Zhang Yimou
Cineasta
El cèlebre director ha inaugurat el Festival de Sant Sebastià amb la pel·lícula Un segundo, un aplaudit homenatge al cinema que el Govern xinès va evitar que s’estrenés fa dos anys a la Berlinale.
Zhang Yimou no va poder anar al festival de Sant Sebastià a presentar Un segundo, pel·lícula inaugural que es va emportar els aplaudiments més efusius de la jornada per una història que ret homenatge al cinema com a experiència col·lectiva i que adquireix més valor si pot ser en temps de pandèmia i restriccions. La seva feina actual rodant els Jocs Olímpics d’hivern, que se celebren a Beijing del 4 al 20 de febrer del 2022, li va impedir de viatjar a Donostia. Tampoc no es va poder connectar en línia com estava previst per xerrar amb la premsa acreditada per dificultats tècniques d’última hora, ja que es trobava en una zona de difícil accés. Malgrat tots els inconvenients, l’autor de La linterna roja, Hero o La casa de les dagues voladores no va defraudar i va tornar a regalar-nos una obra immensa ambientada en l’anomenada Revolució Cultural de Mao Zedong, un dels períodes més convulsos de la història contemporània xinesa. Per això, no és estrany que el govern de Xi Jinping evités que es pogués veure a la Berlinale fa dos anys. L’estrena mundial va ser cancel·lada per suposats “motius tècnics”. Que cadascú n’extregui conclusions.
D’entre els aclaparadors paisatges desèrtics que separen llogarrets aïllats apareix un home que espera trobar la seva filla petita en un dels reportatges dels noticiaris que es passaven abans de la projecció de cada pel·lícula a la Xina del dirigent comunista, una cosa així com el nodo espanyol.
Ell ha passat un temps en camps de treball i no la veu des de fa sis anys. En el seu periple topa amb una òrfena d’aspecte descurat que vol robar una de les bobines per fer un llum per al seu germà petit. Entre baralles i robatoris, tots dos es veuran condemnats a entendre’s quan arriben el primer poble on
el Senyor Pel·lícules, l’únic empresari que vetlla per la cura de les llaunes de cel·luloide, projecti el noticiari. El títol d’Un segundo al·ludeix precisament a la poca estona que apareix en pantalla la filla del protagonista. Cinema dins del cinema en una història que destil·la amor per les pel·lícules, encara que s’hagin vist unes quantes vegades, com passa amb els habitants del poble, que van en massa a as--