la política exterior espanyola.
Com estan avui les coses amb el Marroc?
Fa un mes vam entrar en una crisi que nosaltres no desitjàvem en absolut i de la qual, evidentment, volem sortir com més aviat millor. Treballarem perquè es creï un espai de confiança des del qual es pugui reconduir la relació. Això exigeix una gran prudència per part meva.
Hi haurà algun gest d’Espanya envers el Marroc?
Em temo que en aquesta entrevista seré una mica avorrida. Discreció i prudència per generar confiança. Treballo en això.
Quatre setmanes són prou temps per a una reflexió autocrítica. El Govern espanyol es va equivocar no informant el Marroc de l’arribada a Logronyo del senyor Brahim Gali, líder del Front Polisario, per tractar-se en un hospital d’una greu infecció de covid?
Crec que soc la més crítica amb mi mateixa en aquest ministeri. Sempre he estat autocrítica, per naturalesa. Dit això, també soc ferma en les meves conviccions. No les canvio amb facilitat. Quan vaig prendre possessió com a ministra d’Afers Exteriors vaig prometre dues coses. Vaig prometre defensar els interessos del nostre país i vaig prometre representar els valors de la societat espanyola.
La Unió Europea ha donat un total suport a Espanya, però els Estats Units s’han mostrat molt més distants. Washington va mirar cap a una altra banda quan va esclatar el problema de Ceuta, que coincidia amb la crisi de Gaza... [La ministra assenteix]. ...després hi ha hagut una trucada del secretari d’Estat, Antony Blinken, a Madrid, i ha transcendit una notícia molt significativa: la Cambra de Representants bloqueja l’obertura d’un consolat a Dakhla (antiga Villa Cisneros), que podria ser interpretat com el ple reconeixement dels Estats Units a la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental... Podem afirmar que els Estats Units estan ajustant la posició?
Jo distingiria dues qüestions. Sobre la qüestió migratòria, els Estats Units tenen una gran sensibilitat, per motius que no són difícils d’imaginar a les seves fronteres. Els Estats Units volen una immigració ordenada, regular i segura. Aquesta també és la posició d’Espanya. Una altra cosa és la situació del Sàhara Occidental. Sobre aquesta qüestió nosaltres sempre hem estat extremament curosos. Entenem perfectament que el Marroc té una sensibilitat molt gran en aquest tema. Aquesta actitud respectuosa inclou no voler influir en la posició que puguin adoptar els Estats Units. Nosaltres volem una solució negociada en el marc de les Nacions Unides. En aquest marc estem disposats a considerar qualsevol solució que el Marroc proposi, tenint molt clar que no correspon a Espanya la mediació, ja que aquest paper l’han d’exercir les Nacions Unides.
Va parlar del Sàhara amb el secretari d’Estat Blinken?
Amb els Estats Units estem d’acord que la solució ha de ser impulsada per les Nacions Unides.
I estem d’acord, també, que aquesta línia ha de ser revitalitzada, sempre amb el màxim respecte al Marroc.
Una solució negociada podria ser la concessió d’una autonomia especial al Sàhara Occidental, en el marc d’una sobirania marroquina?
Hi insisteixo: estem disposats a considerar qualsevol solució que el Marroc posi sobre la taula.
Algèria manté un silenci prudent. El país ha agraït oficialment l’acollida que s’ha donat al senyor Gali a Espanya?
L’agraïment que hem rebut és el de la persona a qui se li va oferir assistència mèdica davant un greu estat de salut.
Espanya es planteja demanar que l’agència europea Frontex s’incorpori a les tasques de vigilància fronterera a les ciutats de Ceuta i Melilla?
Una de les qüestions que estem avaluant és si convé incorporar, encara que sigui parcialment, l’agència Frontex en la vigilància de les fronteres exteriors de la
Unió Europea a Ceuta i a Melilla. Res no es farà sense el consens amb les autoritats de les dues ciutats.
Canviem de tema. S’ha afeblit la relació d’Espanya amb els Estats Units?
