Teoria dels espais
En aquestes darreres setmanes m’han convidat a fer una mateixa xerrada a diferents grups d’empresaris i polítics d’alt nivell. El tema que he exposat ha estat el de la mentida o l’ocultació, no des d’un punt de vista moral sinó des d’un punt de vista geomètric, per dir-ho d’alguna manera. El meu plantejament, aquí molt resumit, és que qui menteix o amaga alguna cosa ocupa un espai que no li correspon i, per tant, estafa a qui el creu i, també, a qui hauria de ser en aquell lloc per dret propi però no pot perquè ja està ocupat de manera fraudulenta. Això afecta tant a qui exerceix un càrrec aliè a les seves habilitats com a qui es pren un te amb algú que no aprecia la seva companyia però afirma el contrari, per posar només alguns exemples. El transcendent i l’intranscendent, si és que de debò es poden distingir l’un de l’altre. Així les coses, és inevitable el caos. És a dir que, a la curta o a la llarga, la mentida resulta perjudicial.
Tot se situa on no hauria de ser i desplaça el pertinent.
El curiós del cas ha estat la diferent reacció que he observat segons el grup de què es tractava.
Els polítics, majoritàriament, han atès interessats i hi he pogut veure un deix de torbament, és a dir, de consciència. La seva pregunta ha estat: què passaria si deixéssim de mentir? Els empresaris, si bé alguns dedicats a la política, pel contrari, s’han posat a la defensiva i han argumentat la necessitat de la impostura. Com manipular si no el món de les finances, que és ja en si mateix una espècie d’enorme i mundial partida de pòquer?
He volgut trobar una explicació per a aquestes diferents respostes i he pensat que la base de qualsevol posició política són les idees que, en molts casos, es converteixen en ideals. No sembla passar el mateix amb el món dels negocis, la base dels quals són els números i el seu objectiu, la quantitat. I aquí ve per tant la jocosa paradoxa a la qual he arribat: és més honest que menteixin els empresaris que els polítics. I una altra, de gens jocosa: tots estan d’acord que, en aquests àmbits, mentir és imprescindible.