Potencial escenari del conflicte
L’arribada a la Casa Blanca dels demòcrates en aquest 2021 no només significava la sortida del polèmic Donald Trump, sinó també l’esperança en una nova política exterior, on, com bé indicava Antony Blinken al ser elegit Secretari d’Estat, la rivalitat amb la Xina passaria a ser el seu principal desafiament d’aquest segle.
L’Administració Biden sap que el món ja no és com el que va deixar el president Obama, i de la mateixa manera que va anunciar que es proposa competir quan toqui, col·laborar quan es pugui i ser adversaris quan sigui necessari, també va avisar que la democràcia i els seus valors serien la base fundacional de la seva política.
Desgraciadament, la precipitada manera de sortir de l’Afganistan després de vint anys de presència militar i plans i somnis incomplets ha llançat un preocupant missatge al món sobre la futura implicació de Washington en els conflictes a gran escala que es mantenen latents i entre els quals destaca el mar del Sud de la Xina.
L’Índo-Pacífic, com demostra la nova i inesperada aliança, sense avís previ als aliats i en especial a França, i batejada com Aukus entre Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units per contrarestar l’auge xinès és un clar exemple del protagonisme creixent que adquirirà aquesta part del món.
Paral·lelament, la Unió Europea ha llançat la seva pròpia Estratègia per a la Cooperació a l’Índo-Pacífic, en què s’han tornat a veure les diferències entre els aliats per a gran plaer de la Xina. Per a la Xina, no s’ha d’oblidar que el mar del Sud de la Xina representa el seu pati del darrere.
Una zona de més de tres milions i mig de quilòmetres quadrats i en la qual la Xina reclama el 90% dels seus illots i aigües territorials en litigi amb altres actors a la zona com les Filipines, Indonèsia, el Vietnam, Malàisia, Brunei o Taiwan i on de manera unilateral ha creat 3.200 acres de terra ferma des del 2013 en especial a les illes Spratly.
Aquest és un conflicte complex i d’enorme dimensió perquè va més enllà de velles demandes de sobirania, de reclamacions de pesca o de recerca de recursos energètics com el gas o el petroli. S’estima que hi pot haver 11 bilions de petroli sense explotar o 190 trilions de peus cúbics de gas natural ja en disputa.
En aquesta zona estem parlant a més de les rutes de comerç que transporten els materials que necessita la Xina per als productes que després exporta, i d’un accés per als oceans Índic i Pacífic, imprescindible per a
No s’ha d’oblidar que el mar del Sud de la Xina representa el pati del darrere
les seves finalitats comercials i militars i per alleujar el seu sentiment claustrofòbic. Per als Estats Units, durant molt de temps l’únic important era assegurar la llibertat de navegació per unes aigües per on el comerç i el valor de les mercaderies que transporten assoleixen un valor de 3,37 bilions de dòlars. Ara, com demostren els vint exercicis navals de la marina xinesa a les seves aigües, només en el primer semestre d’aquest any en comparació dels 13 que va fer l’any passat, deixen clar que el mar del Sud de la Xina no és un conflicte com els altres i com Robert D. Kaplan ja anticipava el 2015 al seu llibre Asia’s Cauldron que aquesta zona pot suposar la fi d’un Pacífic estable.