No. La relació d’Espanya amb els Estats Units és molt sòlida, en el pla polític, econòmic, comercial i diplomàtic. Cada vegada hi ha més empreses espanyoles treballant als Estats Units. Les nostres relacions amb els Estats Units no estan en zona crítica. La zona
QUATRE SETMANES DE CRISI
“Amb el Marroc el que cal fer ara és recuperar la confiança”
LA QÜESTIÓ MÉS DELICADA
“Espanya no vol influir en la posició dels Estats Units sobre el Sàhara”
LA MEDIACIÓ
“La solució a la qüestió del Sàhara continua passant per les Nacions Unides”
VIGILÀNCIA DE FRONTERES
“Ens plantegem si l’agència europea Frontex ha de ser a Ceuta i Melilla”
“A la Unió Europea es veuen bé els indults”
més crítica es troba a l’Indo-Pacífic i en la relació dels Estats Units amb la Xina. Espanya no és allà i segurament per això no apareixem en les primeres trucades de telèfon del president Joe Biden. S’ha fet molt soroll sobre això. Massa. Som a l’interior d’un túnel sorollós que ho distorsiona tot. La política exterior no es pot fer a còpia d’hipèrbole i exageració.
Finalment aquesta setmana el president Joe Biden ha saludat el president Pedro Sánchez, amb una posada en escena que ha desencadenat força comentaris i crítiques. En la concepció i desenvolupament d’aquesta posada en escena hi va haver algun problema de coordinació entre el Ministeri d’Afers Exteriors i la Moncloa? Li acceptaré una resposta diplomàtica.
[Somriu]. Amb els Estats Units es va acordar que hi hagués una trobada en els marges de l’assemblea general de l’OTAN. Una trobada per saludar-se, coneixe’s i poder intercanviar algunes impressions. Aquesta trobada va tenir lloc en un moment que els líders de l’OTAN estaven sols, sense mitjans de comunicació. Després es va fer la foto de família, i una vegada feta aquesta foto, les càmeres van captar el passadís que conduïa a la sala de la reunió, un passadís on el president del Govern d’Espanya anava xerrant amb el president dels Estats Units. I aquí algú va voler arribar a la conclusió que aquesta era la trobada. La trobada havia tingut lloc abans i es va cenyir al que s’havia acordat prèviament amb els Estats Units. S’ha intentat banalitzar una cosa que era veritablement important.
D’acord amb les prioritats exposades pel president dels Estats Units davant l’assemblea general de l’OTAN, podem considerar que la República Popular de la Xina passa a ser el principal adversari d’Espanya, seguida de Rússia? A la cimera de l’OTAN s’han redefinit riscos i actors. Als riscos militars clàssics s’hi han afegit altres riscos, com ara el canvi climàtic. Que l’OTAN parli del canvi climàtic com a risc per a la seguretat hauria de ser motiu de reflexió, sobretot per als que insisteixen a minimitzar el problema. S’ha parlat de les amenaces híbrides: dels ciberatacs i la desinformació. I es parla del risc de les societats que quedin desenganxes de la revolució tecnològica. Els dos actors principals d’aquests escenaris són la Xina i Rússia. Haurem de ser molt ferms amb la Xina i Rússia en el tema de les amenaces híbrides, en el tema dels atacs a la ciberseguretat, en el tema de la desinformació. Però alhora haurem de tenir una agenda positiva amb la Xina en el tema del canvi climàtic. La qüestió no és definir la Xina i Rússia com els nostres nous rivals, sinó veure quina serà la nostra relació amb ells en funció dels riscos. També cal col·laborar-hi. Una agenda defensiva i una agenda positiva. Una doble via.
L’epidèmia està castigant molt durament Llatinoamèrica, on s’estan produint canvis polítics importants. Espanya està fent prou atenció a Llatinoamèrica?
Sí. No ens n’estem allunyant. Llatinoamèrica pateix una triple crisi: sanitària, social i institucional. Alguns progressos socials estan retrocedint entre 15 i 20 anys en alguns països. Espanya està atenta i està buscant un pont més sòlid entre la Unió Europea i Llatinoamèrica. Si no ho fem d’altres es mouran, i em refereixo a la Xina i a Rússia.
Llegint alguns diaris espanyols, avui Llatinoamèrica es divideix entre països “bons” i països “dolents” que estarien votant equivocadament. Aquesta falta de sofisticació forma part del túnel de soroll en què ens trobem.
Vostè parla regularment amb alts representants dels països europeus. Quina és l’opinió a la Unió Europea pel que fa al possible indult als polítics catalans presos? Detecto una actitud de respecte i comprensió. Una actitud positiva davant una mesura que pot facilitar concòrdia i estabilitat.
LA RELACIÓ AMB PEQUÍN “No definiria la Xina com a rival d’Espanya, però haurem de ser molt exigents”
CONSEQÜÈNCIES DE L’EPIDÈMIA “Espanya haurà de cuidar més Llatinoamèrica, on la crisi social és molt greu”