Els 1.000 números del ‘Cultura/s’

Com cada dissabte, avui es distribueix amb La Vanguardia el suplement Cultura/s. Però el d’avui no és un més, sinó el número 1.000 d’aquesta publicació, que va veure la llum el 19 de juny del 2002, fa gairebé vint anys. No és habitual que una revista cultural arribi a aquesta edat. I menys que ho faci amb una salut excel·lent, conservant l’empenta dels primers dies i l’afany de continuar avançant.

A això hi han contribuït, almenys, dos factors. En primer lloc, un excel·lent equip professional, vertebrat per crítics de referència, que han hissat setmanalment i infatigablement el seu particular periscopi, sempre guiats per una direcció compromesa amb les novetats i disposada a apostar-hi. I en segon lloc, un criteri rector vigent des de la primera entrega, marcat per la voluntat de trobar nous enfocaments, d’acord amb uns temps d’enormes transformacions socials i tecnològiques, rics en noves expressions i suports culturals, que s’han combinat a les pàgines del Cultura/s amb les manifestacions més consolidades de la cultura.

La cultura gaudeix avui d’una projecció superior a la que va tenir en altres etapes històriques. Però aquest progrés quantitatiu no sempre es correspon amb el qualitatiu. Les produccions culturals de menys substància són de vegades les que aconsegueixen més difusió, no sempre representativa dels diferents valors que ha de reunir la cultura. Ens referim a valors com ara l’ambició intel·lectual, l’excel·lència, la innovació, la creativitat i, també, una aproximació crítica a la realitat. Perquè la cultura podrà semblar a alguns un simple entreteniment, i està bé que en ocasions ho sigui. Però només desenvolupa tot el seu potencial quan es converteix en un instrument per al creixement de totes i cadascuna de les persones que s’hi acosten.

Cultura/s ha progressat sobre aquestes bases al llarg dels seus mil números, de les seves 25.000 pàgines. S’ha interessat pels camins inexplorats més que pels fressats, sense ignorar el que era previsible alhora que satisfactori. I així ha anat configurant una aposta per la pluralitat, un tret que reivindica orgullosament.

No podia ser de cap altra manera. La cultura és, i de manera molt destacada, una font de coneixement i un lloc per a la trobada. Y Cultura/s ha volgut oferir sempre, setmana a setmana, aquest lloc, aquest espai públic que com a tal pertanyia a tothom i no pertanyia en exclusiva a ningú. Ens complau pensar, tenint en compte els 1.000 números publicats, que aquesta vocació ha donat els seus fruits.

El suplement de ‘La Vanguardia’ compleix vint anys d’aposta per l’excel·lència