El problema
Pot un mestre ensenyar matemàtiques als seus alumnes fent-los sumar i restar les bombes explosives i incendiàries que un caça bombarder llança o deixa de llançar sobre altres nens?
El 21 de gener del 1938, el professor de matemàtiques de l’escola Morteo Ollandini d’Alassio –al golf de Gènova– va plantejar als seus alumnes un problema. Ho va fer com si res, després d’exposar una altra operació matemàtica sobre els metres de lli i cotó en una botiga de teles.
El problema era el següent: “Un aeroplà bombarder porta la següent càrrega: 20 bombes explosives que pesen, de mitjana, 65 quilograms cada una; 15 bombes incendiàries que pesen, de mitjana, 25 quilograms cada una; i gasolina i un altre material que pesen mil quilograms. Quants quilograms hi caben encara si la capacitat de càrrega de l’aeroplà és de 3.000 quilograms?”.
El problema està pulcrament anotat en el bloc de matemàtiques d’un nen català, alumne d’aquesta escola, bloc que ha arribat a les meves mans.
Quantes bombes de més podia carregar l’aeroplà? Era casual la pregunta del professor italià?
Aquell gener del 1938, la Regia Aeronautica italiana bombardejava Barcelona amb una intensitat desconeguda fins aleshores. Només en els primers vint dies d’aquell mes –el professor va plantejar el problema el 21– ja s’havia superat el nombre de morts de tots els bombardejos aeris de l’any anterior. El primer atac, el dia 1, es va llançar des d’un avió que es va enlairar directament d’Itàlia. L’aviació feixista va tornar a bombardejar la ciutat els dies 6, 7, 8, 11, 14, 15... Els avions republicans es van venjar bombardejant –amb molta menys virulència– Salamanca, Sevilla i Valladolid.
El dia 19, dos dies abans de la classe de matemàtiques, els Savoia-Marchetti SM-79 italians havien martellejant el cor de la capital catalana. Van deixar més de 170 morts: el primer bombardeig de terror aeri patit per Barcelona.
Era l’aperitiu dels bombardejos de març sobre la ciutat: gairebé mil morts, més de mil cinc-cents ferits i desenes d’edificis destruïts. En només tres dies.
El periodista anglès John LangdonDavies va fer càlculs en una anàlisi matematicopsicològica d’aquells dies de març: “Els estats d’ànim pels quals la població de Barcelona va passar en les més de quaranta hores de bombardejos poden resumir-se en: tretze períodes de dos minuts de perill més por; nou hores i set minuts de por sense perill; trenta hores quaranta-dos minuts lliures de perill però amb creixent suspens que acaben en catàstrofe. En resum, vint-i-sis minuts de visita de mitja dotzena de bombarders, no exposats a cap perill, que van destruir tota la vida mental d’un milió i mig de persones durant quaranta hores (...) Es podria repetir a Londres?”.
Es va repetir a Londres i no ha deixat de repetir-se al llarg del món.
Matemàtiques, eficàcia i mort. “En el pitjor bombardeig de l’aviació feixista italiana sobre Barcelona hi van participar cinc avions; en el primer bombardeig alemany sobre Londres, 300 avions; en els últims bombardejos aliats sobre Alemanya, 1.000 avions... I només va caldre un avió per llançar la bomba d’Hiroshima”, em diu Ricard Martínez, pioner de la refotografia a Espanya i el millor en aquest art que superposa els temps.
La refotografia –tornar a fer una foto des del mateix angle– la va inventar el 1888 un matemàtic alemany per mesurar el desplaçament de les glaceres als Alps bavaresos. M’ho explica el Ricard fotografiant avui, a la plaça del Gato Pérez de Gràcia, l’edifici on a les deu de la nit del 13 de febrer del 1937 va impactar la primera bomba italiana sobre Barcelona, un projectil llançat des del creuer Eugenio di Savoia. La bomba va entrar per la finestra, però no va caldre lamentar cap mort ni ferit. Els seus habitants –que no van permetre l’entrada de les autoritats a la casa– van fer números i van valorar en 2.895 pessetes les destrosses provocades pel projectil italià.
Què va portar el professor d’Alassio a ensenyar a sumar i restar als nens amb bombes explosives i incendiàries?
Mai no ho sabrem. L’únic que sabem amb certesa és la solució al problema: 325 quilograms. L’avió encara podia carregar 325 quilograms més de pes, suficient per afegir una bomba explosiva de 250 quilograms com la que –nou dies després d’aquella classe de matemàtiques– l’aviació italiana va llançar sobre la plaça Sant Felip Neri de Barcelona matant un total de 42 persones.
I això planteja un nou problema. Si dels 42 morts 12 eren adults, quants nens va matar aquella bomba?