Aragonès davant Junts: “Prou, fins aquí hem arribat”
Relat de la tensió entre els socis del Govern per la taula de diàleg
Aquest és el relat de les dificultats per reprendre el diàleg entre el Govern central i la Generalitat i de com va estar a punt de naufragar abans d’intentar-se. També és la narració del primer pols a l’autoritat del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, per part dels seus socis. Un xoc que demostra que la rivalitat entre ERC i Junts continua a l’alça. I, finalment, aquesta és la crònica d’un reforç de l’aliança entre Pedro Sánchez i els republicans, que la Moncloa considera que li permetrà esgotar la legislatura. Aquesta setmana s’han instal·lat desconfiances i s’han teixit complicitats que marcaran la política espanyola i la catalana els pròxims dos anys.
Per buscar un començament ens podem remuntar al 31 de maig, tot just deu dies després de la presa de possessió de Pere Aragonès. ERC ha aconseguit, després de molt obstinar-s’hi, la presidència de la Generalitat. L’acord amb Junts ha estat un part amb fòrceps, però la legislatura fa els primers passos. El primer afany del president és que es reuneixi com més aviat millor la taula de diàleg amb el Govern central. L’última trobada, a la Moncloa i amb Quim Torra, data del febrer del 2020, en portes de la pandèmia. El 31 de maig Marta Vilalta, portaveu d’ERC, respon a preguntes dels periodistes, que li plantegen si proposen Oriol Junqueras per a la taula de diàleg. Junqueras encara és a la presó, però els indults estan per caure. De fet, s’aprovaran el 22 de juny. Com no pot ser de cap altra manera, Vilalta contesta que els agradaria que fos així.
El Govern central no veta Junqueras, esquiva la qüestió. Però la seva assistència pot obrir la porta que Junts vulgui incloure Carles Puigdemont via telemàtica. Tot i això, al Palau de la Generalitat no estan per incorporar Junqueras. I així es trasllada a la Moncloa. És l’aperitiu de la indigestió posterior.
El 14 de juliol es reuneixen discretament Aragonès i Jordi Sànchez, secretari general de Junts. A més de discutir sobre la sol·licitud oficial dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030 –que a ERC no veuen del tot clara–, comenten els preparatius de la taula de diàleg, prevista per a mitjans de setembre a Barcelona. El president insisteix en una delegació de consellers, tot i que pregunta a Jordi Sànchez si ell té interès a ser-hi present. Les versions d’aquella conversa difereixen. Segons Junts, Sànchez li recorda que a la reunió del 2020 es van asseure a la taula dirigents que no eren al Govern (Marta Vilalta i Josep Maria Jové, per ERC, i Elsa Artadi i Josep Rius, per Junts). Segons Presidència de la Generalitat, Sànchez estava d’acord que hi anés una delegació de consellers, sense expresos, però no es va tancar la qüestió perquè ell havia “de treballar per convèncer” el seu partit.
La procrastinació és una de les actituds més recurrents en la política quan hi ha divergències i cap part no vol cedir. I això també ha passat en aquest cas. És l’estiu més tranquil políticament parlant a Catalunya dels últims deu anys. Però els dies passen i encara no se saben ni els noms ni l’ordre del dia de la taula de diàleg. Aragonès es comença a inquietar i el 16 d’agost convoca Jordi Sànchez, a qui acompanya el vicepresident, Jordi Puigneró, de Junts. La discussió és més explícita, però transcorre més o menys en els mateixos termes.
Pedro Sánchez torna el dia 20 d’agost de les vacances (que acaben abruptament amb l’evacuació de l’Afganistan) i la setmana següent contacten des de la Moncloa amb Presidència de la Generalitat per preparar el terreny, però a Barcelona encara no han reprès el curs, de manera que els primers contactes de debò s’obren el 31 d’agost. Comencen les presses. En aquesta primera setmana de setembre Jordi Sànchez també envia un missatge a Aragonès per apressar-lo per saber l’agenda de la trobada. Sànchez afirma que aleshores ja va avançar al president que la seva delegació no seria de consellers. Des de l’altra part s’assegura que va ser ambigu.
