Mor als 84 anys Abdelaziz Buteflika
L’expresident d’Algèria va abandonar el càrrec el 2019 entre grans protestes
L’expresident algerià Abdelaziz Buteflika va morir aquest divendres a l’edat de 84 anys, segons va informar la televisió estatal. El seu estat de salut era fràgil des que va patir el 2013 un vessament cerebral que va minvar les seves facultats físiques i que el va portar a no parlar en públic i a desplaçar-se en cadira de rodes. Una imatge de fragilitat que contrasta amb la duresa amb què va dirigir Algèria, sempre de la mà de l’exèrcit.
Des de la seva caiguda l’abril del 2019 sota la pressió de l’exèrcit i el carrer, Buteflika havia estat tancat en la solitud a una llar d’ancians a Zeralda, a l’oest d’Alger. La seva renúncia després de 20 anys en el càrrec es va tornar inevitable després de setmanes de protestes massives contra el seu desig de postular-se per a un cinquè mandat de cinc anys.
Fill d’una família benestant de Tilimsen, Buteflika va iniciar la seva carrera als 19 anys a les files de l’anomenat Exèrcit de Fronteres, la milícia vinculada al Front d’Alliberament Popular que es va aixecar i vaencapçalar la guerra d’independència de l’Àfrica (19561961), una de les més sagnants del continent.
El 1963, amb només 26 anys, va ser nomenat pel president Ben Bella ministre d’Afers Exteriors, càrrec que exerciria durant 15 anys defensant els postulats del socialisme àrab. Simpatitzant de la causa palestina i el moviment dels països No-Alineats, el seu paper va ser fonamental en el reconeixement de la República Àrab Democràtica Saharauí, el que va suposar la ruptura de relacions amb el Marroc i un conflicte bilateral que encara continua entre els dos països.
El 1999, avalat per una àmplia facció de les Forces Armades, i mentre el país vivia immers en una Guerra Civil que va causar 300.000 morts, Buteflika es va presentar com a candidat a la presidència, que va guanyar amb un 75% dels vots després que la resta de candidats es retiressin després de denunciar un possible frau electoral.
En el seu primer mandat, Buteflika va concloure la via d’acostament a les guerrilles islamistes, va decretar una amnistia, va trencar la resistència de la part més radical de l’Exèrcit i va pacificar el país, que va entrar en una era de reconciliació i reconstrucció que, tot i això, no va aconseguir tancar completament les ferides del decenni negre previ a la seva arribada.
En el 2005 van començar els seus problemes de salut, que van obrir la porta a la seva possible successió, un pas que encara va trigar 14 anys a donar, durant els quals va dominar el país amb puny de ferro juntament amb un estret cercle de militars i polítics.
Vuit anys després, el 2013, i en mig de crítiques per la corrupció en el règim i els rumors sobre la seva presumpta incapacitat, Buteflika va patir un vessament cerebral que el va condemnar a una cadira de rodes, amb les capacitats motrius reduïdes. Des d’aleshores, no va tornar a parlar en públic ni a viatjar a l’estranger, i les seves aparicions publiques es van començar a reduir de forma gradual, limitades a les imatges transmeses per la televisió estatal.
Buteflika es va eternitzar en el càrrec modificant el límit de mandats imposat per la constitució. Però amb aquesta argúcia no en va tenir prou el 2019, quan les manifestacions de desenes de milers de joves, que protestaven contra la cinquena reelecció consecutiva d’un president convertit en un “fantasma”, van posar fi al seu mandat.
Els problemes de salut no el van impedir governar el país amb l’Exèrcit durant dues dècades