Inquietud per l’arribada dels supermercats fantasma
Veïns d’un passatge de les Corts s’oposen a l’obertura d’un punt de repartiment de la compra ultraràpid
Un nou tipus de negoci arriba a l’àrea metropolitana: el supermercat fantasma. I això ja està generant recels veïnals i institucionals. L’aplicació de la multinacional turca Getir ja funciona a Barcelona, l’Hospitalet i Cornellà. En uns deu minuts un dels seus repartidors et porta la compra del súper a casa. La firma disposa de sis establiments distribuïts estratègicament.
En realitat, Getir preveia arrencar amb set punts de distribució, però tal com informen fonts de la mateixa companyia l’oposició dels veïns del bucòlic passatge Xile està trastocant els seus plans. La gent que viu en aquest petit vial de les Corts amb prioritat per als vianants i un parell de guarderies tem que el tragí d’una infinitat de riders es carregui la seva plàcida vida quotidiana.
“Pel que sembla aquests comerços, per ser rendibles, requereixen fer com a poc uns 1.500 repartiments diaris –expliquen diversos veïns allà mateix, molt preocupats–. Aquí els nens juguen, els avis passegen..., aquest passatge no està preparat per a aquestes activitats i el trànsit que comporten”. “Aquests nois sempre van molt atabalats amb la bici... i si ja teníem problemes amb els patinets no vull ni imaginar el que passarà!”. “A més, la zona de càrrega i descàrrega està a més de cent metres. Estaran tot el dia transportant palets?”. “Vam intentar contactar amb l’empresa diverses vegades, fins i tot amb els responsables de Turquia, però no ens fan cas”. Els veïns ja van reunir unes 600 firmes en contra de l’obertura d’aquesta mena de supermercat que únicament funcionarà a domicili, i dijous, a l’audiència pública del districte, van exigir explicacions al regidor de les Corts, el socialista Joan Ramon Riera.
El regidor va reconèixer que la irrupció d’aquesta classe negocis acostumen a agafar les administracions a contrapeu, que en aquests moments la ciutat no disposa de cap normativa que reguli de manera específica aquests establiments, que de cara a l’Administració no són més que supermercats, encara que els clients no hi puguin entrar. “Ens va passar igual amb les cuines fantasma”. Al març el Consistori va aprovar una suspensió de llicències d’un any d’aquestes macrocuines a fi d’elaborar una normativa que les ordeni. “El districte ja va fer una inspecció de les obres al passatge i compleixen amb el previst –afegeixen fonts municipals–. Encara desconeixem l’ús final del local i si estarà obert al públic o no. Llavors els demanarem l’impacte que pugui ocasionar. L’Ajuntament està analitzant aquesta nova activitat amb l’objectiu de preservar el comerç de proximitat, i vetllarà perquè el seu funcionament s’adeqüi a les normatives vigents”.
Hunab Moreno, director de Getir a Espanya, respon que la manera de treballar d’aquesta empresa no té res a veure amb la de moltes altres del sector, que els seus riders no es passen el dia esperant les comandes al carrer, com tants d’altres, si no en dependències
En aquests moments l’Ajuntament no disposa de cap normativa que reguli aquest tipus de negocis
dels seus establiments. De manera que el tragí de treballadors pot ser constant, però... “Allà també tenen lavabos i taquilles. A més, els nostres repartidors són tots empleats contractats”. I no falsos autònoms. “I Getir els proporciona uniformes i cascos i també els vehicles, motos i bicicletes elèctriques”.
En tot cas, l’empresa prefereix no indicar l’estratègica ubicació dels seus establiments. “Per qüestions de competència”, matisa Moreno. L’objectiu de Getir és continuar aconseguint antics supermercats i molt aviat prestar els seus serveis a tota l’àrea metropolitana. Aquesta multinacional també va començar a operar aquests dies a Madrid, on disposa de 13 establiments més. Getir va néixer el 2015 a Istanbul, i avui dia també és present a Londres, Amsterdam, Berlín i París. A més, la firma està treballant per entrar a més ciutats espanyoles els propers mesos, i també als Estats Units. Els analistes diuen que ja val al voltant de 2.200 milions d’euros.