Mentre en privat es cova aquest desacord entre socis, en públic fa dies que tant ERC com Junts exigeixen que Pedro Sánchez vagi a la cita. En la reunió del 2020 es va acordar que, d’ara endavant, la taula treballaria sense necessitat dels presidents. Però Aragonès vol un “reinici”, vol capitalitzar la taula de diàleg i trencar amb l’etapa de Quim Torra. Quan el president va anar a la primera entrevista oficial amb Pedro Sánchez a la Moncloa, el 29 de juny, ja li va demanar que la taula es reunís aviat. “Però ja no cal que hi anem nosaltres, oi?, li va comentar el líder socialista. Aragonès va insistir que havien de reinaugurar el diàleg ells en persona. Sánchez ho va deixar obert. Ara, davant la falta de resposta de la Moncloa, el president anuncia que ell hi anirà de tota manera.
Pedro Sánchez dubta durant un parell de setmanes. La idea inicial a la Moncloa era estalviar-se una altra fotografia... A més, Aragonès tampoc no va voler anar a la confia. ferència de presidents autonòmics quan Sánchez l’hi va demanar. A sobre, el xoc sobre l’aeroport ha crispat l’ambient.
Però precisament la topada sobre el Prat introdueix un element a favor de la presència de Pedro Sánchez a Barcelona. Per bé que a la Moncloa estan convençuts que la majoria dels catalans responsabilitzen ERC del fiasco de la inversió al Prat, amb la retirada del projecte pot semblar que Pedro Sánchez relega els interessos de Catalunya una vegada concedits els indults. Anar a Barcelona és una oportunitat per revertir aquest risc. Però Sánchez desconTem asseure’s a la taula i trobar-se alguna sorpresa que doni munició a la dreta.
Precisament, Junts manté en secret els noms dels seus representants. Malgrat la seva insistència, Aragonès no aconsegueix arrencar l’alineació dels seus socis, que argumenten que així Pedro Sánchez no ho podrà utilitzar com a excusa per no venir a Barcelona. Junts havia debatut en una executiva si la delegació havia de ser íntegrament de membres del Govern, mixta o fins i tot sense cap conseller. Els partidaris d’aquesta última opció adduïen que el conflicte no és entre go
verns, sinó “entre Catalunya i Espanya”. El dilluns 13, al matí, es torna a reunir l’executiva de Junts i s’opta per la delegació mixta, però sense posar-hi cares per evitar filtracions. Aquella tarda es veuen Aragonès i Jordi Sànchez. No hi ha manera que el segon reveli els noms.
Finalment, després de negociacions entre la Moncloa i Palau, el president del Govern central revela aquell dilluns a la nit, en una entrevista a TVE, que aniria dimecres 15 a Barcelona per veure’s amb Aragonès i obrir els treballs de la taula. Una fórmula intermèdia útil per als dos presidents. El català surt airós de la seva demanda i l’espanyol redueix riscos. Aragonès i el seu equip veuen l’entrevista de TVE a Palau i se’n van tranquils cap a casa. Sembla que tot s’encarrila. Només falta saber la delegació de Junts.
Dimarts 14 els dirigents de Junts matinen i a les set estan connectats per celebrar una executiva per videoconferència. Ja saben que vindrà Pedro Sánchez i han de decidir els noms. En menys d’una hora ho resolen. Seran el vicepresident Puigneró, dos dels indultats, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, que acostuma a llançar dures diatribes contra Pedro Sánchez des de la tribuna. La llista, sens dubte, pot obrir una crisi amb la Moncloa i engegar en orris la visita del president i la reunió de la taula.
A les vuit del matí Jordi Sànchez truca a Aragonès per comunicar-li els noms. El president li diu que això no és el que havien acordat i li demana temps per parlar-ne. A les 9.30 h ha de començar el Consell Executiu. Però cap a les nou Aragonès s’assabenta que Junts ha emès un comunicat en què revela la seva delegació. “Ja n’hi ha prou!, fins aquí hem arribat!”, exclama el president davant els seus col·laboradors. Considera que Junts li està fent un caixa o faixa. A Palau creuen que els seus socis han mantingut el secret fins a l’últim minut per fer descarrilar la taula sense marge per negociar.
