L’ànima de la millor barra del món
PEP MANUBENS Restaurador 1949-2021
L’anomenaven el Pep de les Olles perquè la seva exitosa barra de Cal Pep es troba al número 8 de la plaça de les Olles. Però també l’haurien pogut anomenar així perquè l’home, optimista i generós per naturalesa, sempre caminava carregant alguna olla pels carrers del Born.
Que els hi preguntin als seus incondicionals amics Quim Vila, de Vila Viniteca o Joan Carles Ninou, d’El Xampanyet, permanentment disposats a improvisar una trobada i gaudir amb algun dels seus guisats.
Pep Manubens s’havia jubilat i ja no estava darrere d’aquesta barra que havia estat una prolongació de la seva pròpia figura. Sempre el primer d’arribar i l’últim de marxar. Però no va deixar d’estar mai pendent d’aquesta casa que va tenir com a precedent el frankfurt on servia els plats que cuinava la seva mare dins la porteria que regentava al carrer Princesa. Tampoc no va deixar de cuinar per als amics o per a la família, que tota la setmana esperava la seva paella de diumenge.
Va ser el precursor de les barres gastronòmiques molt abans que joves xefs estrellats apostessin per una fórmula amb què ell ja triomfava trenta anys enrere. Ho feia amb el mètode infal·lible de comprar el millor producte als mercats pròxims de la Boqueria o Santa Caterina i cuinant-los amb el toc just de planxa, el fregit correcte i els guisats lents,
La publicació d’un article al New York Times, que recomanava diversos restaurants i bars barcelonins, en què s’advertia al lector que en cas de passar poques hores a la ciutat anés directament a la barra de Cal Pep va ser el detonant d’un èxit sense precedents i de llargues cues de turistes. A més, sempre va tenir una clientela d’allò més fidel, que anava fent anys atesa per aquest personatge que ja era part de les seves vides. El seu nebot, Joan Manubens, al capdavant del Passadís del Pep des que va morir el seu pare, recordava ahir que sense el suport de l’oncle no hagués estat capaç de continuar. El seu llegat, assegura, va ser demostrar que en una barra es podia menjar com en un restaurant d’alta cuina. La truita trempera, a base de patata, ceba, xoriço i una capa d’allioli va ser un dels èxits del Pep de les Olles, que dijous al vespre va cuinar una sopeta de verdures sense sospitar que ja no es despertaria per continuar gaudint de la seva companya de vida, Seve Esteve, i els seus fills, en Jordi i l’Alba. El seu esperit, deia la família, perdurarà en la que per a molts era sense cap mena de dubte la millor barra del món.