Nissan veu assegurat l’objectiu de reindustrialització amb cinc projectes
Frank Torres afirma que la multinacional està disposada a cedir patents
Els treballs per a la reindustrialització de Nissan encaren el tram final amb cinc projectes damunt la taula. “Cada un d’ells assegura per si sol l’objectiu”, assegura Frank Torres, el directiu que ha capitanejat el procés de tancament de les tres plantes de la multinacional a Barcelona. Aquests cinc projectes inclouen l’anomenat hub de descarbonització, la fabricació de vehicles que proposen la belga Punch i dos fabricants asiàtics, i també una proposta d’operadors logístics. Alguns, com Punch, s’ofereixen a quedar-se amb les tres plantes (Zona Franca, Montcada i Sant Andreu de la Barca), però d’altres només en volen una o dues. Com a complement, es treballa amb el fabricant de motos Silence, que podria ser una bona opció per a Montcada.
Torres no vol donar noms, argumentant el compromís de confidencialitat a què estan obligats els membres de la taula, però alguns d’ells han anat transcendint perquè així ho han volgut les mateixes empreses oferents. És el cas, per exemple, de la belga Punch. En les últimes setmanes han guanyat força, no obstant això, les opcions de dos fabricants asiàtics, en particular d’una marca xinesa que té un ambiciós pla d’implantació a Europa.
“Ja no parlem de si hi ha futur o de reindustrialització, sinó de quina serà l’empresa o les empreses seleccionades per negociar aquest futur i donarem suport a qualsevol de les opcions que hi ha avui sobre la taula, sempre que sigui assumible per part de Nissan”, afirma Torres.
“Estem convençuts que podrem trobar solucions beneficioses per a totes les parts i que incloguin aspectes relacionats amb els actius de les plantes, la propietat intel·lectual dels nostres productes o la disponibilitat de les infraestructures”, afegeix. És a dir, Nissan s’avé a la cessió de patents com demanden Punch i alguns socis del hub de descarbonització per continuar fabricant camionetes pick up o furgonetes a l’estil de les actuals Navara e-NV200 de Nissan. Això sí, amb cauteles per evitar que es llancin models clònics al mercat.
A finals de setembre, possiblement el dia 29, la taula, en la qual participen també les administracions i els sindicats, seleccionarà els projectes finalistes, un o dos, amb què es negociarà en ferm per arribar a un acord, abans del 31 de desembre, que és quan Nissan tancarà les plantes.
“Assolit aquest punt –argumenta Torres–, és el moment que les administracions públiques aclareixin la seva possible participació en els projectes i concretin el nivell d’ajuts públics”. “Em consta que des del Govern central i des de la Generalitat de Catalunya hi estan treballant, una feina que es facilita gràcies a l’important paquet d’incentius econòmics que arriba a través dels fons europeus Next Generation, dotats amb més de 4.500 milions”, precisa.
El directiu insisteix en el compromís i el paper actiu que ha assumit Nissan per trobar una solució de futur. “La companyia ha intervingut en la totalitat dels projectes que aquesta taula ha rebut fins ara, està fent tot el que està al seu abast per atreure potencials inversors i ha portat de la mà algun dels candidats que avui hi ha damunt la taula. Puc assegurar que, aquests mesos, la meva principal prioritat i la del meu equip està sent la reindustrialització de les plantes de Nissan a Barcelona”, assegura. En
“Ja no parlem de si hi ha futur, sinó de quina serà l’empresa o empreses seleccionades”
“Les administracions públiques han d’aclarir ara els ajuts que estan disposats a concedir”
total, s’han rebut 40 projectes, dels quals han quedat els cinc actuals.
També vol deixar clar que la negociació ha d’acabar abans de final d’any, “ja que per motius regulatoris i de normativa d’homologacions al mercat de l’automoció, i per estratègia de producte, la companyia no pot continuar produint a Barcelona després de desembre del 2021”.
De fet, mantenir les plantes obertes aquests mesos, amb un grau d’utilització menor al 20%, implica anar acumulant pèrdues. Tot i que des del Consorci de la Zona Franca es veu de bon ull que una bona part de la solució sigui logística, els sindicats i les administracions s’inclinen per la solució industrial pel seu major impacte sobre l’ecosistema de proveïdors. De la plantilla de Nissan, descomptades les jubilacions, fa falta recol·locar unes 1.600 persones.