Doble condemna per avortar
Les dones que interrompen l’embaràs al Salvador pateixen discriminació legal i estigma social
El 24 de novembre del 2011, la salvadorenca María Teresa Rivera es va despertar emmanillada a una llitera d’un hospital. El personal mèdic l’havia denunciat per practicar un avortament, encara que ella ni tan sols era conscient del seu embaràs. El seu últim record és que va sentir la necessitat d’anar al bany, on va acabar ensangonada i es va desmaiar. Havia patit una emergència obstètrica, una interrupció espontània d’un embaràs que desconeixia i que l’ha perseguit la resta de la seva vida.
El Salvador té una de les lleis més restrictives del món contra l’avortament. Està penat fins i tot quan és producte d’una violació o la vida corre perill. Pot comportar fins a 8 anys de presó, però a Rivera la van acabar condemnant a 40. “Van dir que havia matat el meu fill. Primer van dir que era un avortament, però després em van posar homicidi agreujat”, va explicar a Cossos condemnats ,un esdeveniment organitzat per Casa Amèrica Catalunya.
Rivera no va tenir accés a una defensa adequada ni a un judici just. “Som pobres, no tenim diners per pagar un advocat”, lamenta. Els que l’havien de defensar no van aportar proves, “no em van fer exàmens de cap mena”. Des del dia que va entrar a la presó, va ser exclosa pel personal i les altres preses. L’anomenaven “mala mare” i “menjanens”. Existeix una doble condemna per a les dones que avorten a El Salvador, especialment si no tenen recursos. A més de la violència legal i sistèmica, l’estigma les acompanya per sempre. “Que aquestes dones estiguin preses és la punta de l’iceberg. Sota hi ha múltiples violències i una gran desigualtat”, explica la filòsofa salvadorenca Margarita Morales.
Gràcies al suport d’organitzacions feministes i de drets humans, el seu cas va ressonar al voltant del globus. La van ajudar a pagar una defensa digna i a presentar un recurs amb què va aconseguir, després de quatre llargs anys i sis mesos entre reixes, que el jutge anul·lés la condemna. Però el malson no va acabar allà. “Quan surts de la presó, la societat et criminalitza, t’assenyala, i t’insulta”, recorda. A més, no li arribaven els diners per alimentar el seu fill i la seva família no va voler saber res d’ella. El 2016, la Fiscalia va apel·lar el cas i, davant la por de tornar a la presó, la María Teresa va decidir escapar del país amb seu fill Óscar. Van fugir a Suècia, on van rebre protecció internacional. Es va convertir en la primera dona al món a aconseguir asil per un cas d’avortament. “Em van rebre amb les portes obertes, va ser la primera vegada que no em vaig sentir discriminada”, afirma.
Des d’aleshores, no ha deixat d’alçar la veu per les seves companyes empresonades. “No serem completament lliures mentre es continuï criminalitzant les dones”. Mentre països com Mèxic, l’Argentina o Xile avancen cap a la despenalització de l’avortament, continua sent una tasca pendent a l’Amèrica Central. Nicaragua, Hondures, la República Dominicana i Haití el condemnen sense excepcions. Al món, un 40% de les dones en edat reproductiva no té garantit aquest dret, segons el
Center for Reproductive Rights. Tot i això, la taxa d’avortaments és molt semblant als llocs on sí que és legal. Les lleis restrictives empenyen les dones pobres a avortar en la clandestinitat. Més de trenta salvadorenques estan a la presó per homicidi, després de patir avortaments espontanis o parts extrahospitalaris. Davant la persecució i l’estigma, el moviment feminista reclama justícia.
Més de trenta dones salvadorenques són a la presó per avortar, sota acusació d’homicidi