Zanini: el ral·li era seu
Quin cinquantí no ha sentit parlar de la llegenda del pilotatge als anys setanta i vuitanta?
¡Trata de arrancarlo, Carlos, por Dios! Luis Moya
Passa que l’Olivia (10) és una gran amiga de la meva filla, i la noia és alegre i parla molt i, un bon dia, quan la portàvem al cotxe, ens va dir:
–Doncs el meu avi ha estat pilot de ral·lis...
–I com es diu el teu avi? –li vaig preguntar (li vaig preguntar irritat, ja que em tenia que el cognom de la seva mare era Glòria Zanini).
–El meu avi es diu Antonio Zanini.
Antonio Zanini, senyors!
(...)
Vaig decidir fer la prova del cotó fluix, i preguntar al grup de cinquantins que m’envolta:
–Escolteu una cosa, recordeu Antonio Zanini?
I tothom va fer que sí amb el cap, i per això, en una d’aquelles tardes en què ens vam deixar les filles, li vaig dir a Glòria Zanini:
–Jo vull parlar amb el teu pare. –Quan vulguis.
(...)
Han passat mesos, i, finalment, estic assegut davant Antonio Zanini (73). Ens hem trobat a l’espai Nou Onze Team, al carrer Brusi, un lloc multiusos: és taller, garatge, seu d’escuderia, restauració de cotxes...
Hi ha Porsches a mida real per tot arreu i d’altres, aquests en miniatura, a l’oficina que ens han cedit per parlar.
Antonio Zanini havia estat campió d’Europa de ral·li el 1980 (Porsche) i nou vegades campió d’Espanya entre el 1974 i el 1984 (amb cinc escuderies), i li dic que tothom el coneix, i la llegenda somriu i em diu una cosa definitiva:
–El com estàs fabricat marca el teu destí. Si tens ganes de fer alguna cosa per sobre de qualsevol altra , endavant. I, si ho fas, no pensis gaire en el risc que corres.
–Si la seva filla o la seva neta li diguessin que volen ser pilots de ral·lis... –li plantejo.
–D’entrada, els diria: ‘ni et passi pel cap’. Però si la seva idea és aquesta, endavant... I després em confessa:
–Pensi que el meu pare havia mort en un accident a la Rabassada.
–I tot i així, vostè...
–La meva àvia em va confessar, un bon dia, que ella resava, perquè no me n’anés, fos amb les motos o amb els cotxes. Però el meu avi... –Què va passar amb ell? –El meu avi estava subscrit a Mecánica Popular, una revista que feien als Estats Units la traducció hispana de la qual havia començat el 1948. La meva família tenia una fàbrica d’estampacions metàl·liques al barri de Gràcia. I els caps de setmana, em tancava a la seva casa de Valldoreix i em llegia les revistes, un cop i un altre.
D’aquí sortiria la seva passió per les coses amb rodes: bicis, motos i cotxes. D’aquí, i dels amics.
De l’empresa familiar, el mite Zanini en trauria alguns estalvis i, dels estalvis, el seu primer ciclomotor:
–Me l’havia venut un lluitador de lluita lliure de nom Febrer i que tenia un lleó engabiat a la seva botiga de Sants. Jo havia de pagar el ciclomotor a terminis i el vaig espatllar a la primera sortida a la Rabassada...
I llavors, ho recorda.
Em parla de curses de resistència en finques: a Rubí, a la Torre Negra de Sant Cugat o al Laberint d’Horta.
–Avui, aniríem a la presó. Però llavors... –em diu.
Antonio Zanini parla de Vallvidrera, la carretera de Molins i la Flor de Maig. Em confessa que va veure la llum el dia en què amb la moto va travessar l’aparador de VeloSolex Orbea a l’avinguda del Tibidabo.
–Era el meu segon gran accident, el meu segon avís. Vaig entendre que al cotxe portes un sostre i, si t’estavelles, el cop se l’emporta la carrosseria. I em vaig passar al cotxe.
El cotxe li donaria tot i ell li donaria tot tot al cotxe. Amb un Simca 1000 GT seria sisè al Ral·li Costa Brava (1972).
“Vaig veure la llum amb el segon accident de moto: si t’estavelles amb el cotxe, el cop el paga la carrosseria”
–Una barbaritat –em diu.
–Com ho va fer? –li pregunto. –Tenia domini, equilibri i gana. I no m’espantava la conducció nocturna.
I els observadors el van perseguir. El fitxaria Seat i, amb un 124 groc de ratlles negres, seria tercer al Ral·li de Montecarlo (1976). Va voler anar més enllà i va guanyar l’Europeu del 1980 amb Porsche. –I avui?
– He estat en la línia VolantRACC: hem tutelat tres campions del món (Dani Solà, Dani Sordo i Jan Solans). I estic rumiant de si fer el pas al cotxe elèctric.
No m’ho explica, però si pot, també recorre la muntanya en bici amb l’Olivia i els altres nets, com en Carlitos.