Un continent al divan
La jornada central del Hay Festival de Segòvia analitza els reptes que aclaparen Europa
Europa, en el divan. La jornada central del Hay Festival que se celebra fins avui a Segòvia va posar ahir aquest moble i hi va fer ajeure un pacient de mala i centenària salut de ferro. Es diu Europa, té 27 membres, i n’hi acaben d’extirpar un, tot i que el que ahir es va sotmetre a una cura és l’ànima.
Diversos debats de la jornada d’ahir es van dedicar a analitzar les constants vitals del vell continent i les revisions que se li acosten. Diumenge vinent, les eleccions alemanyes; l’octubre, la caducitat del contracte del gas algerià; més endavant, les eleccions franceses, amb la perenne amenaça de la ultradreta, que mai (uf) no ha acabat d’arrelar.
“Una victòria de Marine Le Pen seria comparable a la de Trump”, va alertar Sandrine Morel, corresponsal a Espanya del diari francès Le Monde, que va analitzar el moment de la unió en un debat coorganitzat entre el Hay Festival i La Vanguardia en el seu 140è aniversari, amb la col·laboració de l’ambaixada alemanya a
Madrid. Al costat de Morel hi havia Reinhard Spiegelhauer, corresponsal a Espanya i Portugal de la Ràdio Televisió Pública Alemanya i Enric Juliana, director adjunt i delegat de La Vanguardia a Madrid, moderats pel també director adjunt d’aquesta capçalera Miquel Molina.
Després d’un repàs superficial dels escenaris electorals que s’acosten (tots incerts), la taula va obrir el focus: quines seqüeles té per a Europa la victòria talibana? I l’acord entre els Estats Units, Austràlia i Gran Bretanya –els Aukus- per contrarestar la Xina a l’oceà Pacífic? El to, més enllà de diagnòstics, va ser d’alarma. Europa s’ha d’espavilar. El mateix to tindria la taula (el divan) següent, organitzada pel diari britànic Financial Times.
El ridícul que Biden ha posat a Europa a mitjans d’aquesta setmana en aliar-se amb el front anglosaxó ha suposat un aval al Brexit i un calbot a França, que tenia contractat un subministrament de submarins a Austràlia, ara cancel·lat. “El lema de la geopolítica de Biden és ‘fa veure que no em coneix’. Rep els socis europeus amb bones paraules d’amistat, però després pacta amb els britànics un tema que era capital per a la UE”, va dir Juliana.
De manera que el melic del món està ara desplaçat a l’est. “La tensió entre la Xina i el bloc anglosaxó –va augurar Julianacreixerà, perquè la Xina sap que ha de buscar alternatives a l’estret de Malaka, per on passa un 25% del tràfic comercial, i la via és arribar per terra fins al Pakistan, creant un corredor segur. Això explica tots aquests moviments de peces i les noves lògiques que s’estan establint”.
“L’acord dels Aukus –va incidir Morel– s’ha percebut a França com alguna cosa més que la ruptura del contracte del segle. Era una manera que França i Europa prenguessin posicions al Pacífic, perquè tots perceben el perill de la Xina però ningú actua, i aquesta era una manera d’actuar”.
La taula del Financial Times estava formada per l’exministra espanyola d’exteriors, Arancha González Laya, Lucía Méndez Prada, comentarista política, i quatre firmes de l’FT: Simon Kuper, Ana Carbajosa, Daniel Dombey i Frederick Studemann, que va actuar de moderador.
González Laya va posar de relleu els “factors nous” que ha deixat la pandèmia: “Una mutualització europea del deute, que pot ser molt important si s’estableix com a instrument; l’acceleració de la digitalització, que serà essencial, i una inesperada unió sanitària, perquè la salut sempre va ser una qüestió nacional, i a Espanya ni tan sols això és regional”. A tot això, però, li falta una pota, segons González Laya: “No s’ha avançat gens políticament, Europa s’ha d’espavilar. És feble perquè no està preparada en la part geopolítica. Necessitem un lideratge clar”. “I recordem que Merkel se’n va, s’acaba una era i s’obre un període d’incertesa”, va remarcar Carbajosa.
Perquè... com s’ha construït Europa? L’escriptor britànic Orlando Figes va conversar al matí amb el periodista Guillermo Altares del seu (extraordinari) llibre
Los europeos (Taurus), en què dissecciona com, a través de la cultura, neix una consciència continental. Com l’òpera, els drets d’autor, el desenvolupament de l’alfabetització, de la impremta i del tren permeten el naixement d’alguna cosa així com un esperit comú. Per crear aquesta consciència hi contribueixen també fenòmens com els cafès (teoria del pensador George Steiner), on es llegeix premsa estrangera o, més recentment, l’interrail (teoria de l’escriptora A.S. Byatt) o Ryanair i les possibilitats de caps de setmana low cost a qualsevol ciutat del continent.
“Europa és feble perquè no està preparada en la part geopolítica”, diu González Laya
“Una victòria de Marine Le Pen seria comparable a la de Trump”, alerta Sandrine Morel