El Consell Executiu comença amb retard perquè Aragonès es reuneix amb els seus consellers al despatx fins a les 10.10 h. Sobre la taula rodona de la sala Tàpies reposa un primer acord per aprovar a l’ordre del dia. Aquest acord recull que la taula de negociació és la via que utilitzen “estats democràtics internacionals per resoldre conflictes polítics”, que és “l’opció que més suport té a la societat catalana”, que el Govern “l’assumeix com a pròpia i es compromet a defensar-la” i que serà entre els dos governs. Al document s’hi inclouen els noms que proposa ERC, i per Junts només hi apareix el de Puigneró.
Són els postulats d’ERC, i Junts ho veu com una imposició intolerable. Puigneró demana al president que retiri aquest punt de l’ordre del dia, li pregunta si és conscient de “les conseqüències” que pot tenir entossudir-se a aprovar-lo. La resta de consellers observen l’escena entre sorpresos i temorosos. Es demana una aturada. Surten els consellers de Junts. Els d’ERC es queden a la sala. Aragonès i Puigneró negocien una sortida. El vicepresident proposa d’eliminar bona part del text, que queda reduït a la mínima expressió. Es deixa constància que a la taula es defensarà “el final de la repressió, l’amnistia i l’autodeterminació”, i només s’hi recullen els noms d’ERC. Es reprèn el Consell Executiu. Quan s’acaba, acostuma a ser la portaveu, Patrícia Plaja, qui dona a conèixer els acords i els explica en roda de premsa, però aquesta vegada no serà així. “Avui sortiré jo”, conclou el president.
Aragonès avisa la Moncloa que anunciarà que deixa Junts fora de la taula. La seva compareixença és contundent. Se li nota l’enuig. Està convençut que s’ha volgut soscavar la seva autoritat. I si deixa passar aquest afront la seva ascendència com a president quedarà tocada per a la resta de la legislatura. La roda de premsa posterior al Consell de Ministres també s’endarrereix una mica, ja que a la Moncloa estan mirant per televisió el president. Malgrat que Jordi Sànchez assegura després que a Madrid s’ha vetat la delegació de Junts, en realitat la Moncloa no hi ha arribat a intervenir perquè no ha calgut. Ho ha resolt Aragonès.
Tot a punt per a la trobada presidencial a Palau a les tres de la tarda del dia 15. A la conversa hi surten els pressupostos i l’aeroport. Els dos presidents inauguren la taula, els membres de la qual majoritàriament no es coneixen. Porta la veu cantant, per part del Govern central, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no la vicepresidenta Yolanda Díaz, d’Unides Podem. Per la Generalitat, la seva homòloga, Laura Vilagrà, si bé intervé bastant Roger Torrent. A partir d’ara treballaran a distància i amb discreció. És probable que tardin mesos a reunir-se en públic.
Tot i això, la interlocució entre el Govern central i la presidència de la Generalitat s’articula en més fronts. Les dues parts busquen un
win-win a mitjà termini. Tant a Palau com a la Moncloa estan molt satisfets. La trobada entre presidents va durar més del previst, gairebé dues hores, com a mostra de la voluntat d’entesa.
Aragonès considera reafirmada la seva autoritat davant Junts. I els de Carles Puigdemont es veuen reforçats per haver defensat el pavelló dels “represaliats” davant el veto de la Moncloa i d’ERC. Però la convivència entre Esquerra i Junts està sota mínims. Aragonès i Puigneró miren de reconduir-la dijous per blindar el Govern. Però la pròxima prova de foc està a tocar: debat de política general d’aquí dues setmanes. Ha estat la primera gran crisi del Govern, però segur que no serà l’última.
El president i Jordi Sànchez es veuen diverses vegades des de juliol, però no arriben a acordar la delegació
El cap del Govern creu que s’intenta soscavar la seva autoritat quan s’assabenta que JxCat fa públics els noms