Apujar l’SMI tindrà efectes negatius, avisa el Banc d’Espanya
Hernández de Cos adverteix que el sector serveis i les pimes seran els més castigats
El Banc d’Espanya fa mesos que defensa que les pujades del salari mínim interprofessional (SMI) tenen efectes negatius en l’economia. Ahir, el governador Pablo Hernández de Cos va afegir que en la situació econòmica actual l’alça afectarà especialment aquells sectors econòmics que van més endarrerits en el procés de recuperació, com el dels serveis o el col·lectiu de pimes.
Les declaracions d’Hernández de Cos en una conferència a l’IESE de Barcelona es van produir just l’endemà que el Govern central i els sindicats pactessin una pujada de 15 euros del salari mínim, fins als 965 euros mensuals, de forma retroactiva a partir de l’1 de setembre. La patronal CEOE no va firmar el pacte. Per al responsable de la supervisió bancària a Espanya, decisions com la pujada de l’SMI requereixen una certa prudència.
El governador va precisar en la seva intervenció que en el cas que pugi l’SMI s’ha de tenir cura dels efectes negatius que pot tenir sobre determinats treballadors. Hernández de Cos va advocar per donar formació a aquests empleats.
Al mateix temps que reconeixia que l’SMI és “un component més en la lluita contra la desigualtat”, Hernández de Cos va alertar que “té alguns efectes secundaris”. Va reconèixer que “sabem que increments moderats en l’SMI generen efectes negatius moderats en l’ocupació, però que poden ser més elevats en col·lectius de baixa productivitat, joves o més grans de 45 anys”.
Avisos del governador que arriben en el moment en què la lluna de mel entre el Govern central i la patronal s’ha interromput. La CEOE va triar l’increment del salari mínim professional per plantar-se i deixar l’Executiu sense el seu suport. El diàleg social fructífer que es va registrar durant la pandèmia ja no regeix. La tornada a una certa normalitat també sembla que ha limitat la pressió als agents socials per aprovar consensos.
En aquest cas, la decisió de la patronal estava presa amb temps. En la reunió de l’1 de setembre ja van establir una línia vermella de la qual no s’han mogut: increment zero aquest any. Amb això anticipaven que no hi comptessin, i això va portar el Govern central a buscar i finalment aconseguir el suport dels sindicats.
Ahir, l’endemà de l’anunci de l’increment, les dues parts es van creuar retrets amb una certa acritud. Per part de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va demanar a la patronal que es ressituï i va avisar que quan un no entra a negociar acaba pagant-ho. “De vegades no negociant es perd, no sé si parlo clar, aquesta ministra estava disposada a pactar per una quantia inferior a la que tenim”, va dir Díaz, que va recriminar a la patronal que no acceptés per al salari mínim un augment (l’1,6%) que és el que està acceptant als convenis col·lectius.
La rèplica li va venir del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que va dir que és fals que ells no s’hagin assegut a negociar. “Per la mateixa raó, jo puc dir que (el Govern central) s’ha assegut a la taula a dir que això és així perquè soc el Govern i ho faig... Ens hem assegut a negociar, però jo no tinc per què estar en un acord de govern”, va declarar Garamendi, amb referència al compromís del pacte de coalició entre PSOE i Podem en què es preveia l’augment de l’SMI.
L’actitud de la patronal és que venint d’un augment del 30% del salari mínim en els últims tres anys i amb la incertesa econòmica encara regnant, no tocava aplicar la pujada. L’any que ve ja es veurà, però no ara. Tot sempre expressat amb educació. “Fem el que pensem que és bo per al país. En les negociacions continuarem asseguts i si diem que no, ho farem de forma educada i donarem les nostres raons, igual que quan diem que sí”, va afegir el president de la CEOE.
Sís o nos que a partir d’ara la patronal haurà de donar en les tres negociacions en marxa: la
“Efectes negatius en col·lectius de baixa productivitat, joves o més grans de 45 anys”, diu el governador
“De vegades no negociant s’hi perd; estava disposada a pactar per una quantia menor”, afirma Díaz
de la pròrroga dels ERTO, la reforma laboral i la de les pensions. Aquestes dues últimes són les que presenten més dificultats. Els ERTO, amb uns canvis o altres, es dona per fet que es prolongaran, sigui fins a final d’any o finals de gener. La reforma laboral ja planteja més dificultats, i el debat sobre el mecanisme d’equitat intergeneracional que ha d’assegurar l’estabilitat del sistema de pensions serà molt complex.
D’altra banda, sobre el futur de la política del Banc Central Europeu (BCE), Pablo Hernández de Cos va dir ahir que actualment no es donen les condicions per poder esperar una pujada de tipus el 2023. Segons el seu parer els indicadors “no anticipen una pujada”. El governador va explicar la nova política del BCE després que s’hagi flexibilitzat l’objectiu d’inflació. “S’espera que l’actual augment de la inflació sigui en gran manera transitori i que la inflació subjacent s’incrementi només gradualment”, va indicar el supervisor bancari.