La tonyina i el pescador

Ahir, en un sensacional i desolador article en aquest diari, el professor Ignacio Sánchez Cuenca descrivia el bloqueig a què el poder judicial, dretanitzat des de fa anys, i la dreta espanyola estan sotmetent el nostre sistema. Grans problemes socials i territorials han explotat des de la crisi econòmica del 2008 (desigualtat, desafecció juvenil) i el naufragi de l’Estatut (procés, unilateralisme, condemna). Sense oblidar la corrupció, que afecta fins i tot la corona. Aquests problemes podrien ser reconduïts mitjançant una reforma consensuada de la nostra democràcia. Però la dreta no ha volgut ni tan sols acceptar l’existència de problemes. Només contempla il·legalitats reprimibles (procés) o radicalitat antisistema (Podem). Per tant, bloqueja qualsevol intent de diàleg i reforma. Dogmatitza la Constitució, petrificada pels més alts tribunals amb una parcialitat del tot

Per què Lisboa no vol l’AVE a Madrid si fomenta el de Porto a Vigo?

allunyada de l’esperit de la transició.

El gran error de la ruptura unilateral catalana es converteix en el fetitxe perfecte contra el qual la dreta practica el vudú polític, mediàtic i judicial. L’ombra d’aquest fetitxe és tan allargada que eclipsa els problemes econòmics i polítics realment existents (problemes que expliquen, encara que no justifiquin, la insensata ruptura de l’independentisme). El bloqueig persistirà fins que el PP i la seva extrema dreta puguin imposar el seu somni. Donen per fet que la llengua catalana no resistirà gaire temps la pressió reductora de la globalització (que tendeix a perjudicar fins i tot les llengües mitjanes: vegeu la inquietud francesa o italiana per la penetració de l’anglès). Creuen que Barcelona no podrà suportar la força expansiva de Madrid, que fagotitzarà l’eix econòmic català (és molt interessant preguntar-se per què Portugal no vol l’AVE de Lisboa a Madrid, mentre fomenta l’eix Lisboa-Porto-Vigo). L’immobilisme del PP arrela en el somni d’Aznar: planxar Espanya a la francesa amb un Madrid megalòpolis del sud d’Europa, Londres d’Hispanoamèrica i París de la Península.

Més que una hybris, la reacció catalana ha estat el descontrolat cop de cua de la tonyina, que es resisteix nerviosament a ser pescada. La tonyina, cuejant al fil de la canya, fa el ridícul. Ara bé, en aquesta història, no hi té cap responsabilitat el pescador?