La coronació de Meritxell
El passat dia 8, festa de la Mare de Déu de Meritxell, el Principat d’Andorra ha estat de festa gran. S’esqueien aquell dia els cent anys que l’arquebisbe de Tarragona, el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, amb el seu amic, el bisbe d’Urgell i príncep de les Valls d’Andorra, mons. Justí Guitart i Vilardebò, coronaven canònicament la imatge de Jesús i de Maria al santuari de Meritxell. El síndic general d’aquell moment M.I. Sr. Josep Gresa s’havia adreçat al poble andorrà mesos abans, per dir-los que “l’amor a Maria, elevant i transfigurant l’amor al país, ha format d’ambdós una espècie de patriotisme sobrenatural”. Els andorrans i les andorranes respongueren a la invitació del seu síndic amb una capta perquè l’orfebre barceloní Joaquim Cabot elaborés la corona per a la Mare de Déu de Meritxell i per al seu fill. El Consell General afirmava: “Per patrona us aclama el Consell amb gran amor, que sou d’Andorra el tresor”. D’això fa un segle i Andorra se’n sent plena d’agraïment i en dona gràcies a Déu!
Festejar la coronació ens ensenya que han d’anar units el culte litúrgic, la caritat envers el pròxim i l’apostolat cristià. I que de fet, som els fidels mateixos la veritable corona de la Reina celestial. La corona la reconeix com a Reina i Senyora d’aquestes Valls. Això ens fa desitjar que els valors evangèlics siguin els que fecundin el país: per damunt de tot l’amor; la recerca de la reconciliació i la pau; el servei al bé comú i a la dignitat de les persones; la valoració constant de la unitat i la tradició en les coses essencials de la nostra pàtria andorrana, i alhora l’obertura a la fraternitat universal amb els altres pobles i cultures del món, amb la preocupació pels necessitats i els vulnerables. Santa Maria a Meritxell ensenya el camí de la fidelitat a l’Evangeli que l’Infant Jesús porta a la seva mà esquerra, prop del seu cor, mentre ens allarga la seva mà petita però molt poderosa.
També aquell mateix dia s’esqueien els cent anys de l’estrena de l’himne oficial del Principat, que amb la bandera i la figura dels dos coprínceps, caps de l’Estat, són els tres signes més alts de representació d’Andorra. La lletra de l’himne fou obra del mateix bisbe i príncep de les Valls d’Andorra, el valencià Joan Benlloch i Vivó, i la música
Fa cent anys de l’himne oficial d’Andorra, amb lletra del bisbe Benlloch
del fill il·lustre de Sant Julià de Lòria, mn. Enric Marfany i Bons. L’himne ens fa adonar que venim de molt lluny, del mateix Carlemany, el nostre pare, i que se’ns ha donat vida per la nostra Mare de Déu de Meritxell. Som nació pubilla, enmig de dues grans nacions germanes, però sempre neutral i pacífica. Poble creient i lliure, com sempre volem ser, amb la grandesa mantinguda del tresor dels nostres furs i amb la defensa dels nostres dos coprínceps. Bella síntesi que amb la vivacitat de la música de mn. Marfany ens esperona de forma vibrant a la unió com a poble, perquè la força, unida es fa més forta, com diu el lema del país: Virtus, Unita, Fortior!