ALLAU D’HAITIANS CAP ALS ESTATS UNITS
Uns 12.000 sensepapers, la majoria haitians, s’amunteguen sota un pont a Texas
La guàrdia fronterera dels Estats Units ha quedat desbordada per una nova onada d’immigrants, la majoria haitians, que aquesta setmana han creuat la frontera des del sud a través del riu Grande per una presa (a la imatge). Unes 12.000 persones s’amunteguen als voltants del pont que uneix la ciutat mexicana d’Acuña amb la nord-americana Del Río, a Texas.
A les cinc de la tarda, hora punta de calor a l’àrea de Texas, el termòmetre marcava ahir 38 graus a la frontera entre la ciutat mexicana d’Acuña i el municipi estatunidenc de Del Río. Allà, sota el Pont Internacional de riu Grande o als seus voltants, uns 12.000 immigrants majoritàriament procedents d’Haití es concentraven ahir després de travessar en massa les aigües que separen els dos països. El sol picava i l’ombra del pont semblava la millor opció. Les autoritats parlaven d’“una emergència sense precedents” davant la qual tot just poden assistir els més necessitats mentre que, alarmats per l’allau formada en uns quants dies d’aquesta setmana, demanaven reforços humans i materials al Govern federal. Encara que no es tracti ni de bon tros de la primera crisi migratòria que viu el país, les seves proporcions i circumstàncies poden crear un greu dilema al Govern de Joe Biden. Perquè encara que les lleis atorguen a les autoritats la facultat de retornar o deportar els immigrants que no compleixin les condicions per al seu asil, els tràmits poden prolongar-se setmanes i la decisió d’una expulsió massiva no és fàcil d’adoptar ni d’executar. A més, els nouvinguts tracten de convertir el seu campament improvisat en un camp de refugiats estable del qual es farà més difícil desallotjar aquells que en principi podrien ser-ho sota les normes.
La crisi sobrevé quan la freqüència i el nombre de passos il·legals de riu Grande assolien ja els seus màxims dels últims 20 anys. I just en el moment en què els funcionaris del Departament de Seguretat Nacional s’esforcen per acollir i acomodar més de 60.000 evacuats afganesos després de la retirada de les tropes dels Estats Units d’aquell país.
Encara que entre els acampats hi ha alguns cubans, veneçolans i nicaragüencs que van abandonar els seus països fugint de la misèria o la persecució política, una voluminosa majoria dels migrants són haitians que ho van perdre tot en el sisme d’agost passat, de magnitud 7,2.
N’hi ha també que fa més de deu anys que estan vagant després del terratrèmol de gener del 2010, de 7 graus però amb centenars de milers de morts. Part d’ells s’havien establert en països d’Amèrica Llatina on la pandèmia i la falta de feina els ha empès a mirar cap al nord. En tot cas Haití, aquest estat fallit el president del qual va ser assassinat el passat 7 de juliol en un enèsim esclat de violència política, és un infern els habitants del qual sovint creuen que no tenen res a perdre si se’n van d’allà, sobretot si ho fan amb les seves famílies i les seves gairebé sempre escasses pertinences. No en va entre els acampats a Del Río es veuen moltes dones i no pocs nens. La riuada humana va sobrevenir de sobte, amb un flux mai abans vist a la zona. Només dijous van arribarhi més de 2.000 persones, segons l’alcalde de la localitat texana, Bruno Lozano. Ahir el total d’acampats superava els 10.000. I el regidor municipal, al capdavant d’una ciutat de tot just 35.000 habitants, creu que en els propers dies n’arribaran uns altres milers més.
Els refugiats van confluir i continuen confluint en la seva marxa gràcies als grups de WhatsApp que, els molts que tenen mòbil, formen per intercanviar informació sobre rutes segures per arribar als Estats Units.
Quan hi arriben, els migrants dormen a terra, sobre mantes o en el millor dels casos dins d’una precària tenda de campanya. La guàrdia fronterera prova de proporcionar-los aigua potable i aliments, però no dona l’abast. Els agents han instal·lat unes quantes desenes de latrines portàtils, però tampoc no són suficients. El panorama és caòtic i surrealista. Molts dels acampats creuen de tant en tant el riu de tornada a Mèxic per aconseguir menjar, rebre diners que els envien familiars ja assentats al nord o fins i tot “per carregar el mòbil”, segons els relats de protagonistes i testimonis.
L’oposició a Biden aviat va començar a utilitzar la crisi com a munició contra el president. “Quan tens fronteres obertes, això és el que succeeix. No és humà ni compassiu”, va dir el senador republicà Ted Cruz en un vídeo gravat sota el pont. El també republicà governador de Texas, Greg Abbott, va anunciar una llei per augmentar fins a 3.000 milions de dòlars els fons per a “la seguretat fronterera” a l’estat. És a dir, per rebutjar els immigrants i així no haver d’estudiar cas a cas a quins d’ells els assisteix dret legal o raó humana per quedar-s’hi.
Més pressió per a Biden.
Els migrants es coordinen a través de grups de WhatsApp en què s’informen sobre les rutes a seguir
La crisi ja és una arma contra Biden: “Això passa si obres fronteres: no és humà”, diu el republicà Cruz