Rússia, les eleccions de la continuïtat
Des d’avui i fins demà diumenge, els russos poden anar a les urnes en les eleccions generals per renovar els 450 diputats de la Duma o Cambra Baixa del Parlament. Uns comicis en què ningú no dubta de la victòria de Rússia Unida, el partit de Vladímir Putin, però que serviran per valorar la capacitat del president d’aglutinar el vot útil. Les enquestes li atorguen el 29% dels vots.
Les eleccions també seran un termòmetre sobre l’índex de popularitat de Putin en un moment d’ampli descontentament pels escàndols de corrupció, per la pujada de preus i la carestia de la vida, per la reforma de l’edat de jubilació i les mesures contra la pandèmia, amb un percentatge de vacunació molt baix. Aquest descontentament popular es pot traduir en un augment de vots del Partit Comunista, al qual els sondejos concedeixen el 16% dels vots.
Per a l’oposició ha estat molt difícil, per no dir impossible, arribar fins als electors. La justícia ha prohibit a Google vincular el terme Vote Smart (vot intel·ligent) als resultats de recerca. Aquesta era la iniciativa impulsada per l’empresonat opositor Aleksei Navalni, que consistia en el fet que l’elector, en un vot de protesta, votés en cada circumscripció el candidat del partit que tingués més possibilitats de derrotar l’aspirant oficialista. Els comunistes en serien els grans beneficiats. Ahir, l’aplicació va desaparèixer de les botigues virtuals de Google i d’Apple.
Il·legalitzada la fundació de Navalni i amb molts dels seus correligionaris a l’exili, els mitjans de comunicació crítics amb el Kremlin també han patit repressió. Aquests últims mesos, la Duma ha aprovat una sèrie de lleis que marginen i blinden contra la participació d’opositors. Un sistema que priva dels seus drets a ser elegits a ciutadans que no han estat condemnats a penes de presó. N’hi ha prou que un tribunal declari extremista una organització, com va passar amb la de Navalni, perquè les persones que hi estan vinculades perdin el dret a ser elegides. Amb l’excepció del liberal Iàbloko, l’oposició extraparlamentària no ha pogut participar en aquestes eleccions per traves a l’hora de registrar-se.
Aquestes seran les eleccions de la continuïtat, no s’esperen canvis a la Duma, on Rússia Unida continuarà sent el partit principal i on també hi haurà els comunistes, el populista de dretes Partit Liberal Democràtic i el partit nacionalista d’esquerres Rússia Justa-Patriotes per la Veritat. Però el partit de Putin podria caure més de deu punts respecte dels comicis del 2016. Per donar imatge de renovació, Rússia Unida ja no es presenta amb el líder del partit i ex primer ministre, Dmitri Medvédev, sinó amb el ministre de Defensa.
Malgrat les males expectatives que li atorguen les enquestes, ningú no dubta que Rússia Unida continuarà tenint la majoria absoluta a la Duma perquè només la meitat dels 450 diputats s’elegeix per llistes de partits. L’altra meitat és elegida en circumscripcions majoritàries en les quals tradicionalment l’oficialisme dels candidats del Kremlin s’imposa de manera àmplia.
Aquestes eleccions serviran també d’assaig general a l’eternització de Putin en el poder. Després de la reforma constitucional de l’any passat que li permet tornar a presentar-se a la presidència el 2024, el líder rus necessita una majoria confortable al Parlament que avali el procés. Per incentivar una participació que doni credibilitat a la seva victòria, Putin no només ha ofert pagues extra a pensionistes, policies i militars, sinó que el Govern sortejarà pisos i cotxes entre els que votin per internet. En aquest context, l’Organització per a la Cooperació i la Seguretat a Europa s’ha negat a enviar observadors després que Rússia en limités el nombre a 60 –dels 500 previstos– adduint motius sanitaris.
El partit de Putin aspira a renovar la majoria després de vetar l’oposició anti Kremlin