Exteriors lamenta que Rússia “intenti debilitar” la democràcia espanyola
Albares avala la moció que demana investigar els lligams amb Puigdemont
El ministre d’Afers Exteriors José Manuel Albares va lamentar els intents de Rússia per “debilitar” les “democràcies europees”, així com la “construcció” de la Unió, intents a què es va referir a l’hora de valorar l’aprovació en el Parlament Europeu d’una resolució que aposta per la investigació profunda de les possibles connexions russes amb l’entorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
En declaracions als mitjans després d’assistir a Barcelona a la inauguració del programa de lideratge per a l’Europa del Segle XXI de l’Acadèmia Europea Leadership, presidida per Josep Antoni Duran i Lleida, a la seu de Foment del Treball, Albares es va mostrar a favor de que s’aclareixin els contactes que han transcendit en els mitjans, fins i tot en diaris de referència com The New York Times, que esmenta informes de la intel·ligència europea.
Albares va subscriure “completament” la resolució parlamentària que sosté que els contactes entre autoritats russes i l’entorn de Puigdemont “requereixen una investigació en profunditat”, perquè “podrien ser un exemple més de la ingerència en els estats membres i dels constants intents de Rússia d’explotar qualsevol assumpte que pugui per promoure la desestabilització interna a la UE”.
El ministre va constatar que hi ha forces externes a Europa “que sempre buscaran la tensió i les debilitats de la construcció i les democràcies europees per debilitar-les totes dues”. I davant aquesta actitud va proclamar la necessitat que els europeus ens mantinguem “units i ferms en defensa” del projecte i de la democràcia a Europa.
En la seva exposició davant els alumnes del programa de lideratge de l’acadèmia impulsada per Duran i Lleida, el ministre va assenyalar que les relacions amb Rússia se circumscriuen als principis de la UE, que preveuen la possibilitat de mantenir un “diàleg selectiu” en qüestions d’interès comú, com la lluita contra el canvi climàtic, el terrorisme i la situació a l’Orient Mitjà. Però “ens mantenim ferms davant qualsevol violació del dret internacional” i Espanya continuarà donant suport a la integració territorial d’Ucraïna i a les aspiracions democràtiques de Bielorússia.
El ministre va fer un repàs per la posició espanyola en l’àmbit internacional per ressaltar que Espanya se la reconeix com un país “actiu”, amb “veu global” i “soci fiable” i “solidari”, com, a parer seu, demostra el paper que ha tingut en la crisi de l’Afganistan.
Però la geopolítica està complicada per la crisi que hi ha al país centreasiàtic o el gir que ha fet els EUA respecte a la Xina després de la seva aliança amb el Regne Unit i Austràlia per vigilar el gegant asiàtic sense comptar amb França ni la resta de socis europeus. Albares va opinar que tots dos casos demostren que Europa “necessita autonomia estratègica” fins i tot en el sector de la defensa, i, en el cas concret de la Xina, la UE “ha de decidir quan el país pot ser un soci i quan un rival o un desafiament”.
Pel que fa a l’Afganistan, el titular d’Exteriors va anunciar que condecorarà l’ambaixador espanyol, Gabriel Ferrán, i la resta de personal del ministeri que van treballar en l’operació d’evacuació, que s’uneix a la que ja ha aprovat el Ministeri de l’Interior i que inclou els policies que van participar en la missió a Kabul.
Tot i això, Albares va evitar donar detalls de l’operació d’evacuació de col·laboradors afganesos que Espanya encara està fent, perquè “posaria en perill aquestes persones”, però va reafirmar el compromís del Govern central: “No deixarem ningú enrere”.
El ministre va obrir a Barcelona el programa de lideratge de l’acadèmia presidida per Duran i Lleida