El primer turbant del Canadà
Jagmeet Singh, un sikh d’origen panjabí, líder socialdemòcrata, pot tenir la clau de si Justin Trudeau continua o no en el poder
Un avi va lluitar per la independència de l’Índia i un altre en el regiment sikh de l’exèrcit britànic
Hi ha alguna cosa en la política canadenca que fa que els seus líders tinguin maneres d’actors de cinema. Pierre Trudeau cridava més l’atenció que molts galants de Hollywood a l’Amèrica del Nord dels setanta i vuitanta, el seu fill Justin també va heretar part dels seus dots de seducció, i el líder del Nou Partit Democràtic (NDP), Jagmeet Singh, amb el seu turbant, la seva mirada profunda, vestits impecables confeccionats per un bon sastre i un bigoti i masclet ben cuidats, té milions de seguidors a les xarxes socials.
Singh, de 42 anys, està casat amb una dissenyadora índia de moda onze anys més jove. La seva família procedeix de la regió del Panjab, és un sikh practicant i el primer membre d’una minoria ètnica que dirigeix un partit polític a nivell federal al Canadà. L’NDP, que podria classificar-se com a progressista socialdemòcrata, és la tercera força del país després de liberals i conservadors, i més que a governar en solitari aspira, de moment, a exercir de frontissa capaç de donar el poder a uns o d’altres a canvi de concessions.
És el cas en els comicis de dilluns, convocats de manera potser una mica imprudent per Justin Trudeau per reforçar la majoria pensant que els canadencs aprovarien la seva gestió de la pandèmia. Però als votants, a tot arreu, els acostuma a molestar que els seus dirigents els convoquin a les urnes abans d’hora i, dos dies abans de les eleccions, l’avantatge del premier en les enquestes s’ha evaporat, i el seu rival conservador, el principiant Erin O’Toole, li ha ficat la por al cos.
La política canadenca té moltes similituds amb la britànica, amb un sistema parlamentari en el qual no es vota un líder nacional sinó els candidats de les diferents circumscripcions, i (el Quebec al marge) hi ha tres grans partits que, de dreta a esquerra, són els conservadors (també anomenats
tories, com al Regne Unit), els liberals (que al segle XX van ocupar el poder durant setanta anys), i els
nous demòcrates, que des del 2017 encapçala Singh i han donat suport a Trudeau en aquesta legislatura.
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena, perquè un dels seus avis va ser un activista polític que va lluitar per la independència, i l’altre va formar part durant la I Guerra Mundial del famós Regiment sikh de l’exèrcit britànic de l’Índia. Nascut a Scarborough (Ontario), fill d’un psiquiatre amb problemes d’alcoholisme que l’impulsaven a la violència, va tenir una infantesa molt moguda, d’un costat a un altre segons on el seu progenitor trobés un hospital que li donés feina. Va passar temps a la terra dels seus avantpassats, a Terranova, la península del Labrador i Detroit (Michigan), on va anar al col·legi durant sis anys. Després de cursar estudis universitaris de Biologia i Dret, va començar a exercir com a advocat criminalista i de drets humans, amb freqüència pro bono i en causes perdudes.
Va ser precisament aquest contacte de primera mà amb les víctimes dels abusos per part de l’Estat el que el va portar a la política, i als
nous demòcrates, el partit més progressista. Durant la campanya electoral ha defensat un increment del salari mínim, construir habitatge barat, una pujada d’impostos als més rics, la despenalització del consum de drogues amb caràcter personal, cancel·lar els deutes estudiantils fins a un màxim de vint mil dòlars per cap i un pla radical de defensa del medi ambient.
El problema de Singh és com traduir en vots el seu carisma, la seva loquacitat (guanya amb facilitat els debats a Trudeau i O’Toole) i aquest atractiu que fa que tingui tants seguidors a les xarxes socials. El sistema canadenc juga en contra seu perquè (com el britànic) afavoreix de manera aclaparadora els grans partits, i l’NDP difícilment pot ser una altra cosa que el tercer en discòrdia.
Al seu líder se li critica que ha estat massa condescendent amb el primer ministre, i no ha obtingut prou concessions a canvi del seu suport perquè pugui governar. Fins ara s’havia negat en rotund a una coalició amb els conservadors, però qui sap el que pugui passar si els seus escons són necessaris per desbancar Trudeau i impulsar els tories. Tots els partits senten que per ser rellevants han de tocar el poder.
“No soc Trudeau, sé el que és l’adversitat i el menyspreu, entenc el dolor de no ser valorat”. Singh va ser el primer diputat a comparèixer amb un turbant al Parlament provincial d’Ontario, i la seva aspiració és que el seu turbant sigui un dia també el primer al cap d’un primer ministre del Canadà.