Dimonis de Koeman
El tècnic es juga part del futur contra rivals que li van pispar l’última Lliga
El 29 d’abril va ser un dia clau per a Ronald Koeman i el Barça. Aquella nit de dijous al Camp Nou l’equip barcelonista tenia la magnífica ocasió de posar-se líder de la Lliga i culminar una remuntada meritòria que s’havia començat a gestar al desembre. Un triomf contra el Granada atorgava la primera plaça al Barcelona amb només cinc jornades per jugar. El decorat era ideal. L’equip blaugrana venia d’aixecar la Copa del Rei dotze dies abans contra l’Athletic a Sevilla. Messi va avançar el Barça al primer temps. Només calia no cometre estupideses. Però el conjunt de Koeman va acabar perdent aquell matx per 1-2 i enfonsant-se al tram final del campionat, una fase pèssima que va fer pensar Joan Laporta que el millor era intentar buscar una alternativa per a la banqueta.
De fet, el dia que el Granada va assaltar el Camp Nou el president va baixar al vestidor i va comentar als futbolistes que l’havien decebut. Abans d’aquell partit el Barcelona havia agafat una bona ratxa i Laporta pensava que el seu efecte com a nou president es podia allargar en el temps, malgrat els problemes per reunir els avals i l’hecatombe econòmica que ja s’entreveia. Però almenys al camp la qüestió anava agafant un color optimista. Fins que va arribar el Granada i tot va saltar fet a miques i va donar lloc a una fase d’enorme incertesa sobre la banqueta barcelonista.
El relleu no es va consumar, però ara, entre un mar de dubtes i de dificultats, l’entrenador holandès es juga bona part del seu futur la setmana que ve contra el Granada (dilluns), el Cadis (dijous) i el Llevant (diumenge). Es tracta de tres equips assequibles, en teoria, per bé que per a aquest Barça minimitzat i delmat ara no hi ha cap rival petit. A més, tots tres clubs desperten dimonis molt recents a Koeman i als seus futbolistes.
El Barça va ensopegar davant els tres en algun moment de la temporada passada. Dels 18 punts en joc contra aquests equips el Barça només en va sumar 8. Una porció important de les seves opcions de lligar el campionat se li van escapar en aquells sis partits, amb actuacions grotesques. Ningú no entén, encara, com el Barcelona va poder perdre aquell partit contra el Granada.
Un dèficit de consistència que s’arrossega i que es va deixar veure molt aviat la campanya passada. En plena fase d’errors defensius, la derrota al desem
El Granada va derrotar el Barça quan aspirava al lideratge i va provocar que Laporta busqués un altre tècnic
Entre un mar de problemes, avui Koeman donarà la cara presencialment davant la premsa
bre a Cadis per 2-1, amb sospitosos habituals com Lenglet, va ser un autèntic museu dels horrors. A la segona volta, davant el conjunt gadità, el defensa francès, desencertat, va cometre un penal a l’últim minut que va portar a un empat (1-1) frustrant. Com desesperant va ser la igualada al camp del Llevant a l’antepenúltima jornada. En poc més de mitja hora el Barça es va avançar amb gols de Messi i Pedri. L’equip de Koeman dominava a plaer davant un rival que no es jugava res, com tampoc no es jugava res el Granada. Però van tornar a pecar d’adormir-se, de confiar-se, de desactivar-se. I en quatre minuts a la segona part el Llevant va empatar. Dembélé va posar el 2-3, però tampoc llavors el Barcelona no va saber assegurar la victòria i Sergio León va col·locar unes taules definitives. Just abans Koeman havia substituït per Dest un Dembélé que estava brillant.
A primera vista pot ser més factible prendre’s la revenja davant aquests equips que a la Champions contra el Bayern, però avui dia gairebé tot són problemes per a Koeman, amb futbolistes lesionats com Fati –que segurament tornarà contra el Llevant–, Dembélé, Braithwaite, Pedri i Alba, mentre d’altres han perdut el favor del Camp Nou, com Sergi Roberto.
Avui li toca altre cop a Koeman donar la cara i, contràriament al que ha passat des que és al càrrec, afrontarà una roda de premsa presencial amb els mitjans de comunicació. Fins ara eren telemàtiques. Les emocions poden estar a flor de pell. Màxima pressió per a l’entrenador blaugrana.