Qüestió d’olfacte
Fa unes setmanes, al centre de vacunació del Clínic, vaig preguntar a una pacient sobre el seu estat de salut després d’haver superat la covid. No ho va dubtar ni un instant: “El pitjor és que no he recuperat l’olfacte i hi ha olors que percebo de manera molt desagradable: el cafè fa olor de gasolina”. Els meus col·legues del servei d’otorrinolaringologia especialitzats en l’olfacte han atès nombrosos pacients amb covid que han perdut parcialment (hipòsmia) o totalment (anòsmia) l’olfacte. També han atès pacients amb pèrdua parcial o total del sentit del gust (hipogèusia o agèusia), associada habitualment a la pèrdua de l’olfacte. Hi ha més de cent causes per a les alteracions o la pèrdua de l’olfacte: infeccions, trauma cranial, malalties neurològiques, malalties psiquiàtriques, malalties autoimmunes, tractaments amb quimioteràpia, etcètera.
S’han fet diversos estudis a l’entorn de quin pot ser el mecanisme d’aquesta alteració, relativament freqüent i precoç en pacients amb covid. Sembla que les cèl·lules que infecta el coronavirus són les que donen suport a les neurones situades a l’epiteli olfactori del nas. La lesió d’aquestes cèl·lules de suport, que és recuperable, comprometria la viabilitat de les neurones olfactòries i alteraria els missatges que finalment ens arriben al cervell.
Alguns pacients, a mesura que van recuperant l’olfacte, passats dos o tres mesos, poden experimentar olors diferents dels originals, una situació que pot persistir en el temps. Les connexions neuronals restablertes quan es recuperen de la infecció per covid poden no ser totalment adequades, un fet que explicaria l’aparició de diverses alteracions qualitatives de l’olfacte, que globalment anomenem paròsmia. Una d’aquestes alteracions suposa la distorsió de la percepció d’una olor present en l’ambient (disòsmia), com la que explicava la pacient citada: “El cafè fa olor de gasolina”. Altres pacients poden presentar una al·lucinació olfactiva (fantòsmia). En aquests casos, l’olor percebuda no és present en l’ambient: per exemple, fer olor de tabac sense que ningú hagi fumat a prop.
En general, les alteracions de l’olfacte postcovid es recuperen ràpidament (abans de dos mesos en un 75% dels casos).
En general, les alteracions olfactives postcovid es recuperen al cap de dos mesos
Alguns pacients tarden uns mesos més i d’altres podrien no recuperar-se completament. Aquesta situació dista molt de ser trivial. Els pacients sense olfacte es poden sentir aïllats i desconnectats de l’entorn. També poden aparèixer símptomes depressius semblants als associats a l’estrès posttraumàtic.
No disposem de cap tractament farmacològic efectiu, però una bona opció és entrenar l’olfacte. Per això cal olorar regularment determinades substàncies (olors fortes) i aprendre de nou a reconèixer-les. Com sempre insisteixen els meus col·legues otorrinolaringòlegs, gairebé cap de nosaltres no reconeixem la importància real de l’olfacte en la nostra vida fins que el perdem.