Usuaris contents, electors molestos
El nivell de satisfacció amb el funcionament dels serveis públics contrasta amb la baixa valoració dels polítics
Un fantasma recorre Espanya: es diu malestar i té tantes causes com espanyols malcontents. Ho reflecteixen els indicadors del CIS: només un de cada quatre ciutadans confia en el president del Govern central –i només un de cada deu en el líder de l’oposició–; cap candidat a la presidència no voreja ni tan sols l’aprovat, i únicament tres ministres reben una nota per sobre del 5. De fet, un 40% d’espanyols suspenen el president Sánchez –i un de cada quatre el puntua fins i tot amb l’equivalent a un zero–, però el 60% tampoc no aproven el líder del PP.
Els membres del Govern espanyol no en surten gaire més ben parats. Els titulars d’Educació i Universitats obtenen un suspens entre la meitat dels consultats. El ministre de l’Interior rep un percentatge semblant de desaprovació (gairebé un 49%), i els responsables de Sanitat o de Pensions sumen, respectivament, un 40% i un 44% de suspensos. En vista d’això, el descontentament dels espanyols amb el funcionament de l’administració i els serveis públics hauria de ser gegantí.
Tot i això, la valoració que fan els ciutadans com a usuaris dels serveis públics –alguns de competència autonòmica– contrasta amb la negativa opinió que tenen sobre els gestors polítics d’àmbit estatal. Per exemple, tot i que el ministre Marlaska aconsegueix una nota de 4,1, un 57% dels espanyols es mostren satisfets amb el funcionament de la seguretat pública. I, malgrat que només aproven la gestió d’Interior un 42% dels consultats, la taxa de satisfacció amb aquest servei és la segona més alta en 25 anys.
Al seu torn, la titular de Sanitat, Carolina Darias, obté una valoració discreta (4,5), però l’assistència sanitària funciona satisfactòriament per a un 62% dels espanyols –i durant el 2020, en el punt àlgid de la pandèmia, aquest percentatge es va acostar a un 70%–, Potser per això gairebé un 50% dels consultats aproven la gestió del ministeri. De fet, i com passava amb la seguretat ciutadana, la taxa de satisfacció amb l’atenció sanitària és també avui la segona més alta de l’últim quart de segle.
Altres carteres registren valoracions més coherents amb la puntuació que rep el servei que dirigeixen. L’ensenyament, per exemple, suscita opinions dividides: un 47% considera que funciona bé, però un 40% opina el contrari. I encara que sota l’anterior govern del PP la insatisfacció va arribar a superar un 60%, la titular d’Educació fins al juliol, Isabel Celaá, i el ministre d’Universitats, Manuel Castells, aconseguien respectivament un 4 i un 3,6. A Castells, en concret, només l’aprova un de cada tres espanyols i el suspenen més d’un 53%.
Al contrari, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, obté una nota lleugerament superior (4,2), malgrat que gestiona un servei –les pensions– que genera una insatisfacció creixent. Més d’un 50% dels espanyols jutgen negatiu el funcionament dels subsidis i només un 32% l’avaluen positivament. Les controvertides propostes d’Escrivá han contribuït sens dubte a accentuar un neguit que es va reduir sensiblement amb el nou govern de coalició, el 2020. A l’etapa final de Rajoy, la insatisfacció va arribar a superar un 70% dels consultats.
Finalment, dos exministres que han aconseguit notes semblants –un 4, José Luis Ábalos com a titular de Transports, i un 3,9, Juan Carlos Campo al capdavant de Justícia–, gestionaven apartats que generen valoracions ben dispars. El transport públic opera satisfactòriament per a un 61% dels espanyols. En canvi, la Justícia registra indicadors devastadors: dos de cada tres espanyols consideren que funciona malament. Paradoxes de la política.
El ministre de l’Interior rep una nota de 4,1, malgrat que un 57% es mostra satisfet amb la seguretat ciutadana
Més d’un 60% troba positiva l’atenció sanitària, tot i que la responsable de Sanitat només obté un 4,5
Un 61% elogia la gestió del transport i un 19% la de Justícia, però els dos titulars rebien notes semblants: entorn del 4