El TC més dividit aborda dos debats crucials sobre la gestió de la covid
Un magistrat conservador refà la ponència per votar contra el Congrés
El Tribunal Constitucional es torna a esquerdar a l’hora d’analitzar les eines legislatives utilitzades pel Govern central, i aquesta vegada també pel Congrés dels Diputats, per lluitar contra la pandèmia. Dos mesos després que el tribunal, més dividit que mai, declarés inconstitucional –per sis vots a cinc, a falta d’un magistrat que va dimitir i no va ser substituït– el confinament del primer estat d’alarma, sobre la taula del TC hi ha dues ponències que provocaran plens d’alt voltatge amb debats molt intensos abans que es dictin les sentències.
El primer escull que caldria resoldre és el recurs de Vox presentat fa 18 mesos contra una decisió de la Mesa del Congrés, controlada per PSOE i Unides Podem, els dies més durs de la pandèmia, durant el confinament més sever. El 19 de març es va acordar suspendre els terminis per a les iniciatives parlamentàries –esmenes, projectes de llei, preguntes escrites– en tramitació perquè els terminis no correguessin. De facto no va suposar ni el tancament del Congrés, ja que per exemple el president Pedro Sánchez hi va anar a demanar una pròrroga de l’alarma, ni el “segrest” de la Cambra Baixa que va denunciar Vox quan va presentar el recurs.
En aquest context, el magistrat encarregat de la ponència, Antonio Narváez, considerat del bloc conservador, va anar aquesta setmana al ple del Constitucional amb un text redactat en què proposava de rebutjar els plantejaments de Vox. És a dir, que aquella decisió de la Mesa no va ser inconstitucional. Tot i això, un debat acalorat entre els progressistes i els conservadors encara més dividits –cinc a cinc a causa de l’absència d’un magistrat i la falta d’un altre que va dimitir però que no ha estat substituït– va acabar convencent el ponent, per la qual cosa es va decidir no votar la sentència perquè aquest últim refaci la resolució. Tot sembla indicar que finalment estimarà el recurs de Vox per anul·lar les mesures que va adoptar la Mesa per anul·lar els terminis parlamentaris. Curiosament, una mesura idèntica a la que va prendre el mateix Constitucional, des d’on es va informar, mitjançant una nota el 16 de març, que s’havia acordat “suspendre” els terminis processals i administratius durant la vigència de l’estat d’alarma.
Narváez haurà de portar al pròxim ple una ponència refeta que, llevat de nous girs de guió, serà aprovada per la mínima –sis a cinc–, com va passar amb l’anterior al juliol. Això sí, les fonts jurídiques consultades per La Vanguardia apunten que també es preveuen durs vots particulars en contra que tornaran a deixar constància de les friccions que viu un tribunal amb majoria conservadora malgrat que quatre dels integrants tenen el mandat caducat des del mes de novembre.
La segona ponència que seguirà el mateix camí marcat per les turbulències serà la del segon estat d’alarma i la seva pròrroga. La llum verda a aquest estat excepcional va ser donada pel Congrés per 194 vots a favor, 99 abstencions i 53 vots en contra. Aquests últims de Vox –més el
Els pròxims plens es preveuen intensos per la sentència sobre el segon estat d’alarma de Sánchez
diputat de Fòrum Astúries–, formació que va recórrer contra el decret. Aquesta vegada el ponent també és Narváez.
Segons expliquen fonts del tribunal que defensa la Carta Magna, el magistrat pretén declarar inconstitucional part del decret del Govern de Pedro Sánchez perquè considera que el Congrés va ser “privat” de la seva potestat “irrenunciable” durant els sis mesos que va durar. Aquesta potestat, bàsicament, és el control –corresponent als diputats– a les mesures que es van aplicar durant aquells mesos que van incloure diverses onades de coronavirus. Les esmentades mesures van ser relegades als presidents autonòmics en l’anomenada cogovernança, uns representants que no estan subjectes al control de la Cambra Baixa sinó de les seves assemblees legislatives. Aquest serà un dels arguments que utilitzi l’altra meitat del TC, que no considera inconstitucional aquesta falta de control parlamentari per part dels diputats.