Murs de llibertat
Els interns decoren el mur d’un centre de menors sota les directrius de Marcel·lí Antúnez
Setba promociona la cultura i l’art com a eines d’integració i de cohesió social
Inerts, inflexibles, vigilants. Els murs separen realitats, divideixen territoris i idees o poden representar la diferència entre la reclusió i la llibertat. Són obstacles, però, d’acord amb Kafka, la vida consisteix precisament a acceptar els obstacles. Rilke exhortava a convertir el teu mur en un esglaó i, en certa manera, en això consisteix el projecte Traspassant Murs que es desenvolupa en centres educatius de justícia juvenil de Catalunya, allò que antigament en dèiem reformatoris.
El centre Can Llupià, a Barcelona, acull menors condemnats judicialment de manera ferma o cautelar. El mur que el perimetra persisteix inflexible en les seves funcions, però ja no és un simple símbol de captiveri. Al llarg de tres edicions els interns n’han decorat la paret interior en virtut d’un projecte de la fundació Setba seleccionat pel programa Art for Change de la Fundació La Caixa. El mural, en què ha participat activament l’artista Marcel·lí Antúnez, un dels fundadors de La Fura dels Baus, ha estat un èxit fins al punt que es traslladarà la iniciativa als altres sis centres de menors de Catalunya i ha donat lloc a una exposició al Museu Marítim de Barcelona.
“El projecte va arrencar el 2018 arran d’una trobada casual amb la persona que portava la direcció educativa de Can Llupià. Em va ensenyar aquell mur blanc, fred... També aquells dies vaig conèixer Marcel·lí Antúnez”, explica Cristina Sempere, directora de Setba, fundació dedicada a promocionar la cultura i l’art com a eines d’integració i cohesió social. Producte d’aquesta interrelació a tres bandes va sorgir Traspassant Murs. Durant tres edicions i sota la direcció d’Antúnez i altres artistes i educadors, 182 interns han pintat 60 metres del mur de Can Llupià.
El Museu Marítim exhibeix una reproducció a escala real del resultat de l’última edició, dels últims 20 metres, amb el mar com a fil argumental, sota el títol
Passant mars i murs. L’art com a
salvavides. “El mar és llibertat, però per a molts d’aquests nois que han vingut en pasteres també evoca ensurts i perills”, raona Sampere respecte al contingut de la mostra, que inclou fotografies sobre l’execució del mural i els dibuixos preparatoris. Pel que fa a l’objectiu: “Volem fer visibles aquests joves a qui generalment donem l’esquena. Sempre surt la part fosca dels menors no acompanyats, però hi ha una cosa clara, que han vingut per quedar-se i és millor que els incorporem
a la societat. La incorporació a través de la cultura és la millor opció. També es tracta que la població vegi que en aquests centres s’hi fan coses, que els joves reben un vestit educatiu a mida que va des d’aprendre a llegir fins a les matriculacions en centres educatius. D’allà se’n surt amb educació”.
Els responsables de Justícia Juvenil de la Generalitat han observat efectes positius entre els interns que han participat en aquest projecte de mediació artística. “L’ansietat dels joves es calmava, es creaven vincles entre el grup. Molts s’han adonat que es poden expressar i que un pinzell és un mitjà d’expressió que els podia ser útil”, raona Sempere. “No crec que hi hagi gaires centres penitenciaris on hi hagi l’obra d’un artista de la talla de Marcel·lí Antúnez, i per als joves aquesta idea de transcendència, de l’empremta que han deixat, és important”. Un dels interns va esbossar un peix amb un rellotge a les entranyes simbolitzant la lentitud amb què passa el temps dins de l’establiment.
Traspassant Murs s’ha traslladat ara al centre Els Til·lers, l’únic femení de Catalunya, tenint en compte que les noies només representen un 7% de la població juvenil interna. Sota la direcció dels artistes Mina Hamada i Zosen Bandido i la col·laboració d’estudiants de Belles Arts, dibuixen un mural d’estil urbà i amb molts colors. El 2023 serà el torn del mur del centre Montilivi, a Girona.
Paral·lelament, Setba desenvolupa projectes com la pintura de dos boscos a Argentona i Avinyó a l’estil d’Agustín Ibarrola i a càrrec de persones amb problemes de salut mental. O la quarta edició de Traspassant l’Objectiu, amb fotografies d’internes del centre penitenciari Brians. O l’exposició Art i discapacitat, pròximament a Manresa i Tàrrega, amb obres dels premis per a artistes amb discapacitat... “L’art és el nostre vehicle de transformació”, diu Sempere.