El millor dels mons
Fa alguns mesos vaig tenir l’ocasió de llegir una excel·lent novel·la de l’escriptor suís Jonas Lüscher que porta per títol Kraft. Quan la vaig llegir em va causar una profunda impressió i ara que han passat uns mesos em sembla un llibre imprescindible per afrontar els bons i mals temps que ens ha tocat viure. El protagonista es presenta a un concurs d’idees als EUA en el qual pot aconseguir un milió d’euros si contesta correctament a la següent pregunta: per què tot el que és, és bo i per què nosaltres podem fins i tot millorar-ho? La pregunta ve motivada arran del tres-centè setè aniversari de la publicació dels Assaigs de Teodicea de Leibniz al segle XVIII per explicar l’existència del mal i justificar la bondat de Déu. Kraft disposarà de 18 minuts per respondre a la pregunta. Les tribulacions de Kraft el portaran a plantejar-se la següent observació: “Si aquest, suposarem que és així, és el millor dels mons possibles, llavors és que el mal n’ha de formar part”.
La lectura d’aquesta interessant novel·la m’ha fet reparar durant aquest estiu fins a quin punt es fa difícil veure com cada dia es retransmet
Cada dia veiem el mal en directe sense que puguem fer res per aturar tanta violència
el mal en directe, des dels mitjans audiovisuals. Veiem refugiats fugint dels seus països en conflicte, la situació bèl·lica a l’Afganistan amb atemptats terroristes, les conseqüències del canvi climàtic, el descobriment d’un cadàver no identificat a Montjuïc o l’assassinat a mans del seu pare d’un nen de dos anys trobat a l’hotel Concordia, al Paral·lel de Barcelona, sense que puguem fer res per aturar tanta violència. Els homes i dones del segle XXI ens hem convertit en privilegiats espectadors del mal i del bé. Cada dia se’ns proposa contemplar, comentar, escoltar i llegir fins a l’últim gest de dolor de les víctimes de la barbàrie; víctimes en un altre lloc del món. El mal, un cop convertit en notícia i comentat pels experts, es converteix en una notícia sense esperança. Contràriament als que pensen que la suma de totes aquestes notícies acaba anestesiantnos de l’horror i allunyant-nos-en, el que realment produeixen en l’espectador és un profund desassossec i una enorme tristesa.
El més rellevant d’aquesta notable novel·la és que torna a situar el lector davant el fet que ni tan sols els avenços científics i tecnològics tenen la capacitat d’evitar que el mal segueixi entre nosaltres.