Icíar Bollaín
Directora de cinema
Icíar Bollaín va emocionar el públic del festival de Sant Sebastià amb Maixabel, una història sobre la trobada de la vídua de Juan María Jáuregui i els etarres que el van assassinar el 2000.
José María Jáuregui, polític socialista i exgovernador civil de Gipuzkoa, va ser assassinat amb dos trets al clatell en un restaurant de Tolosa pel comando Buruntza d’ETA el 29 de juliol del 2000. No portava escorta. I això que havia estat objectiu de la banda diverses vegades. La seva dona, Maixabel Lasa, era a casa quan va rebre la terrible notícia. Onze anys després, Luis Carrasco, que va acompanyar l’autor material de l’assassinat, Patxi Xabier Makazaga, va demanar de parlar amb la vídua. Ella va accedir a parlar en una sala de la presó d’Iruña Oca dins del programa de retrobaments restauratius. Una decisió que va crear malestar i que, fins i tot, la seva filla María no podia comprendre. “El meu marit també hauria parlat amb els terroristes que el van matar”, va esgrimir aquesta dona de gran fermesa i personalitat que en aquell temps ocupava el càrrec de directora de l’Oficina d’Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern basc. Dos anys més tard es trobaria cara a cara amb Ibon Etxezarreta, el tercer terrorista del comando i un penedit més d’aquell passat fosc que va deixar una reguera de dolor infinit.
Els productors Juan Moreno i Koldo Zuazua van pensar en Icíar Bollaín per explicar aquesta història i ahir la directora i guionista madrilenya la va presentar al Festival de Sant Sebastià on opta a la Concha d’Or per quarta vegada seguida. Vista la reacció de la premsa i el públic, que va plorar i aplaudir llargament, no seria estrany el seu triomf a la gala de clausura. Un dia abans arriba a les sales comercials. De fet, que s’estreni a Sant Sebastià aquesta pel·lícula que aposta pel diàleg i la reconciliació en el marc d’un tema tan delicat com el del conflicte basc, no és fútil.“La pel·lícula no només toca el perdó, sinó la possibilitat de redempció, de penediment, però també de comunicació, d’enteniment. I és universal”, explica la directora, que ha comptat amb la col·laboració d’Isa Campo en el guió. Les dues van entrevistar víctimes, mediadors, amics que van anar a les trobades i d’altres que no per elaborar “un puzle des de molts llocs”. El paper de Lasa el fa Blanca Portillo i Luis Tosar es posa en la pell d’Etxezarreta. Tots dos són magistrals desprenent humilitat i amb una entrega total en els seus personatges. “Tots els actors i també l’equip tècnic de la pel·lícula érem conscients que tocàvem material molt sensible”, comenta l’actriu, que es va preparar a consciència per al paper parlant molt amb Maixabel, investigant i trepitjant terra basca abans del rodatge. “La implicació emocional ha estat molt gran”. Per Tosar és “potser el personatge més complex que he fet. “Vam aprofitar la generositat de la gent que el va viure; nosaltres ens hem limitat a recollir això de la manera més respectuosa possible i passarho pels nostres filtres”. Bollaín creu que cal fer més pel·lícules sobre el tema basc. “Han estat cinc dècades de por amb ETA i hi ha moltíssimes coses que cal explicar encara”, conclou.
“Han estat cinc dècades de por amb ETA i encara hi ha moltíssimes coses que cal explicar” diu Bollaín