Pisos particulars amb consciència col·lectiva
A la Casa Collage, amb la qual el 2011 van obtenir una menció especial del Premi Mies van der Rohe per a arquitectes emergents, Ramon Bosch i Bet Capdeferro van desplegar la seva habilitat per rehabilitar i transformar un edifici d’arrels seculars en pisos actuals, reutilitzant-ne els elements. Recentment, han acabat al barri de Santa Eugènia el Bloc 6x6, amb 35 habitatges.
Si a la Collage la pedra era un element protagonista, aquí ho és la fusta contralaminada d’avet, amb la qual s’ha construït l’estructura, seguint la pauta murària tradicional, fins a completar el que els arquitectes defineixen com “un moble de sis plantes”. Malgrat els seus diferents materials, una i altra obra comparteixen inquietuds: fer una arquitectura sostenible, que recupera la preexistent o edifica la nova planta amb l’afany de reduir l’impacte mediambiental.
En aquest edifici, Bosch Capdeferro s’han plantejat diversos reptes: apostar per la densitat sense recarregar l’entorn; aconseguir un prototip que s’adapti a la tradició local; projectar habitatges aptes per a usuaris amb necessitats canviants; i conrear la connexió d’aquests pisos amb les forces de la Natura.
La combinació d’aquests objectius ha ocasionat maldecaps als autors. Però ha valgut la pena. Els pisos són d’uns 70 metres quadrats, distribuïts en sis espais iguals, amb una galeria pròpia a la façana sud que acumula la calor a l’hivern, com un hivernacle, i funciona com a umbracle a l’estiu, per escalfar o refrescar les estances de manera natural.
Aquests pisos no tenen calefacció per radiadors ni aparells d’aire condicionat. La climatització depèn de la gestió del sol i l’aire. Una bomba aerotèrmica garanteix l’aigua calenta i pot actuar com a reforç per escalfar l’aire quan la meteorologia no acompanya. Els ventiladors al sostre poden ajudar a l’estiu. Però el seu principi bàsic és el de la passive house, amb un plus d’investigació que redueix a un terç el consum energètic de l’habitatge.
A més de consciència ecològica, Bosch Capdeferro aporten a aquesta obra la seva sensibilitat arquitectònica i ressons de les façanes posteriors penjants sobre l’Onyar, una imatge típica de Girona. La façana nord, on es combinen fusta i metall, està afortunadament composta (més que la sud, amb més predomini metàl·lic quan no es desenrotllen les persianes). Els interiors, dividits longitudinalment a dues franges, una de privada, una altra de col·lectiva, es beneficien d’una feina pacient d’ordenació i escamoteig de les instal·lacions. Tot és al seu lloc.
La construcció en fusta –que elimina els ponts tèrmics, millora l’aïllament i genera edificis fins i tot cinc vegades més lleugers que els de formigó i metall– és un dels àmbits d’investigació més actius. Ja ha generat obres molt apreciades, com La Borda de Lacol arquitectura cooperativa, o els esplèndids habitatges de Peris Toral a Cornellà. Aquests de Bosch Capdeferro suposen un avenç en aquesta carrera cap a una arquitectura en la qual, des de l’habitatge particular, es dona innovadora resposta a una responsabilitat col·lectiva.