Najib Bukele
President d’El Salvador
El Salvador és un dels països centreamericans amb una legislació més restrictiva en matèria d’avortament, on a més les dones són estigmatitzades per aquesta pràctica.
Era llavors corresponsal a París, però no vaig escriure mai aquesta crònica. Els harkis, com es denominava els algerians que es van integrar en l’exèrcit francès d’ocupació durant la llarga i cruenta guerra amb l’FLN per la independència, es van refugiar a França després de la victòria dels nacionalistes. No eren pied noirs , sinó habitants del territori nord-africà la revolució del qual en la dècada dels cinquanta es va convertir en el gran símbol internacional dels moviments d’alliberament contra l’imperialisme. Varen ser al voltant de cinquanta mil els harkis els que el 1962 van abandonar els seus pobles per refugiar-se a l’antiga metròpolis, encara que el seu nombre amb el temps ha arribat al voltant de mig milió de persones.
A Algèria els van considerar traïdors, i a França només el 1974 els van declarar excombatents. En aquella època fins i tot no s’havien complert les promeses dels governants de París i la seva sort, a causa de la seva identitat àrab i religiosa, dificultava la seva inserció a l’antiga metròpolis. A Algèria van perdre tots els seus drets civils i polítics i de vegades se’ls comparava als col·laboracionistes francesos sota l’ocupació nazi. A França, el drama dels harkis, aquests oblidats de la història, entre el silenci i l’assimilació, continua sent un tema debatut, amb una nombrosa bibliografia com Per l’honor dels harkis.
A Beirut, a través del testimoni de primera mà del conserge del meu edifici, vaig conèixer també la desgràcia de la comunitat cristiana assíria, un minoritari grup arrelat a l’antiga Mesopotàmia que va haver d’abandonar en gran part l’Iraq quan els nacionalistes àrabs van vèncer l’exèrcit britànic que havia ocupat el país després dels acords de Sykes-Picot, arran de la derrota otomana en la Primera Guerra Mundial.
Al seu emocionant i bellíssim llibre Los siete pilares de la sabiduría, Lawrence
Abandonar els que han ajudat els ocupants és molt anterior a l’Afganistan
d’Aràbia, el nom de la qual era T. E. Shaw, confessa els seus remordiments davant les maquinacions colonialistes sobre aquests pobles. Tots els que van ajudar, es van comprometre a l’Orient Mitjà –fossin àrabs o kurds– amb els poders colonialistes van ser abandonats sense pietat quan van deixar de ser un simple peó estratègic. Fins i tot els maronites libanesos aliats d’Israel, després de la retirada jueva del sud d’aquella república llevantina, han patit l’abandonament més complet.