Austràlia, al centre del món
La nova aliança regional situa aquest país de 25 milions en el primer front de la nova guerra freda
Austràlia té 25 milions d’habitants. I fins ara era més coneguda pels cangurs, la Gran Barrera de Corall o el vi que pel seu valor geoestratègic. Però en vint-iquatre hores, el país ha saltat a la primera línia del front que els Estats Units, amb la col·laboració del Regne Unit, han creat per frenar l’expansionisme xinès a les aigües del Pacífic.
El 2040, Austràlia disposarà de nou submarins de propulsió nuclear que li permetran solcar la zona. Encara que això suposi posar fi al precari equilibri que ha mantingut entre els Estats Units i el seu primer soci comercial, la Xina.
Ahir, amb la ressaca de la presentació de l’aliança encara fresca, Canberra no va donar mostres de penediment pel protagonisme adquirit en aquesta versió oriental de la guerra freda. Des de Canberra, el primer ministre conservador, Scott Morrison, va minimitzar l’enuig de la Xina per l’acord, i es va comprometre a defensar l’imperi de la llei en l’espai aeri i marítim regional. “Ells tenen el dret a prendre decisions en defensa dels seus interessos nacionals. De la mateixa manera que Austràlia i els altres països també el tenen”.
El ministre australià de Defensa, Peter Dutton, va assegurar des de Washington que el pacte tindrà “un efecte dissuasiu” per a la Xina. “El nostre desig és mantenir la pau, però això no s’aconsegueix des d’una posició de debilitat”. Dutton va afegir que els Estats Units i el seu país reforçaran la cooperació militar. Això implica un augment del nombre de tropes americanes al seu territori, més maniobres conjuntes i una rotació d’equipament militar aeri més gran.
Austràlia jugarà ara un paper més destacat a les aigües de l’Indo-Pacífic, una de les zones més calentes del globus. Allà hi ha Taiwan, un territori la sobirania del qual reclama la Xina, per la força si cal. També el mar de la Xina Meridional, ric en recursos i clau al comerç marítim mundial, que Pequín assegura que li pertany malgrat les reivindicacions d’altres països i una resolució del Tribunal de la Haia del 2016 en contra dels seus interessos. O el veí mar del Japó, on Pequín es disputa amb Tòquio la propietat de diversos illots.
La Xina percep la nova aliança com una amenaça. El gruix de crítiques se les enduu Washington, artífex de la iniciativa, però
Morrison diu que ja va advertir al juny Macron dels dubtes sobre els submarins que construïa França
tampoc no va estalviar amenaces per a Canberra. “És probable que les tropes australianes siguin el primer grup de soldats occidentals a malgastar les seves vides al mar de la Xina Meridional”, es pot llegir en un dur editorial del diari ultranacionalista Global Times.
El primer ministre australià, Scott Morrison, va tenir ahir ganes de precisar el malestar creat amb França per haver trencat el contracte que mantenien per a la construcció de submarins (en el cas francès, propulsats amb fuel). Segons Morrison, ja li va expressar al president Macron en un sopar a París el mes de juny passat la seva preocupació per les capacitats dels artefactes encarregats atès el nou entorn estratègic regional.
“Vaig deixar molt clar que es tractava d’una qüestió sobre la qual Austràlia hauria de prendre una decisió”, va precisar.